El TGV arribarà a Sant Cugat el 2004. Ho va dir el president de la Generalitat de Catalunya dissabte passat, després de la polèmica sostinguda amb el Ministeri de Foment, la qual va acabar tan bon punt la Generalitat de Catalunya va acceptar aportar uns quants calerons per fer més ràpida la construcció de la nova infrastructura ferroviària. D’aquesta manera, els ciutadans de Catalunya haurem de pagar el privilegi de ser usuaris del TGV dues vegades: l’una a través dels impostos que l’estat recapta; l’altra, a través dels 60 milions d’euros que sortiran de les arques de la Generalitat.

En aquesta vida tot és justificable. Fins i tot l’aportació que la Generalitat de Catalunya haurà de fer pel TGV. Això no obstant, ningú no podrà convence’ns de les raons que nien en el fet que Catalunya pateixi per part de l’Estat, un tracte diferent a la resta d’autonomies. Sinó, sense voler fer demagògia de baixa volada, només cal observar la celeritat amb la qual el TGV arribarà a València, tot i que ningú més que el Ministeri de Foment correrà amb les despeses. O descobrir que som els ciutadans de l’àrea barcelonina els que paguem el preu de bitllet més alt de tot l’Estat quan ens decidim a usar els serveis de rodalies de Renfe.

Ens ho podem mirar com i per on vulgueu. Però quelcom deu estar passant quan sempre som els mateixos els que hem de carregar amb els neulers. Potser passa que ja no hi ha qui faci cas al govern de la Generalitat o bé que ha perdut la seva capacitat de negociar. Sigui com sigui, la situació comença a ser més que preocupant.

Publicat a El 9 Nou, el 1r de març de 2001