La febre del canvi de segle i de mil·lenni s’ha disparat i hi ha qui voldrà fer d’aquest tombant d’any, excepció. Hi haurà també, però, qui passarà la nit de demà a demà passat com si d’un dia qualsevol es tractés. Sense més. D’altres, ni tant sols podran adonar-se que és Cap d’Any, pendents de preocupacions familiars. Tot plegat mentre uns llencen la casa per la finestra i es gasten uns bons calerons en un sopar de Cap d’Any i, altres, opten per fer quelcom diferent a allò que havien fet en anys anteriors.

Davant meu tinc una impressionant fotografia de La Falconera del massís de Sant Llorenç del Munt que forma part d’una col·lecció de dotze fotografies més amb què s’il·lustra un calendari de l’any 2000. Com és el cas que jo sóc dels que els agrada fer quelcom diferent, la visió d’aquest punt del massís m’ha fet decidir acceptar formar part d’una expedició que pujarà a La Mola per veure i per viure el despuntar de l’alba del dia primer de l’any 2000. Si el temps acompanya i el vent d’aquests dies s’acaba emportant borrasques i boires, la visió que des de La Mola pot albirar-se sobre el Vallès Occidental i el Bages, serà única. Qui sap si, fins i tot, es podrà veure -com asseguren que passa en dies molt nets i clars- el cim del Puig Major a la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca. Seria un bon colofó a una sortida de sol d’un dia pretesament excepcional. No obstant i això, no caldrà oblidar mai que el sol surt cada dia. Des de fa milions d’anys. A despit de l’escàs respecte que, dia rere dia, nosaltres mostrem pel planeta.

Publicat a El 9 Nou, el 30 de desembre de 1999