El dret a l’autodeterminació ha estat un dels eixos sobre el qual ha pivotat la recent campanya electoral al País Basc. El dret a l’autodeterminació i la treva que la banda terrorista ETA va anunciar el 18 de setembre. Certament tot allò que s’esdevé al País Basc no és de fàcil comprensió per aquells que no hi viuen i que observen la seva realitat socio-política des de punts més o menys allunyats de la seva geografia. En qualsevol cas sembla que el debat entorn l’autodeterminació sigui un debat fictici en part. I és que el dret a l’autodeterminació s’exerceix cada vegada que els ciutadans s’apropen a les urnes i dipositen el seu vot en favor d’una opció política. Des d’aquest punt de vista és ben clar que els ciutadans, quan voten en democràcia, es manifesten a favor d’unes o altres idees polítiques en funció del partit o de la coalició a la qual donen suport. Així, si un partit  incorpora en el seu programa la reivindicació a la independència, els electors que li donen suport es pronuncien, en conseqüència, també en favor d’aquesta.

Més que no pas les paraules que s’emporta el vent, cal fixar-se en allò que figura en els programes electorals. En d’altres paraules, a despit del que s’ha dit i del molt soroll de fons que ha acompanyat la campanya electoral al País Basc, hi ha havia una sola força política que defensés un futur independent per Euskadi, Euskal Herritarrok, la qual ha obtingut un percentatge proper al 18% dels vots emesos. I aquesta és, ara com ara, la seva força que cal tenir en compte pel fet que, en democràcia cal acceptar, per damunt de tot, la veu sobirana que sorgeix de les urnes d’acord amb el pes específic -electoral en aquest cas- del qual cadascú disposa.

En aquest sentit, les urnes s’han pronunciat repartint els seus vots majoritaris en quatre forces o opcions polítiques. El missatge d’aquest resultat només té una possible interpretació: Que cal trobar el camí de present i de futur per al País Basc des del consens entre les forces majoritàries i el respecte a les minoritàries. Els ciutadans bascos en el seu conjunt, a la vista dels resultats que s’han donat, sembla que estan menys preocupats pel debat de si independència si o no, que no pas per assegurar que el terrorisme acabi  i que la violència de les armes deixi pas lliure a les paraules. Només cal ara que el conjunt de partits del País Basc ho entenguin així. La resta, forma part del debat polític i seran les lleis de la democràcia qui resoldran el futur polític del País Basc. Sense més drames ni més fractures socials ni polítiques.

Publicat a El 9 Nou, el 22 d’octubre de 1998