Ahir va fer justament un any que Antoni Farrés, alcalde de Sabadell, anunciava davant els mitjans de comunicació, en ocasió de la tradicional trobada de final d’any, la seva voluntat de no presentar-se a la reelecció. Ho va fer enmig d’un discurs emocionat que deixava entreveure una certa melangia.

Ahir, novament davant els mitjans de comunicació i en una trobada semblant a la de l’any passat, Farrés va fer un discurs rigorós que, malgrat va assegurar no tenia preparat,  traslluïa algunes de les idees polítiques sobre les quals ha anat treballant els darrers dotze mesos. Així, referint-se als escenaris de futur, tant per a Sabadell com per a Catalunya, Farrés invocava la necessitat que els partits polítics es facin més permeables a allò que pensa i vol  el conjunt de la ciutadania. I assegurava que serà la proposta electoral que sàpiga, no només a través de les paraules sinó també amb fets recollir la sensibilitat del major nombre de ciutadans, la que tindrà més possibilitats d’èxit en les properes conteses electorals. A això afegia que, des del seu punt de vista, les marques —els partits— són solament una referència i que cada vegada més hauran de ser els programes i els equips de persones que gaudeixin del carisma suficient dels ciutadans, la clau de l’èxit electoral. No és estrany doncs que Antoni Farrés no s’estés d’elogiar, encara que fos amb mesura, el projecte que per Catalunya encapçala Maragall.

El que en cap moment no va fer, a despit que més d’un dels periodistes presents el van punxar força, és que es manifestés en relació a quina de les propostes electorals i de les persones que les encapçalen mereixien la seva confiança per liderar el futur de la ciutat.

Però, ben pensat, després del que va dir tampoc no calia…

Publicat a El 9 Nou, el 31 de desembre de 1998