Nomenclàtor. Segons el diccionari General de la Llengua Catalana, nomenclàtor és una “llista o catàleg per ordre alfabètic de noms de localitats, d’indrets, de persones, de terminologia d’una ciència determinada, etc.” Cada ciutat o població disposa ben segur del seu nomenclàtor de places i de carrers. En una mirada àmplia, el nomenclàtor de cada ciutat o població, hauria de contenir no només la relació ordenada dels noms de cadascuna de les places i carrers, sinó que també del conjunt d’espais i equipaments públics (siguin culturals, educatius i esportius) que porten el nom de persones que per la seva trajectòria i aportacions, han tingut una rellevància en la història de la ciutat i/o del país.
Aquesta meva disquisició ve a tomb pel fet que fa uns dies, la Junta de Portaveus, aprovà fer memòria del que fou alcalde de la ciutat entre els anys 1979 i 1999, Antoni Farrés, associant el seu nom al passeig que ha de ser el resultant del soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al seu pas pel subsol del barri de Gràcia i de Can Feu.
Res tindria a dir –molt al contrari!– a aquesta decisió si no fos –ai làs, el si no fos! – perquè al parc Catalunya hi ha un espai, singular i preeminent, presidit per una escultura majestàtica de bronze al·legòrica de Farrés, de la que n’és autor l’artista local Agustí Puig i Pinyol. Un espai que, alhora, ostenta la condició de ser, juntament amb la Capella de Can Gambús, el millor mirador sobre la ciutat del qual els sabadellencs disposem. Un espai que al seu torn s’ubica en el punt precís des del qual Farrés mostrava i explicava la ciutat als visitants que res o ben poc sabien de la nostra història i evolució com a societat. Un espai que, els que em coneixen saben que sempre he defensat i reivindicat hauria de veure millorat i completat el seu entorn per denominar-lo “Mirador de l’alcalde Antoni Farrés”.
Què millor, doncs, que un indret d’aconsellable visita per a testimoniar el record i reconeixement d’una ciutat a la tasca desenvolupada per aquell que fou el seu primer alcalde democràtic després de la dictadura franquista? Un record i reconeixement que, això no obstant, no cal tampoc que dupliquem ara en un altre punt de la ciutat. Menys encara quan hi ha més persones que, en justícia, mereixen ser recordades per la seva trajectòria i aportacions a partir de vincular el seu nom a una plaça, a un carrer, a un espai o a un equipament públic de la ciutat.
En contrapartida, val a dir que una de les assignatures que la ciutat té injustificadament pendent des de fa massa temps, és la revisió –serena i rigorosa– del nomenclàtor, entès, en el sentit ampli que apuntava en començar. Un nomenclàtor en el qual lamentablement hi figuren encara noms de persones que manifestament no hi haurien de ser. Molt enrere queden unes jornades que sobre el nomenclàtor i criteris per a la seva revisió, varen fer-se el 14 i 15 de setembre de 2018, les conclusions de les quals han quedat per sempre més arxivades en les prestatgeries de l’oblit.
Publicat al iSabadell el 26 de febrer de 2024
Comentaris recents