Les obres de perllongament dels Ferrocarrils de Catalunya pel subsòl sabadellenc ha posat al descobert més detalls en relació a la nostra història com a vila i com a ciutat. D’aquesta manera, gràcies al resultat de les excavacions que s’estan portant a terme al Passeig de la Plaça Major, prèvies als treballs de construcció d’una de les estacions del Metro Sabadell, hem tingut ocasió de veure restes d’edificis i les construccions que allí s’aixecaven fins que varen caure sota el pes de la picota a finals de la dècada dels anys 40 del segle passat. Per treure el màxim profit d’aquestes excavacions, l’Ajuntament de Sabadell va organitzar una jornada de portes obertes –de restes al descobert, en podríem dir en aquest cas– el matí del diumenge 13 de juliol. L’elevat nombre de persones que varen acudir a la cita i prengueren part en l’experiència, posava de relleu que, sortosament, encara hi ha qui s’interessa per saber més en relació a com era la nostra vila i com s’hi vivia, especialment abans que fossin enderrocades les illes de cases que conformaven la zona del Pedregar; unes illes que donaren pas a què s’obrís el gran espai central de la ciutat que avui conformen el passeig de la Plaça Major i la plaça del Doctor Robert. D’aquella desfeta cal recordar que se’n va poder salvar, gràcies a les accions i pressió d’un grup de ciutadans i d’entitats locals preocupats pel patrimoni ciutadà, la Casa Duran que també estava previst que desaparegués per deixar pas al llavors nou carrer de la Indústria en el seu camí cap el passeig.

Arran les excavacions i la jornada de restes al descobert que comentem, l’Ajuntament va editar sengles opuscles divulgatius que foren lliurats als visitants com a complement de les explicacions que facilitaven els arqueòlegs intervinents en les excavacions i que, en aquesta ocasió, feien les funcions de guies de la visita. Sense voler entrar en detalls, segur que la diada hauria pogut estar més profitosa si les persones encarregades de guiar els grups i de facilitar informació en relació als resultats obtinguts durant la campanya haguessin estat més familiaritzades amb la història de Sabadell i, per tant, haguessin pogut vincular les restes que estaven al descobert amb el creixement urbà i desenvolupament econòmic d’aquella vila i posterior ciutat que, a mitjans del segle XIè, va néixer en una important cruïlla de camins que travessaven el Vallès i que des de Barcelona portaven a Manresa i des de Caldes de Montbui a Molins de Rei.

Com és el cas, però, que la campanya actual d’excavacions encara no ha acabat, pagaria la pena –abans no es posi en marxa la maquinària que haurà d’acabar per sempre més amb aquestes restes del Sabadell d’abans–, que es faci plena justícia a l’eslògan que figurava en els dos opuscles que s’editaren i que es lliuraven als visitants i que resava així: “Recuperem el nostre patrimoni, coneguem el nostre passat”. I una de les maneres de fer-ho podria ser mitjançant la programació de noves activitats divulgatives que, aprofitant fins i tot les possibilitats que ens ofereixen les anomenades noves tecnologies, es poguessin acompanyar de recreacions que ens ajudessin a “descobrir” i conèixer els antecedents de la nostra ciutat. En definitiva, ens permetessin saber una mica més com Sabadell es va anar formant i quines eren les principals característiques que l’urbanisme local ha a anat presentant al llarg dels deu segles de la història que ens avalen. Fins i tot, com en part ja s’ha començat a fer encertadament, es podrien aprofitar les tanques de les obres de construcció de la nova estació de Sabadell Centre dels Ferrocarrils de la Generalitat, per il•lustrar i donar detalls sobre aquesta nostra història més recent que ara tenim al descobert. Si més no per allò de no perdre els orígens…

Publicat a Diari de Sabadell, el 31 de juliol de 2008