Cas que, com molts esperem, es confirmin del tot recents informacions, d’aquí uns mesos el “DS” haurà de donar cabuda en les seves pàgines a una nova secció la qual haurà de tenir cura de proporcionar-nos notícia de la vida castellera en general i dels avenços de la que serà la primera colla castellera sabadellenca en particular. Segons que els promotors dels “Castellers de Sabadell” ressaltaren durant la conferència de premsa convocada per a presentar el projecte, la colla ja s’ha posat a caminar sota l’atenta i instructora mirada de les colles castelleres de la comarca (les dues de Terrassa i la de Montcada i Reixac). Si tot marxa bé, d’aquí a uns mesos, després d’un intens i obligat període d’ensinistrament, la colla sabadellenca no tindrà cap mena de dificultat per a plantar els seus castells.

El començament de les activitats de la colla castellera de Sabadell coincideix en el temps amb la que, fins fa uns pocs anys, havia estat la data emblemàtica en la qual s’obria la temporada castellera: la Diada de Sant Joan a la ciutat de Valls. De ben segur que aquesta circumstància, unida al fet que el món casteller viu moments de projecció i de glòria com mai no els havia viscut abans, ha conduït a què els mitjans de comunicació de Catalunya s’hagin decidit per a dedicar darrerament, una molt especial atenció a la tradició castellera que compta amb una història de més de dos-cents anys. Ningú no hauria apostat, fa només unes dècades, per la fortalesa que avui envolta el món casteller el qual ha vist desbordat no només el marc geogràfic que li havia estat propi—les comarques del sud de Catalunya–, sinó que també augmentat el nombre de colles castelleres. L’art d’aixecar castells és avui a Catalunya, un fenomen social sense precedents que il.lusiona i mobilitza a molts i que constantment incorpora nous afeccionats.

Per això no és estrany que cada vegada siguin més les ciutats i poblacions catalanes amb plaça castellera i més les colles que, nascudes en poblacions amb aparent poca afecció, s’incorporen a la gran família castellera. Els números parlen per si sols. Avui són més d’una trentena les viles que disposen del títol de plaça castellera pel fet de tenir una plaça en la qual la colla local planta els seus castells o—com era el cas de la nostra ciutat que no disposava de colla pròpia—en la qual s’hi celebra anyalment una diada d’exhibició castellera.

A molts se’ns feia una mica estrany que Sabadell no tingués encara una colla castellera donada la comprovada afecció de molts sabadellencs als castells. Cert és que en repetides ocasions s’havia treballat en l’intent de formar una colla però les iniciatives empreses en aquesta direcció havien fet llenya abans d’hora. Ara sembla que la temptativa d’aixecar una colla de castellers a Sabadell compta amb una base força sòlida i que Miquel Francès i l’equip promotor que l’acompanya en l’aventura, es sortiran amb la seva i ben aviat podran veure-la coronada per l’èxit. Cal esperar doncs que, en curt termini, l’agut sonar de les gralles proclami als quatre vents el moment culminant en el qual l’anxaneta dels “Castellers de Sabadell” faci la primera aleta, senyal inequívoc que haurà estat carregat el primer dels molts castells que plantaran els “Castellers de Sabadell”.

Anem-nos fent a la idea que haurem d’incloure en el nostre lèxic la terminologia castellera i descobrir el significat de mots i expressions que ens són desconeguts com, d’entre molts altres, “folra”, “manilles”, “terços”, “quarts”, “quints”, “aixecador” o “quatre de nou”, “torre de vuit”, “carro gros”… Mentrestant els afeccionants sabadellencs haurem de fer pinya per tal d’aconseguir que els “Castellers de Sabadell” tirin ben amunt i rivalitzin aviat amb les colles vallesanes i les de la resta de Catalunya.

Publicat a Diari de Sabadell, el 30 de juny de 1994