Dibuix del que n’és autor Josep Ubia, una creualtenc de soca-rel i ‘Talleret d’Honor’ d’enguany

Fa quatre dècades, la Creu Alta, era un barri substancialment diferent a com ara és. La Riereta era una claveguera a cel obert que baixava des de la plaça de la Concòrdia i transcorria per l’actual Eix Macià. La única escola pública del barri es trobava al carrer Major cantonada amb Dinarès on ara hi ha precisament la seu de l’Associació de Veïns. La plaça de la Creu Alta era un dibuix sobre un plànol sense que s’hagués urbanitzat encara. L’actual Parc de Catalunya un bell somni. Can Balsach una indústria tèxtil en hores baixes… I així podríem continuar descrivint les moltes situacions que es donaven als ‘tallerets’ així com els dèficits que el barri patia com, per a ser justos, també els patien altres sectors de la ciutat que quan el franquisme tocava  a la seva fi, continuaven deixats a la mà de Déu.

És justament quan el franquisme periclitava definitivament i en l’horitzó s’albirava la democràcia, que la Creu Alta pren consciència d’allò que és i d’allò que vol ser, i a partir de l’empenta d’uns llavors pocs creualtencs, es crea l’Associació de Veïns amb uns primers objectius ben definits: recuperar l’orgull de ser creualtencs,  reclamar la urgent cobertura de La Riereta en el tram que fluïa a cel obert i que era justament el del seu pas pels límits del barri i, finalment, sota el crit de ‘Volem el Parc Catalunya’, promoure i encapçalar la campanya ciutadana de reivindicació d’un parc imaginat en uns terrenys que esperaven que amb el pas del temps incrementessin el seu valor per ser posteriorment urbanitzats i edificats.

Tanmateix, de tot plegat sembla que fos ahir i ja han passat 40 anys d’Associació. 40 anys  que han estat també anys de lluita i de reivindicació constant per la millora del barri. Cert és que d’aquella Creu Alta de fa 40 anys a l’actual hi ha un abisme. El camí recorregut des de llavors queda perfectament escrit i documentat a través de les successives edicions del ‘Diari de la Creu Alta’ i per tant no hi insistirem ara i aquí. Però malgrat que el barri ha guanyat amb força i amb muscle, no ens podem deixar portar per la satisfacció de la feina feta. Hem de continuar amatents i al peu del canó per aconseguir noves fites. L’Associació de Veïns és avui i sense discussió el pal de paller entorn la qual s’han anat vertebrant les diverses entitats del barri que sens dubte són alhora la base de la força que tenim dins la ciutat i dels reptes que anem assolint.

El fet que aquest 40è aniversari de l’Associació coincideixi amb la consolidació de Can Balsach al servei del barri i dels seus estadants, no deixa de ser una metàfora perfecte que ens parla del treball que al llarg de quatre dècades s’ha anat portant a terme. I així és com avui, la Creu Alta és un sector de la ciutat que com passa amb el bon vi, ha millorat amb el pas del temps. I si això ha estat possible, no en tingueu cap dubte, l’Associació de Veïns hi té una gran responsabilitat. Gràcies doncs a ella i sobretot gràcies a les persones que al llarg d’aquesta petita història de 40 anys han contribuït a fer realitat projectes que fa 40 anys eren pura utopia.

Així és que llarga vida a l’Associació de Veïns. 40 anys són en efecte força anys en la història personal de cadascú. Però 40 anys són solament un instant quan es tracta d’escriure la història d’un barri amb personalitat que com el nostre, no només ha estat, sinó que és i que serà!

Bona Festa Major!

Publicat al número 29 del Diari de la Creu Alta, corresponent a la Festa Major de 2016.