Els amants vallesans del cinema estem d’enhorabona. Abans d’ahir s’inauguraven a l’Eix Macià, i d’una sola tacada, nou sales de projecció. Mentre, des de Terrassa, se’ns anunciava la imminent construcció d’un multicinemes dotat de 24 sales. Si a això hi afegim que han estat moltes les instal·lacions de cinema que darrerament s’han obert en el Vallès, haurem de concloure que el setè art, almenys pel que fa a la vessant de l’exhibició, gaudeix d’una més que bona salut i d’una suposada i creixent massa d’afeccionats. Tan bon punt les sales egarenques obrin les portes i per les seves pantalles hi desfilin tota mena d’històries, la “ratio” habitants per cinema serà sens dubte, en la nostra comarca, la més baixa del país.

Més enllà de l’interès cultural i lúdic d’aquesta novedosa situació així com de la seva indubtable transcendència econòmica –pensem en els floreixents negocis de crispetes, “xuxes” i de begudes que podran muntar-se a l’entrada de les sales– i vistos els temps pels quals transitem, deu ésser pertinent de suggerir als ajuntaments de Terrassa i de Sabadell que prenguin la mancomunada iniciativa d’ajudar al desenvolupament d’un sector propi de producció cinematogràfica. Així es matarien dos ocells amb un sol tret. D’una banda, s’asseguraria el disposar de cintes suficients per a ésser exhibides en tantes sales com tindrem. De l’altra es crearien alguns llocs de treball, que sempre fan falta.

Per les idees i pels guions de les produccions no cal que es preocupin els possibles promotors. No en faltarien. Caldria només crear un departament encarregat de seguir amb atenció i amb distensió, les trifulgues i les “pel·lícules” que els uns i els altres ens munten cada dia…

Publicat a El 9 Nou, el 26 de febrer de 1996