La Unió Europea destinarà 9,5 milions d’euros al Riu Ripoll. Però que ningú no s’espanti ni que ningú no s’afanyi a baixar al Ripoll per intentar “pescar” alguns d’aquesta tal quantitat d’euros que, en pessetes, són 1.750 milions. Tot plegat perquè els 9,5 milions de la nova moneda europea, provinents dels Fons de Cohesió comunitaris, s’hauran de destinar a sufragar el 80% del cost del projecte integral de gestió d’aigües i de recuperació del riu Ripoll al seu pas per Sabadell. Així, si tot va com es preveu, a finals del 2003 serà possible passejar pel riu Ripoll sense por de morir en l’intent per asfixia pudorosa. Quan les obres programades culminin, les aigües del Ripoll baixaran netes, els abocaments incontrolats desapareixeran i el paisatge del Ripoll recuperarà arbredes perdudes i amb elles l’encant que el riu devia tenir quan en temps pretèrits, molins i fàbriques encara l’havien envaït. Serà la culminació d’un vell somni: la recuperació per als ciutadans del riu i dels seus paratges a través d’un recorregut que, com a mínim, anirà des del pont de Castellar del Vallès fins sota mateix de l’església romànica de Barberà del Vallès.

Manuel Royes, alcalde de Terrassa i alhora president de la Diputació de Barcelona, declarava diumenge passat a El 9 Punt, que Sabadell disposava d’”unes aspiracions limitades”. Si les aspiracions limitades a les quals feia referència han de ser de la magnitud d’una recuperació fluvial com aquesta, benvingudes siguin les aspiracions limitades… Si més no per allò del peix al cove…

Publicat a El 9 Punt, el 17 de gener de 2002