No me’n amago. Jo era dels que em vaig pronunciar en contra de la rehabilitació de La Faràndula mentre apostava per la seva desaparició i per la construcció d’un nou espai escenogràfic modern i capaç en un altre indret de la ciutat. Però les coses són com són i La Faràndula, una vegada rehabilitada (esperem que de manera definitiva), es disposa reobrir les seves portes i aixecar el teló. I ho fa amb una programació que pot ser discutida però que és molt ambiciosa. Festivals i espectacles de tota mena són a punt de desfilar pel refet escenari del teatre municipal, talment com si es tractés de recuperar el temps perdut durant l’any 2001.

Que La Faràndula torni a funcionar normalment ha d’ajudar a normalitzar una part de l’activitat cultural a Sabadell; una activitat que, certament, no acaba de fer forat del tot i de la qual, dissortadament, els sabadellencs semblen passar en massa ocasions. De moment, a partir del proper cap de setmana desfilaran per La Faràndula espectacles i actuacions gens menyspreables i que difícilment arribaven fins ara a Sabadell. Serà el moment de conèixer els resultats pràctics de la rehabilitació i prova de foc en relació a les cròniques deficiències que el municipal de Sabadell venia presentant.

Amb la reobertura de La Faràndula comença, d’altra banda, el procés de rehabilitació d’un històric espai escènic –el Teatre Principal– que, estrenat a finals del segle XIX, ha carregat amb la responsabilitat de dissimular els efectes d’un any gens fàcil per Sabadell, culturalment parlant.

Publicat a El 9 Punt, el 10 de gener de 2002