Som ja en plena campanya electoral i les ofertes dels partits i de les coalicions són múltiples i diverses. Tothom s’esforça en prometre el bo i millor per resoldre els problemes amb els quals la ciutadania hem de bregar cada dia. Aquells que han ostentat el poder municipal durant els darrers quatre anys presenten, com el seu millor aval de futur, l’obra feta. Els que han estat a l’oposició, imploren la necessitat d’un canvi. Finalment, els partits i les coalicions que no han disposat, ara com ara, de representació municipal, es presenten com a una alternativa, diuen, plena de possibilitats… Així, els missatges electorals reclamen la nostra atenció. El cert és, però, que la ciutadania no acaba d’interessar-se per unes eleccions que atès el seu caràcter de municipals l’haurien d’interessar i molt.

Què és el què passa? Anem-ho a veure. D’una banda, a nivell estatal, les eleccions municipals –i allà on correspon, les autonòmiques–, són presentades com una mena d’eleccions primàries a través de les quals el PP vol consolidar i, si això és possible, millorar les seves posicions. S’obliden, que les eleccions són municipals i que en aquests casos allò que és més important, és elegir el millor alcalde o alcaldesa per governar els municipis. No es tracta de validar o de castigar el govern de l’Estat. Es tracta de garantir la millor gestió des dels municipis, al servei de la ciutadania. D’una altra banda, la crispació política que, sobretot, es viu intensament a Madrid i que tendeix a contaminar l’ambient. Una vegada més es posa en evidència que allò que passa i es viu a Madrid no necessàriament passa i es viu a la resta de l’Estat.

I la crispació no és una bona consellera. Molt al contrari, enrareix l’ambient. Però el PP sap molt bé que si manté els nivells de crispació pot tapar les misèries dels nombrosos casos de corrupció municipal que majoritàriament l’afecten. I precisament és la corrupció una de les qüestions que caldria tenir en compte en aquestes eleccions municipals per tal de no votar a aquells que s’aprofiten dels seus càrrecs per enriquir-se a costa de la resta de la ciutadania i amb la complicitat dels seus dirigents. Hi ha massa exemple d’alcaldes –encara que sortosament no en coneguem casos prop de casa nostra– que amb l’excusa de fer créixer els seus respectius municipis, han avalat actuacions urbanístiques escandaloses en una carrera desesperada per treure profit de la política del totxo que tant ha primat a casa nostra. Però no perquè la corrupció sigui una qüestió que afecta a massa alcaldes i ajuntaments, no s’ha de generalitzar. I no ho és pel fet que els corruptes i els corruptors són pocs malgrat el mal que han causat sigui important. La majoria de persones que es dediquen a la política són honestos i actuen amb voluntat de servir a la comunitat.

És per això, que davant la crispació atiada pel PP a partir de voler donar lliçons de democràcia que per a ell no aplica, de manipular els fets mentre diuen que són altres els que menteixen, de voler tapar les misèries pròpies a partir de barrejar perversament immigració amb delinqüència, només ens queda una possibilitat: manifestar el nostre suport al sistema democràtic i a les seves regles. I això anant a votar. Votar per l’opció que considerem que millor pot defensar els nostres interessos i que creguem que està més disposada a treballar per la convivència, per acabar amb el terrorisme a través del diàleg, per desterrar el nepotisme i la mentida. Exercint el nostre dret al vot és la única manera de posar de relleu el nostre suport al sistema democràtic i evitar que els que tenen tendències totalitàries puguin aconseguir el què persegueixen. I cas que no hi hagi cap opció política que ens acabi mereixent confiança, pagarà la pena anar a les urnes i dipositar-hi un vot en blanc.

Publicat a Diari de Sabadell, el 17 de maig de 2007