Un dels vessants potser més desconeguts de Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1834 – Madrid, 2024) era la de poeta. En record i homenatge a aquest home savi i polifacètic, reprodueixo aquí un dels seus poemes –“Alzaré mi voz”– escrit l’any 1988 a París, poc després d’haver estat elegit director general de la UNESCO; poema que reflecteix la manera de ser i de pensar d’un personatge irrepetible que vaig tenir la sort de conèixer i tractar. Descansi en pau.

Alzaré mi voz
cada mañana,
cada tarde,
cada noche.
 
Sin  pausa
mi grito resonará
en los tímpanos
de los jerarcas
hasta que se pueble
de amor
la tierra entera.
 
Mientras viva
y pueda articular
una palabra
proclamaré al viento
de cada amanecer
que no debe haber tregua
hasta que toda ligadura
haya sido desatada.