Avui tres notes esparses que, això no obstant, tenen una estreta relació l’una amb l’altra.

1. Elon Musk s’ha tret definitivament la careta. El que serà –el que ja és- la mà dreta de Trump sense haver passat mai per les urnes, està posant tota la seva maquinària com a home més ric del món i màxim responsable de la xarxa X que és, al servei de la dreta extrema en una clara intenció de desestabilitzar políticament Europa amb una coincidència evident en aquesta qüestió amb Putin. Davant aquesta ofensiva i els riscos que a tots nivells comporta l’aliança entre Trump i Musk, em quedo amb allò que Yuval Noah Harari escriu al pròleg de Nexus, la seva darrera obra: “La veritat és que, al llarg dels darrers cent mil anys, nosaltres, els sapiens, hem acumulat un poder enorme. Tan sols llistar tots els nostres descobriments, invents i conquestes ompliria volums. Però el poder no és saviesa i, després de cent mil anys de descobertes, invents i conquestes, la humanitat s’ha vist abocada a una crisi existencial autoinflingida. Ens trobem a un pas d’un col·lapse ecològic causat pel mal ús del nostre propi poder. També ens afanyem en la creació de noves tecnologies com la intel·ligència artificial (IA), que tenen el potencial d’escapar del nostre control i d’esclavitzar-nos o aniquilar-nos. Però, lluny que la nostra espècie hagi unit forces per abordar aquests reptes existencials, les tensions internacionals van augmentant, la cooperació global s’està fent més difícil, les nacions acumulen armes apocalíptiques i una nova guerra mundial no sembla impossible.”

2. De la darrera enquesta del CIS coneguda avui, es desprèn que l’extrema dreta a Espanya es troba a l’alça. Un de cada sis electors espanyols estaria disposat avui i aquí a votar opcions d’extrema dreta en cas que se celebressin eleccions. Aquesta tendència, juntament amb els resultats que obtindrien els populars, apunta al fet que si res no canvia, la dreta extrema entraria a formar part d’un hipotètic futur govern espanyol. Al bloc de l’esquerra, la caiguda de Sumar (que perd 7,2 punts), llasta les possibilitats de Pedro Sánchez de consolidar el bloc progressista. Els socialistes, amb el 29,5% dels vots, se situen 2,2 punts per sota del resultat del 23-J. A banda d’això, més del 70% de la població creu que el Govern és “inestable” davant l’evidència que la polarització i la desinformació estan fent efecte en l’electorat, atès que augmenten els dubtes i la desafecció, especialment entre les dones i els joves. Mala peça al teler.

3. D’Àustria ens arriben aires que no auguren res de bo. Després del lamentable fracàs en les negociacions entre conservadors, socialdemòcrates i liberals per formar govern del qual deixar-ne fora els ultradretans del Partit de la Llibertat (FPÖ), el president del país, Alexander van der Bellen, no ha tingut més remei que encarregar-ne la formació  a Herbert Kickl. És la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial que els descendents del nazisme tenen davant l’oportunitat de liderar el país. Costa molt d’entendre que davant el que significa l’avenç que sembla imparable de la dreta extrema, els partits democràtics es deixin portar pels seus interessos i no pas pels del conjunt de la ciutadania.