Crec que val la pena llegir l’article que la periodisra Noelia Ramírez signa avui a El País sota el títol “Eduard Sola y el orgullo sin acento abierto”, que podeu llegir si cliqueu cliqueu aquí mateix.
‘Eduard Sola y el orgullo sin acento abierto’, per Noelia Ramírez
I?. Per començar Sola no és xarnego. La meva dona és xarnega, pare de Serós (Lleida) i mare d’Olba (Terol), i segurament gent d’aquell temps d’arreu era analfabeta. Sola va dir una sèrie d’incongruències tranuitades sense cap sentit. Per ser guionista és imperdonable. I lamentable el comportament tant dels qui el varen aplaudir com els qui l’han criticat.