Avui, 28 de novembre de 2007, estic força content pel fet que, de mica en mica, el meu bloc comença a prendre entitat. I això gràcies a l’inestimable ajut de la pacient Ana Esteban que s’ha convertit amb la meva salvació i “solucionadora”, eficient i eficaç, de dubtes i propostes que li he plantejat per treure el màxim de profit d’aquest espai. Moltes gràcies, Ana! Vull que sapigueu que des d’ara mateix poso les pàgines d’aquest bloc a la vostra disposició. D’aquesta manera podrem compartir opinions, inquietuds, anècdotes, experiències, vivències… I acabo aquesta primera nota-reflexió amb aquell vers del poeta que resava: “Casa meva és casa vostre, si és que hi ha casa d’algú”…
Amic Joan,
Gràcies per deixar-me compartir el teu bloc.
Crec que, en aquests moments, aquells qui us animeu a obrir-ne un i a anar-lo mantenint obriu, a més, un camí als altres per a què, com a mínim, anem agafant el costum de consultar-lo i anar entrant en aquesta nova dinàmica.
Molt d’èxit, doncs.
Gràcies Joan! Ens agrada veure com dia a dia el teu bloc es va enriquint amb nous continguts i formats. Fer aquest camí amb tu és la nostra manera de fer a Meddia, i tot un plaer :-)
Fins un altra i continuem…