Ahir va morir Fidel Roca conegut per gairebé tothom com a dissenyador de joies. “Una ànima lliure que fa creacions genials i sempre lluita pel que vol” es pot llegir en la web de l’empresa Fidel Roca quan es parla d’ell. I certament era així, tant pel que fa al seu vessant professional com personal. La mort d’en Fidel m’ha fet retornar als anys de la meva infantesa quan, com a membres que ambdós érem del moviment d’Acció Catòlica, coincidíem al Centre Parroquial de la Puríssima Concepció de Sabadell, la popular “Americana”, on passàvem força hores del nostre temps lliure fent activitats de tota mena. Ell, quatre anys més gran que no pas jo, va ser qui ens va introduir –a mi i a altres companys de la meva edat– en el món de l’esport al proposar-nos formar part de l’equip infantil del Palestra (que va ser batejat com a Palestra Xispa), del qual ell en seria l’entrenador. El seu tracte personal va ser sempre i en tot moment exemplar i molt motivador. D’aquí que d’aquells moments i d’aquells anys se’n derivés una amistat que s’ha mantingut ferma fins al moment del seu adeu, dissabte passat. Descansa en pau, Fidel. El teu exemple i tarannà serà sempre un exemple per als que vàrem tenir la sort de tractar-te. Et trobarem a faltar!