Quan ja fa unes setmanes que la primavera s’ha instal·lat entre nosaltres, la Festa Major de la Creu Alta tusta a les portes de tothom. Ho fa, com sempre, amb esplendor d’actes i activitats, alegria i renovada il·lusió. Enrere queda el llarg i, per alguns, melangiós hivern. Al davant, els prometedors dies de festa, preludi d’un estiu sempre esperat. Els arbres i les plantes llueixen ara les millors vestimentes, alhora que desprenen les més encisadores aromes. Més encara enguany, després d’uns mesos en els quals la pluja se’ns ha mostrat generosa precisament quan més falta ens feia.
Enmig d’aquest ambient primaveral que feia anys no veiem, la Festa Major de la Creu Alta esdevé, com aquell qui diu, excusa, esperada i fàcil, per a la retrobada de veïns i amics d’arreu amb els quals compartir tertúlia i repassar bells i vells moments viscuts, curulls d’anècdotes. Perquè el fet és que el temps passa rebent i els dies, els mesos i els anys es succeeixen a una velocitat de vertigen. És així com ens adonem dels molts canvis físics que s’han anat generant al barri, fins al punt que a voltes se’ns fa difícil recordar-lo tal com era fa només una, dues o tres dècades. Sort en tenim dels documents gràfics que ens fan memòria d’allò que la Creu Alta abans era. La raó és que, ben mirat, el nostre barri ben poc té a veure, des del punt de vista urbanístic, amb aquell nucli poblacional que l’any 1904 s’annexionà a la ciutat de Sabadell.
Així és la vida. Un camí de canvis constants en el qual els records queden per a la història i les il·lusions pel present i pel futur. Perquè en l’ADN dels creualtencs –els d’ara i els d’abans– hi nia la nostra peculiar identitat com a col·lectiu humà. Hi nia la nostra capacitat de renovar-nos constantment amb la finalitat de vertebrar un barri cada dia millor en tots els ordres i sentits. Un barri obert a tothom, sense distincions de cap mena. Un barri solidari. Un barri que no es faci estrany a ningú.
En un exercici de dissecció per aprofundir en el perquè d’aquesta identitat i personalitat –i perquè no dir-ho, d’orgull– que impregna la Creu Alta i als creualtencs, hi descobrirem un element vertebrador de l’activitat social, cultural i esportiva: la plaça de la Creu Alta des de la qual el barri batega. Una plaça flanquejada per equipaments, instal·lacions i serveis que en molts casos són el resultat de l’esperit reivindicatiu que caracteritza als creualtencs. M’estic referint al complex culturalsocioesportiu de Can Balsach, amb el poliesportiu, el centre cívic, els locals de l’Associació de Veïns, els Tallarets i, a tocar, l’ampli local de la secció de tenis de taula d’Els Falcons. Un complex que, per ser complet, aniria bé que recuperés aquell punt de trobada que, mentre va estar obert, era el bar El Velòdrom amb les seves habituals tertúlies i reunions de tota mena. Una mica més avall de cal Balsach, la històrica Societat Coral Colón (l’entranyable Casinet), coneguda sobretot –però no pas únicament– per la tasca que porta a terme com a escola d’escacs i de billar de primer ordre. Ben a prop del Casinet, l’Escola de Música i Centre de grau professional de la Creu Alta que, per cert, enguany celebra el seu 30è aniversari i pel qual passen i han passat centenars de persones deleroses de créixer quant als valors humans inherents a la música. I encara, una mica més avall, la Cava de l’Urpí amb la sempre interessant programació escènica i musical que al llarg de l’any ofereix. En aquest recorregut somer per les potencialitats que atresora la Creu Alta, no podem fer oblit del Centre d’Arts Escèniques de l’Estruch, de l’escola Creu Alta, de la biblioteca dels safareigs i, òbviament, del Centre Sant Vicenç, amb una activitat que fa que a hores d’ara, el centre sigui reconegut com una de les entitats culturals i socials més emblemàtiques i dinàmiques de les quals disposa la ciutat, gràcies a l’activitat que despleguen les seves seccions, d’entre les quals en sobresurt el taller de teatre, autèntic planter de directors, tècnics, actors i actrius reconeguts que són reconeguts arreu.
Així és la Creu Alta i així som els creualtencs, sempre inconformistes i trencadors, però també sempre solidaris i oberts a tothom. Sigueu, doncs, benvinguts i gaudim i gaudiu de la nostra Festa Major que també volem sigui la de tothom.
Publicat en el número 38 del Diari de la Creu Alta. Una publicació que té com a peculiaritat que apareix una sola vegada a l’any, sempre en motiu de la Festa Major del barri (7-9 de juny de 2025).
Comentaris recents