Vaig néixer a Sabadell (Vallès Occidental) el 25 de desembre de 1948. Sóc el segon de set germans. Estic casat amb l’Olga i tenim dues filles, la Laura i l’Anaïs, i quatre nets: l’Adrià, el Narcís, el Guillem i la Júlia.

Sóc llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Un cop acabats els estudis universitaris, vaig ampliar la meva formació amb cursos d’especialització en comunicació institucional (1979-1981) i amb estudis de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) entre els anys 1995 i 1997.

He estat assessor i professor associat dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (1992-2002), així com de l’Institut d’Educació Contínua (IDEC). També he dirigit i participat en seminaris i cursos sobre comunicació institucional i formació de portaveus al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) i a diverses universitats, entre les quals la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Aconcagua de Buenos Aires, la Universitat Diego Portales de Santiago de Xile i el Centro Boliviano de Estudios Multidisciplinarios de La Paz.

La meva formació pràctica com a periodista es va forjar a Radio Juventud de Sabadell, Ràdio Sabadell, Ca N’Oriac, TS, Vallès Exprés, La Veu de la Ciutat i al diari Avui, del qual vaig ser corresponsal a Sabadell entre 1976 i 1979.

L’any 1979 vaig assumir la direcció del Servei de Publicacions i Informació de l’Ajuntament de Sabadell. Posteriorment vaig dirigir la revista institucional Arrel i el Servei de Comunicació de la Diputació de Barcelona (1983-1988). El 1988 vaig ser nomenat director del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB), una iniciativa impulsada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya.

L’any 1997 em vaig incorporar a la Universitat Pompeu Fabra com a cap del Gabinet del Rectorat, responsabilitat que vaig exercir fins al 2001. Després d’un any d’exercici professional independent, treballant principalment per l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i pel Consejo Superior de Colegios de Ingenieros Industriales de España, el 2003 vaig retornar a la gestió universitària a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on vaig dirigir l’Àrea de Comunicació fins al 2010, any en què em vaig jubilar parcialment. Fins a la meva jubilació definitiva, el desembre de 2013, vaig continuar vinculat a la UPC com a assessor del Gabinet del Rector.

Al llarg de la meva trajectòria també he assumit diverses responsabilitats professionals i institucionals. Vaig ser fundador i president de l’Associació Catalana d’Informadors de l’Administració Local (ACIAL) entre 1983 i 1985; president de la demarcació de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2003); degà del mateix Col·legi (2003-2006), i vicepresident del Cercle per al Coneixement Barcelona Breakfast (2007-2009). Igualment, vaig formar part del Comitè Institucional d’Ètica Assistencial del Parc Taulí de Sabadell entre 2012 i 2014.

Entre 2012 i 2017 vaig dirigir la Fundació Bosch i Cardellach. Des del 2010 sóc patró de la Fundació Miquel Agustí, de la qual vaig ser secretari entre 2010 i 2018. També he format part dels consells assessors de Ràdio Sabadell i de l’Associació Êthos, entitat que vaig presidir fins al maig de 2023. Actualment en sóc membre del Consell Assessor i, en aquesta condició, vocal de la Plataforma Vàlua.

La meva activitat periodística s’ha mantingut al llarg dels anys. Vaig col·laborar al Diari de Sabadell entre 1992 i 2022 i he estat tertulià de Ràdio Sabadell des del 2003 fins al 2026. Anteriorment també havia participat en espais de Catalunya Ràdio i Ràdio 4, i havia col·laborat amb El 9 Nou, El Periòdic d’Andorra i altres publicacions.

L’any 2007 vaig decidir obrir aquest blog que ara esteu llegint. Hi he anat recollint articles, reflexions i col·laboracions publicades des de 1992 fins avui. En conjunt, més de 2.500 textos que constitueixen una part important de la meva memòria professional i personal.

Amb motiu de la pandèmia vaig escriure, a manera de diari personal, Imatges i paraules. 100 dies de confinament (2020), projecte que va tenir continuïtat amb Diari pandèmic. Imatges, relats i records (2021). Tots dos volums compten amb les il·lustracions de Lluís Mas i Sangés. També sóc autor de Antoni Dalmau i Ribalta: Obra de Govern, 1983-1987, publicat per la Diputació de Barcelona l’any 2023 dins la col·lecció Empremtes d’història.

Entre les meves principals aficions hi ha la lectura, la música clàssica, l’òpera, el cinema i el teatre. També practico el cant coral. Compartir temps amb els meus nets, viatjar. Anar amb bicicleta de muntanya i fer senderisme són altres passions que m’han acompanyat durant molts anys.