Autor: Joan Brunet i Mauri

Cap a on anem?

Una de les coses que em vaig proposar en començar aquestes col-laboracions fou la de no repetir sovint en referir-me a temes semblants amb la finalitat de no cansar al pacient lector i de conferir a la columna un cert dinamisme. Això no obstant, i potser per allò de que l’excepció confirma la regla, avui em veig obligat a tornar sobre qüestions de la vida política del país darrerament força trasbalsada i que, de continuar per aquests corriols, ens portarà cap a un estret pedregar del qual no serà fàcil sortir-ne sense prendre mal. La passada fou, sense cap mena de dubtes, una setmana “horribilis” per als socialistes. Si els set dies s’iniciaven amb una clamorosa derrota de l’opció socialista al país veí no eren pas millor les perspectives que els donaven les enquestes d’aquí. En el temps també coincidia un nou capítol del “culebrón” Filesa (l’informe dels pèrits) així com una accidentada –per l’escridasada i escàs respecte mostrat– compareixença del president González davant estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid, els mateixos que fa poc més d’un mes esbroncaren, en el mateix escenari, el president Pujol. Tot això sense tenir en compte la “preparada” compareixença d’Aznar davant uns altres estudiants fidels als seus colors polítics així com l’espectacular i improcedent “plante” del grup popular en el Par-lament arran una compareixença del ministre Borrell...

Read More

Compte enrere

Amb la celebració de la primera volta de les eleccions legisla-tives franceses i la publicació dels resultats de l’enquesta pre-electoral encarregada a “Demoscopia” pel diari “El País”, ha començat el compte enrere en el camí que ens ha de conduir a la celebració de les eleccions generals espanyoles que, previsiblement, se celebraran a la tardor. Res ja no serà, a partir d’ara, igual que ahir ni tampoc que demà ja que tot serà interpretat en clau electoral i en favor o en contra d’uns o d’altres en funció de les expectatives i dels interessos de cadascú. Mentre no arriba però el moment de l’enquesta decisiva –la que es farà davant les urnes el dia de les eleccions– els ciutadans, els electors, assistirem al foc creuat de les paraules, de les acusacions i de les desqualificacions entre polítics i que ben poc ens ajudarà a conèixer en detall les propostes concretes que cadascun dels partits posa a la consideració dels ciutadans en relació amb els problemes que té plantejats la societat i el país. A partir d’aquest moment l’obsessió d’algunes formacions polítiques serà la de presentar qualsevol circumstància o fet en clau d’interpretació de previsibles futurs escenaris polítics. Així els resultats de les eleccions franceses i l’anunciada, però no per això menys espectacular derrota dels socialistes en favor de la coalició de centre-dreta “Unió per França” (RPR i UDF), tindran...

Read More

Primer aniversari

Dilluns vinent, 22 de març, se celebrarà el primer aniversari de la inauguració oficial de la primera fase de la urbanització del Parc de Catalunya. El balanç d’aquests dotze mesos de vida oficial del Parc no pot pas ésser ni més profitós ni més positiu si tenim en compte els milers i milers de sabadellencs que durant aquest període hauran gaudit de les àrees arbrades i de les instal.lacions del Parc, tant en els assolellats matins d’hivern com en els calurosos capvespres d’estiu. La gran afluència de sabadellencs al Parc deixa fora de qualsevol dubte les ànsies que la ciutadania tenia de poder disfrutar d’un equipament d’aquesta mena, que –cal recordar-ho una i mil vegades– si avui és una realitat és gràcies a la decisió, oportunitat i esforç d’uns quants ciutadans que, durant la transició política, lluitaren per tal d’evitar que l’especulació immobiliària acabés amb la darrera possibilitat que la ciutat tenia de disposar d’un ampli espai verd urbà situat gairebé en el bell mig de la ciutat. L’abnegació i la reivindicació continuada d’uns ciutadans prepara el camí per tal que el primer Ajuntament democràtic comencés a convertir en possible el somni d’aquells utòpics. Per a la urbanització de l’àrea s’apostà per un model de Parc en el qual el disseny hi jugués un paper determinant, obligant a la profunda intervenció d’homes i de màquines que en, poc temps,...

Read More

Bronca al Parlament

La setmana passada fou, pel que a la vida parlamentària fa referència, força moguda. D’una banda, al Parlament de Madrid, Felipe González presentava les mesures de xoc adoptades pel seu govern per a fer front a la crisi i intentar frenar l’accelerat ritme de destrucció de llocs de treball que d’un temps ençà s’està produint al nostre país. De l’altra, al Parlament de Catalunya, una compareixença del Conseller de Benestar Social de la Generalitat, Antoni Comas, arran una recusació presentada pels socialistes, provocà aldarulls en la Cambra catalana que, trascendint les parets de l’hemicicle del Parc de la Ciutadella, arribaren al despatx del president de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume i avortaren un encontre entre Jordi Pujol i el líder de l’oposició, Raimon Obiols. El fet que Alfonso Guerra no jugui, ara per ara, un paper destacat en el context de la política espanyola –les seves escasses compareixences públiques es circunscriuen a l’àmbit del partit– ha fet que en el Parlament de Madrid no es produeixen els agres debats, rèpliques i contrarèpliques que tenien com a protagonista a l’ex-vice-president del Govern Central. Molts estaven convençuts que el paper que jugava Guerra era estudiat i responia a un repartiment de rols entre ell i Felipe González el qual només baixava a l’arena política quan no hi havia altra solució. Això quedà palès en el debat parlamentari de...

Read More

Qui llegeix?

Els índexs de lectura a Catalunya no solament no han augmentat en els darrers anys sinó que, àdhuc, evidencien una certa davallada. Constatem així que si fa uns anys les dades referides a l’hàbit de la lectura en el nostre país eren gairebé “tercermundistes” –dit sigui amb tot el respecte envers els països del Tercer Món–el panorama no és pas ara millor i res no fa suposar que a curt termini es produeixi cap mena de canvi. Les dades referides als costums i preferències dels catalans en el temps de lleure, diuen que el “hobby” que compta amb més adeptes entre els habitants d’aquest país és la televisió mentre que el segon lloc del “ranking” és ocupat pel de sortir a donar un tomb. A una certa distància hom pot trobar-hi el de l’afecció a la lectura que, segons l’informe, és cultivat per poc més del 30 % de ciutadans sense establir diferències entre aquells que consulten llibres per raó d’estudis dels que ho fan per delectança i enriquiment personal. La xifra, i això és el més preocupant, és inferior en un 3 % a la mateixa que es donà a conèixer ara fa cinc anys. Molts i poderosos deuen ésser els motius pels quals s’ha produït aquest descens en els ja ínfims nivells de gust per la lectura existents ara fa uns anys. Algú dirà que són els...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories