El ressò dels resultats de les eleccions municipals i europees i, en alguns casos, autonòmiques celebrades a Espanya a començaments del mes de juny, encara són perceptibles. És el cas del tomb que s’acaba de donar en el color polític dels governs que encapçalaven les comunitats autònomes de les Illes Balears i de l’Aragó. En ambdues regions espanyoles, governs de coalició entre forces ideològicament properes, han vingut a substituir sengles governs autonòmics que fins ara eren a mans del Partit Popular (PP). De cop i volta, doncs, aquestes dues autonomies espanyoles, hauran vist com la cultura de la coalició s’introduïa en els seus governs i noves possibilitats s’obrien davant els seus respectius horitzons. Hi ha qui somnia ja amb què Pasqual Maragall guanyi les eleccions autonòmiques a Catalunya i que es pugui configurar un ampli espai de governs autonòmics de tall progressista al nordest d’Espanya. Somniar és sempre un exercici lliure i, en qualsevol cas, hauran de ser les urnes les que decideixen que volen per Catalunya.

En qualsevol cas, passi el què passi a Catalunya, l’exemple d’aragonesos i d’illencs hauria de servir de pauta i de reflexió a l’hora d’acarar els reptes que el canvi de mil·lenni ens proposa. Dit d’una altra manera, hora deu ser ja que els governs –locals, comarcals, autonòmics, estatals…– es configurin, sempre que això sigui possible, a partir de dotar-se d’una base de suport el més àmplia possible, a partir de tenir més en compte les afinitats ideològiques que puguin establir-se entre partits que no pas les que els poden separar. La cultura de la coalició té la indubtable avantatge d’obligar als coaligats a mantenir un diàleg i una negociació continuades entre les forces que han coincidit en el moment de decidir-se a donar el seu suport a un govern determinat. Mitjançant el govern de coalició es reforça el debat i s’afavoreix el funcionament de les institucions democràtiques pel fet que, entre altres coses, es fa més difícil caure en la temptació humana d’avantposar els interessos de partit als generals de la població.

Ara només cal esperar que les singladures que han emprés els governs de coalició a les Illes Balears i a l’Aragó, arribin a bon port. Seria la millor manera de demostrar que la democràcia es serveix també a través de la voluntat i de l’esforç de sumar propostes programàtiques que ajudin a millorar la qualitat de vida dels ciutadans enmig d’un clima d’obertura i de transparència.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 5 d’agost de 1999