En dies de confrontacions polítiques continues i de DVD´s i vídeos dels uns i dels altres que, al seu torn, són criticats pels altres i pels uns, encara ens és donat descobrir petites escletxes a través de les quals es pot observar que encara hi ha allò que en podríem anomenar algunes bones pràctiques polítiques. I això reconforta. A través d’una d’aquestes escletxes ens ha estat possible veure i seguir el debat d’investidura de José Montilla. Un debat que va discórrer  per uns camins que portaven a pensar que la responsabilitat i la lleialtat institucional que tant sovint trobem a faltar en política, són valors que no s’ha esgotat del tot. Baso aquesta meva impressió tant en els gestos com en el contingut de les intervencions de tots i cadascun dels portaveus de les formacions polítiques que disposen d’escons en l’hemicicle del Parc de la Ciutadella, en ocasió del debat d’investidura de la setmana passada. Així cal valorar positivament la intervenció del líder de CiU, Artur Mas, qui no es va estar de començar la seva intervenció amb una alta dosi de distensió i de lleialtat envers la persona que, hores després, seria investida com a president del govern de la Generalitat de Catalunya. I això no era fàcil, atès que Artur Mas considerava legítimament que havia de ser ell la persona investida i no pas el candidat socialista, fonamentant aquest sentiment en el resultat electoral assolit per la seva coalició. Però Mas va optar en el seu discurs, per assentar les bases dels què serà la seva tasca al capdavant de l’oposició en aquesta legislatura que acaba de començar i va reflexionar entorn la visió de futur que ell i la seva coalició tenen de la Catalunya del futur i que defensarien des l’oposició on el govern de l’Entesa Nacional de Progrés l’havia relegat. Una oposició a la que, en paraules d’Artur Mas que comparteixo, “li correspon també un paper rellevant” en la governació del país. Per la seva banda, el candidat a president, va fer una intervenció sense exabruptes, amb la mà oberta a la col•laboració i molt en la línia de contenció i moderació –i no per això exempta de contundència–, a la que José Montilla ens comença a tenir acostumats.

No escapa a ningú que el nou president presenta un perfil ben diferent al dels tres presidents que l’han precedit des de la recuperació de la Generalitat de Catalunya arran la mort del dictador. Ell, com va deixar-ho ben clar en la seva intervenció, és conscient d’aquestes diferències, com també ho és de què cal treballar amb fermesa per encapçalar el govern i liderar Catalunya en una tasca al servei de la societat catalana. De moment s’ha  de convenir que malgrat alguns errors de forma inicials en els quals l’Entesa Nacional de Progrés va caure, han estat poques –pràcticament nul•les– les filtracions en relació al programa de govern, primer, i la composició del nou executiu després; una composició que no es va conèixer fins abans d’ahir i que va ser anunciada pel president Montilla. Sens dubte hem d’interpretar aquestes constatacions com una mostra evident d’evitar que les “coses de govern” es debatin més en els àmbits mediàtics que no pas on, en primera instància correspon, és a dir en el sí del propi govern. D’aquesta manera s’evitarà també que el soroll excessiu tapi la tasca de govern i que els missatges de l’executiu arribin clars i sense ambigüitats a la ciutadania.

Comptat i debatut. Tot apunta, ara com ara, a què entrem en una nova etapa de la política catalana i en una nova manera de fer i d’actuar. Només cal esperar que sigui en benefici de tothom més si tenim en compte que transitem per uns moments en els quals ens hi juguem tantes coses per consolidar la nostra realitat nacional i mostrar-nos com a una societat avançada en la què el benestar de les persones constitueix un objectiu preferent. I això sense oblidar que no hi pot haver benestar sense progrés social i econòmic i que aquests només poden ser assolits amb la complicitat de tothom: govern, oposició, agents socials i ciutadania.

Publicat a Diari de Sabadell, l’1 de desembre de 2006