En dies de dificultats, sempre ens queda el futbol a l’hora de distreure el personal en relació als mals que, des de fa temps, planen sobre la humanitat; uns mals que troben el seu origen –a despit que encara hi ha que s’entesta en no adonar-se’n–, en el desequilibri creixent entre uns països que tot ho tenen i uns altres als quals tot els falta. No obstant i això, el cert és que tampoc en matèria de futbol el panorama és millor. Mireu, sinó, com els hi va al Terrassa i al Sabadell, fidels seguidors dels passos de culés i de periquitos a la lliga. Però com que qui no es consola és perquè no vol, als sabadellencs els resta encara un petit motiu d’alegria futbolera en el seu equip femení, el qual juntament amb l’Espanyol, té l’honor de representar Catalunya en la superlliga femenina d’àmbit estatal.

I d’aquesta manera, mentre parlem o ens parlen de futbol o d’altres nimietats, ens anem oblidant de les raons que es troben en la base mateixa de la magnitud de la tragèdia dels dies que vivim. Bé deu estar que els americans es dediquin –ai las!– a invocar una aliança internacional contra el terrorisme, amb oblit exprés de què la tragèdia que acaben de viure, és només la punta d’un iceberg que només els continuats errors comesos pels països rics han acabat engendrant. Per això seria millor dedicar temps i esforços a liderar una aliança internacional de països rics a favor dels països pobres. Uns països que, per no tenir, no tenen ni el dret que hauria d’assistir als seus ciutadans de viure amb dignitat i amb llibertat.

Publicat a El 9 Nou, el 20 de setembre de 2001