Una vegada superades les vacances i la Festa Major, la ciutat recupera el seu ritme de funcionament que és habitual al llarg de la resta de l’any. El període estiuenc segur que no haurà resolt majoritàriament els problemes que com a col•lectivitat ja patíem abans de començar-lo. Menys encara els personals. Més aviat pot haver passat que alguns d’aquests problemes s’hagin agreujat. Clar que en d’altres casos podria ben bé ser que algun d’aquests problemes també s’hagués resolt –en part o en tot– pel simple exercici basat en deixar que passi el temps que, com sabem, tot ho acaba apaivagant. Sigui com sigui, dels molts problemes que continuarem patint –i que perfectament podríem llistar–, n’hi ha els que es deriven de la manca de civisme, de respecte i de bona convivència que en comptes de disminuir creixen dia rere dia. Són problemes que certament no ens afecten només a nosaltres els sabadellencs i les sabadellenques, sinó que malauradament es manifesten contundentment en el conjunt de la societat, talment com si d’un nou i negatiu signe dels temps es tractés. Tot això que acabo d’escriure ve a tomb arran determinats fets ocorreguts a la nostra ciutat durant aquest darrer i llarg cap de setmana de final de vacances i de Festa Major. Uns fets que han situat Sabadell en un primer pla de l’actualitat informativa i no precisament a fi de bé.

I és que altra volta hem sabut de baralles desencadenades entre persones i/o grups de persones a la Zona Hermètica aquests darrers dies. A diferència, però, d’altres fets semblants anteriors, en aquesta ocasió les baralles han acabat tràgicament pel fet que un ciutadà ha estat mortalment ferit per un jove que no va dubtar en usar una arma blanca com a argument fonamental. Que això hagi succeït així posa en evidència força coses. La primera: que sempre hi ha qui està disposat a buscar brega. I no només que està disposat a buscar-la sinó que, a més, està imprudentment preparat –armat– per quan l’acabi trobant. Contràriament no es podria concloure cap altra explicació arran el fet que una persona sigui  ferida mortalment i que això passi en un recinte-espai urbà en el que, almenys en teoria, coexisteixen locals disposats a oferir simplement activitats de lleure i d’oci nocturn. La segona, i segur que més preocupant que no pas la primera, que els fets que comentem –com els que de manera semblant, encara que sense un final tan tràgic, es van viure a d’altres punts de Catalunya i de la resta d’Espanya aquest mateix cap de setmana– denoten que vivim en una societat que se’ns mostra incapaç de fer prevaler els valors fonamentats en el civisme i el el respecte a les persones. Valors la transmissió dels quals ja falla des de les instàncies familiars mateix i, per extensió, des de la societat en general.

I sense presentar ni de bon tros un resultat tant tràgic com el que la pèrdua d’una vida humana significa, la Festa Major sabadellenca ens haurà deixat també altres mostres d’incivisme damunt el mobiliari urbà i les instal•lacions públiques com a resultat d’actes que simplement mereixen el qualificatiu de pur gamberrisme i ganes de destruir; uns actes que troben el seu origen en la “diversió” i “plaer” que deu proporcionar l’esport de destruir allò que entre tots hem aconseguit i que entre tots hem de mantenir. En aquest sentit, puc assegurar-vos que les matinades del diumenge i de dilluns al matí, determinats punts de la ciutat, presentaven un aspecte desolador. Això sí, la majoria dels ciutadans i de les ciutadanes de res no es van adonar ja que les brigades municipals, diligents com sempre, s’afanyaven a retornar les coses al seu lloc i a netejar per tal que tot lluís com si res no hagués passat. Quelcom haurem de fer si volem evitar que diversió i gamberrisme vagin plegats. Quelcom haurem de fer per entendre que una societat que presenta aquest tipus de conductes –algunes altament violentes– no en té prou en combatre aquests comportaments només policialment o judicialment. Cal més aviat que aquesta societat es rearmi urgentment de valors cívics i que aquests es treballin des de la família i des de l’escola, però també des dels mitjans de comunicació i des del conjunt de la societat mateixa.

Publicat a Diari de Sabadell, el 10 de setembre de 2009