Londres implantava, dilluns passat, una mesura radical per acabar amb les greus congestions de cotxes privats que la city patia. No tothom ha vist amb bons ulls el peatge imposat als vehicles privats que volen accedir al centre de Londres. En qualsevol cas, la majoria de comentaristes coincideixen en ressaltar que algú havia d’actuar i que Ken Livingston ha estat l’alcalde que s’ha atrevit a fer-ho. A casa nostra, molts polítics han dit que aplicar mesures semblants a les nostres ciutats no era possible. Però encara que l’adopció de mesures contundents anti transport privat, no siguin populars (i per això es diu que no són possibles), s’ha d’evitar que les ciutats quedin col•lapsades pel trànsit privat i que el vianant passi a ser una espècie en vies d’extinció.

Quan es van peatonalitzar els primers carrers es van escoltar moltes veus crítiques. No obstant, el pas dels anys ha demostrat la bondat d’aquella decisió i avui no hi ha cap ciutat que no disposi de zones d’ús pràcticament exclusiu per als vianants.

Barcelona -però també Sabadell i Terrassa-, hauran d’entrar, tard o d’hora en polítiques de restriccions d’accés del trànsit als seus respectius centres. Altrament, la ciutat habitable i amable que els seus governs proclamen, són impossibles d’assolir.

Publicat a El 9 Punt, el 20 de febrer de 2003.