L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) feia pública a finals de la setmana passada, la intenció de modificar determinades normes que regeixen en l’actual gramàtica de la llengua catalana; i d’entre aquestes, la supressió d’alguns dels accents diacrítics que distingeixen el significat de paraules que s’escriuen amb una mateixa grafia com, per exemple, bé i be o molt i mòlt. Així, quan aquests canvis entrin en vigor, podrem trobar-nos davant de textos que requeriran una lectura ben atenta per ser interpretats correctament. Seria el cas de l’hipotètic text que segueix, en el que el vent de la norma de l’IEC s’ha emportat d’una revolada els accents diacrítics: “Si. Si una dona dona pels pels al net net l’os d’os que venen els que venen molt cafè molt, al costat de la mora que m’ha regalat aquesta mora i del boter que bota la bota…”. Cert que a tot ens hi acabem acostumant, la qual cosa no obsta que, a hores d’ara, se’m faci difícil fer meva la regla gramatical supressora dels diacrítics, per la qual hi ha qui ja n’ha demanat desobediència…
I si el diacrític (l’accent) és notícia i objecte de debat des de divendres a Catalunya, just l’endemà, el dissabte, era notícia a Madrid el desenllaç fatal d’un dia crític (que no diacrític) pel PSOE, l’únic partit d’àmbit estatal que encara manté les seves històriques sigles des de la recuperació de la democràcia. Un dia crític del que se’n han de derivar conseqüències, avui encara difícils d’esbrinar, que deixaran tocat –molt tocat– al PSOE i que al seu torn apropen Mariano Rajoy a la presidència del govern de l’Estat en l’actual legislatura, sigui perquè els socialistes s’acabin abstenint en una nova sessió d’investidura abans no s’exhaureixi el temps per a poder-la fer, o perquè anem de pet a unes noves i terceres eleccions. Una opció, aquesta darrera, que sens dubte deu ser la preferida per Mariano Rajoy, convençut que cas d’unes noves eleccions aconseguiria una majoria més còmoda d’escons que no pas la que ara té al Congrés de Diputats en detriment dels socialistes i amb el permís de Podemos que a despit de les seves tensions internes evidents, podria ser l’altra força política beneficiada a les urnes després de l’ensulsiada socialista.
Darrera el desenllaç de la crisi del PSOE –mediàticament excessivament centrada en la punta d’un iceberg dels acaraments viscerals entre els que consideraven que calia facilitar la investidura de Rajoy i els que s’hi mostraven contraris–, s’hi amaga un fons molt més profund, que des de fa temps condiciona la vida del PSOE, i que tanmateix afecta també als seus partits europeus homòlegs: la crisi d’identitat que pateix la socialdemocràcia des que es va encetar el procés de globalització mundial a finals del segle passat, i la incapacitat de fer-hi front amb propostes i alternatives capaces de contrarestar les exigències que aquest nou ‘ordre mundial’ ha imposat, en el que martingales polítiques i repartiment de poder passen massa sovint pel damunt d’allò que les urnes dictaminen en cada moment. A això cal afegir l’excessiva burocratització i professionalització d’un PSOE sotmès al control d’un aparell no disposat a què les seves forces fàctiques (barons i velles glòries) corrin el més mínim risc de perdre status i prebendes, encara que això comporti haver de ‘passar’ de la voluntat de la militància expressada a través de les urnes. I és que no es pot oblidar, que el fins dissabte Secretari general del PSOE Pedro Sánchez, va ser elegit en un procés d’eleccions primàries que va guanyar al candidat oficialista, el basc Eduardo Madina.
Sabem que de les crisis se’n poden derivar oportunitats. D’aquí, que de la crisi del PSOE de la que trigarà a recuperar-se, qui sap si se’n derivarà l’oportunitat de recuperar debats perduts i posicionaments ideològics oblidats. Sigui com sigui, el fons ideològic de la crisi que pateix el PSOE és una conseqüència més d’aquell no tan llunyà 15M del que la majoria d’observadors polítics pronosticaven que no se’n derivaria massa res.
Publicat a Diari de Sabadell, el 6 d’octubre de 2016
Plenament d’acord en tot el que has escrit: ben pensat, ben treballat i ben exposat.
Ramon