La història de les petites ciutats, sembla que no compti en el context general d’un país. Només allò que s’ha esdevingut en les grans ciutats gaudeix d’entitat suficient en el moment d’escriure la història de les col·lectivitats. No és estrany que a voltes ens trobem que, en consultar qualsevol manual d’història, els fets més transcendents, succeeixen sempre en uns mateixos escenaris. Difícil és, per no dir impossible, esbrinar què és el què s’esdevingué en una petita ciutat o en una comarca quan a la gran ciutat es vivien uns fets o una situació concreta que propicià el canvi en el rumb de la història…

Difícil és fer-ho si no fos per la sort que tenen les petites grans ciutats, de disposar de dones i d’homes entestats en deixar constància escrita dels fets locals més sobresortints viscuts al llarg dels temps, contribuint a què, en passar els lustres i les dècades, algú els pugui recuperar i contextualitzar en un marc històric més general. La nostra petita gran ciutat, no ha estat l’excepció, i també ha tingut –i sortosament té– homes i dones que fan que les nostres vivències ocupin un punt exacte en el conjunt de la història del país. Es el cas, per citar-ne un exemple, dels fets ocorreguts a Sabadell durant la Setmana Tràgica (1909) que si bé els historiadors situen pràcticament només a Barcelona, tingué una àmplia repercussió social i política a Sabadell (també a Terrassa, Badalona i Granollers) sota el liderat de les forces polítiques més progressistes del moment: els anarco-sindicalistes, els socialistes, els federals i els radicals.

Precisament, gairebé un any després que fos executat, en el fossar del Castell de Montjuïc, el pensador i pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia com a conseqüència de la revolta i del Consell de Guerra que es formà per a depurar responsabilitats polítiques entorn la Setmana Tràgica, naixia a Sabadell Josep Torrella i Pineda. Arribava al cens local un personatge d’aquells, que a despit que puguin passar a la història gairebé de puntetes, ningú no pot negar que contribueixen a fixar-la. Ell és un personatge tenaç, impregnat d’una profunda cultura democràtica de la qual n’ha deixat plena constància pertot on ell ha estat i passat. De cabell blanc i posat reposat. Home centrat, poc amant d’extrems. Dialogant i amb un alt concepte del sentit comú del qual n’ha fet divisa del seu procedir i actuar. Josep Torrella i Pineda, observa pausadament i sensata, tot allò que s’esdevé al seu entorn. I no es limita solament a això sinó que prefereix prendre la ploma i deixar-ne constància mitjançant polides i curoses pàgines d’opuscles i llibres que ens parlen de les circumstàncies, de les febleses, de les potencialitats i genialitats individuals i col·lectives, que han conformat la nostra identitat. I ho fa, com en ell és habitual des del pedestal de la modèstia, buscant la manera de motivar els seus presumibles lectors en el descobriment dels nostres orígens i antecedents més immediats.

Però no és només d’història ciutadana d’allò que ell ens assabenta. També ho fa de teatre i de cinema, dues manifestacions que a Sabadell han gaudit –i gaudeixen encara– de notable afecció. Repòrter, escriptor, administrador… Mestre…

Ell mateix, en el pròleg d’un dels seus llibres, ens diu que hi “ha un mèrit gran per a les generacions que han habitat Sabadell des que començà a formar-se la vila: i és l’esforç amb què van haver d’enfrontar-se continuadament per anar-se forjant una identitat emancipada i definida”. Sens dubte un dels molt mèrits que també a ell l’assisteix…

De la sèrie “Llums i ombres” (Núm. 7), publicat a El 9 Nou, el 17 d’octubre de 1994