A partir de dues meves manipulacions en la selecció dels mots i en l’accepció elegida, proposo avui un exercici de reflexió a l’entorn de les definicions que el Diccionari General de la Llengua Catalana en fa i que, això no obstant, cadascú interpreta, adequa i/o utilitza a conveniència.
Autodeterminació. Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se entitat estatal autònoma o independent.
Constitució. Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i els deures dels ciutadans, regula el sistema de poder i defineix els òrgans i llurs formes i llurs funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Democràcia. Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
Diàleg. Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes.
Diputat/da. Persona que, per elecció, esdevé membre d’una cambra o un parlament.
Estat de Dret. Sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l’aplicació de la llei, d’acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.
Estatut d’Autonomia. Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
Federalisme. Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes entre els diferents pobles, nacions o estats.
Independència. Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc., no sotmesos a l’autoritat d’altres.
Jutge/jutgessa. Persona que té autoritat per a jutjar i sentenciar.
Legal. Conforme a la llei.
Legítim. Conforme a les lleis o al dret.
Llei. Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals als quals l’ordenament jurídic atribueix el poder legislatiu.
Manifestació. Demostració col·lectiva en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació.
Mentida. Engany, il·lusió.
Passió. Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una tan gran polarització de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.
Parlament. Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc., els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Poble. El conjunt dels habitants d’un país units per vincles naturals i socials.
Prevaricació. Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.
Procés. Seguit de fenòmens, estats, formes, etc., pels quals va passant un ésser, o dels quals és causa una acció, i que integren la contínua i progressiva transformació d’aquest.
Raó. Facultat de raonar, de discórrer per mitjà de la intel·ligència.
Repressió. Acció empresa, i estat o situació consegüentment creats, per una persona o per un grup o una classe socials o polítics, que tenen un cert poder o detenen aquest oficialment, sobre una altra persona o sobre un altre o altres grups socials o polítics, per tal de mantenir una situació determinada.
Resistència. Delicte consistent en l’oposició o rebel·lia amb actes externs, a un agent de l’autoritat en el compliment de les seves obligacions.
Sobirania. Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.
Vot. Acció en virtut de la qual una persona exerceix el dret de sufragi.
Veritat. Conformitat d’allò que hom pensa, que hom expressa, amb la realitat.
Publicat en versió més reduïda a Diari de Sabadell, el 19 d’octubre de 2017
Tens raó Joan: No recordo ja si hi havia temps passats en els que hauria fet servir el diccionari per buscar paraules com ara: sedició, tumult, etc., ni per intentar esbrinar que és realment el que es diu en frases com “assumir el mandat”, “dui”, i tal.
Tot és anar fent cultureta,
Àngel Colomer
Molt original, molt adient (tot i que potser un pèl tard) i necessari.
Petit incís: personalment hauria posat un punt i apart per diferenciar els tipus de “resistència”.
I potser hi hauria inclòs dos mots més (per arribar a 25): vot i “postveritat” (aquesta ja l’havies explicat anteriorment).
Geniaaaal!! Gràcies!!
Molt bé, Joan. No sé si tens intenció d’anar ampliant aquest diccionari tan útil, però per si de cas t’envio altres mots o expressions que ara mateix se m’acudeixen:
manipulació, abducció, populisme, cop d’estat…
Llibertat???
Curiós! Jo al DIEC2 (https://mdlc.iec.cat/) he trobat que la primera acepció referida a política del terme resistència és:
6 1 f. [PO] Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.