Els que em coneixeu sabeu de la meva debilitat pels rodals de les ciutats i, especialment, pels rodals de la meva ciutat. En aquest mateix blog en teniu una bona mostra i hi trobareu referències i propostes pel què fa als rodals de Sabadell. I és que en els entorns de les nostres ciutats, encara és possible descobrir indrets que són normalment desconeguts per la majoria. Uns indrets dotats d’encants inqüestionables i que només la nostra dèria natural per conèixer el què tenim lluny no ens deixa saborejar allò que tenim tan a prop. Doncs bé. Divendres passat, 13 de novembre, en acabar la celebració de la culminació d’un projecte laboral ambiciós que teníem entre mans des de feia temps, decidirem anar a fer un cafè una companya de treball i jo. En plantejar-nos on anar, coneixedora ella de la meva debilitat pels entorns de les ciutats, va proposar-me agafar el cotxe i arribar-nos fins uns dels seus punts preferits d’observació sobre la plana de Barcelona. Dit i fet. Disposàvem de poc més d’una hora i calia aprofitar el temps. Agafarem el cotxe i des de la Universitat ens enfilarem fins la carena de Sant Pere Màrtir. Abans d’arribar-hi vàrem fer el cafè en un bar que allí hi ha. Després un breu recorregut a peu fins un mirador natural des del qual es contempla una bona vista sobre la gran ciutat i part del Baix Llobregat. Creieu-me: malgrat la tarda de tardor amb aquell sol esprimetgat i mig apagat que es retirava lentament, aquella hora llarga va resultar ser com un reconfortant bàlsam, després de dies de tensions i nervis. Vaig poder descobrir també un bon punt prop de la feina on poder acudir a l’hora de recuperar la calma que a vegades, les tensions de cada dia et fan perdre.