Diu una popular dita que dos eren els que es barallaven i un tercer qui finalment va rebre. Quelcom d’això deu estar passant arran la disputa que, des de fa temps, venen sostenint Terrassa i Sabadell en relació a les sortides de l’A-18 que ambdues ciutats reclamen. I és que mentre sengles poblacions es barallen i discuteixen, la seva veïna Sant Quirze del Vallès ha sabut aprofitar-se de la trifulga i fer, gairebé de puntetes, acte de presència en escena, disposada a ser tercera en discòrdia i predisposada a rebre… Es clar que, en aquest cas, els santquirzencs allò que volen, és rebre en espècie. I, hàbilment i per si de cas, es manifesten tant a favor de la sortida que Terrassa vol, com de la que per a ella reclama Sabadell, a despit que, en aquest darrer cas, exigeixin que s’arrodoneixi el projecte inicial.

Sabut és que mai no hi ha cap interès absolutament desinteressat. I els de Sant Quirze del Vallès no són pas l’excepció que confirmi la regla. I més enllà de preocupar-los si han de prendre partit en favor de l’opció que defensa Sabadell o de la que Terrassa vol, aposten per les dues pel fet que ambdues sortides es troben ben a prop del seu nucli urbà; un nucli en constant creixement, amb noves zones residencials i amb polígons industrials amb futur. Amb les sortides que terrassencs i sabadellencs reclamen, els santquirzencs es veuran beneficiats amb la pedrea d’un sorteig en el qual no havien jugat. I serà així, sense buscar-ho, que Sant Quirze del Vallès disposarà de nous accessos a l’A-18 molt millors que no pas el que ara ja té.

Publicat a El 9 Nou, el 27 de gener de 2000