Cada dia podem descobrir preses de posició difícils d’entendre o, si més no, susceptibles de provocar conflictes en les creences de les persones. Les darreres setmanes han sovintejat aquesta mena de situacions. És el cas, sense anar més lluny, de l’església catòlica que no té massa problemes a l’hora d’acceptar la inclusió de la pena de mort en el seu catecisme i, per contra, no perd passada a l’hora de pronunciar-se, categòricament i sense matisos, contra l’avortament. O, en un altre àmbit, el cas de l’alcalde Bolònia a Itàlia, que es declara ecologista militant i no s’adhereix a la jornada sense cotxes convocada en un elevat nombre de ciutats europees. O del candidat conservador a l’alcaldia de Londres que, per acabar amb els pobres, no se li acut cap millor idea que proposar de tancar-los a la presó, obviant la possibilitat de prendre en consideració altres fórmules tendents a reinsertar socialment els marginats i atacar el problema per l’arrel mateixa. El cert és que ens hem acostumat a navegar enmig d’aquestes contradictòries situacions, sense que no ens acabem d’adonar que ja no podrem continuar més per aquest camí si no ens volem veure abocats a problemes majors.

El 12 d’octubre naixerà el ciutadà de la Terra 6.000 milions. Possiblement ho farà en un dels països pobres de la terra. En un país en el qual la piràmide d’edat és inversament proporcional a la dels països més rics. I, així, mentre Europa, juntament amb els Estats Units d’Amèrica, s’assembla cada vegada més a un asil si ens atenem a la mitjana d’edat dels seus habitants, els països pobres s’assemblen cada vegada més a immenses guarderies, amb una baixa mitjana d’edat dels seus pobladors. Ignorar aquesta realitat i les conseqüències que se’n poden derivar, és apostar per un món en què cada vegada hi hagi més conflictes,  econòmicament i socialment parlant. La solució al problema no és fàcil. En qualsevol cas, però, és equivocat pensar que allò que cal fer és posar portes al camp i condemnar a aquells ciutadans a romandre en els seus països d’origen sotmesos a la seva mala sort. Ells, solament busquen una vida més digna de la que tenen. Si nosaltres no els ajudem en el seu propi desenvolupament, a ells només els quedarà la possibilitat d’intentar aconseguir allò que no tenen. Val la pena que, almenys per una vegada, comencem a ser lògics i coherents.