El “mercat” dels serveis socials a Sabadell compta amb nombroses entitats, de les quals unes sis són les més significatives. Entre les que fan assistència social a persones o famílies, hi ha Càrites, la Creu Roja i el Rebost Solidari, i entre els que presten serveis directes a persones, amb minusvàlua o malaltia, hi ha ATENDIS, AVAN i CIPO. Però si hi sumem les entitats menors, totes elles agrupades a VÀLUA (Plataforma de les entitats del tercer sector a Sabadell), arribem a un conjunt d’unes 27 associacions.

A part d’elles, hi ha el Departament d’Acció Social de l’Ajuntament que realitza feines d’assessorament i tramitació respecte la Generalitat o l’Estat, així com atorga ajudes directes en temes com serveis energètics, lloguers, etc. Només referint-nos a les entitats majors, el quadre que en resulta és el següent:

 

Dades social de Sabadell, 2017 Ajuntament
(Departament Acció Social)
Entitats de
serveis socials
Entitats
assistencials
Total
 

Despeses de personal

 

5.528.989

 

816.379

 

8.453.385

 

14.798.753

Compra de bens i serveis 6.112.394 694.867 5.384.565 12.191.827
Pressupost Total 16.243.128 2.768.723 14.043.506 33.055.357
Persones ateses 1.417 17.990 1.527 20.934
Plantilla treballadors 156 36 277 469

 

Cada grup d’aquestes entitats i cada una d’elles és un món en si mateix.. El volum dels pressuposts d’aquestes entitats i ajuntament sumen més de 33 milions d’euros/any, als quals caldria afegir valors que no es computen, com ara subministraments diversos gratuïts aportats per persones i empreses. Plegades assoleixen una plantilla directa de quasi 500 persones, segons dades del 2017-18 (abans pandèmia). A aquestes entitats principals, cal afegir-hi la les dades de la resta d’entitats i arribaríem a unes 925 persones de plantilla i a més de 1.600 els voluntaris, els quals hi són a totes elles, però sobretot a les de serveis socials. Una dimensió humana d’aquesta magnitud no deixa de ser una gran empresa de la ciutat, si ho mirem de forma conjunta.

Les entitats assistencials apareixen amb molt volum de personal propi, per a atendre les persones a la seva cura. En els seus pressupostos les famílies hi aporten quotes, i atenen unes 1.527 persones de forma quasi permanent. Aquest camp deixa fora tot el món de les residències de gent gran que ja comença a significar-se com el gran problema de futur. Però, tot i així, el camp de minusvalidesa i dependència creix i des de sempre ha estat cobert més per la iniciativa social que per les administracions i aquí hi comptem molt les moltes associacions especialitzades i de menor dimensió.

Les entitats de serveis socials i auxili directe, amb un creixement notable en aquests moments, assolien quasi 18.000 persones ateses (2017), amb una plantilla mínima i nombrosos voluntaris. Aquestes xifres s’han multiplicat darrerament. Entre aquests dos mons, les entitats assistencials i les de serveis d’urgència, hi ha l’Ajuntament amb una estructura notable en plantilla i, pràcticament, la meitat del pressupost conjunt. L’ajuntament és l’únic el que pot cobrir emergències de subministraments, lloguers, etc. amb aportació dinerària, a diferència de la resta que presten els serveis amb la pròpia gent, o amb materials donats.

La crítica fàcil seria dividir el nombre de persones ateses per la de plantilla de les entitats, perquè el nombre de voluntaris i els pocs laborals aportarien una imatge d’eficàcia de les socials respecte els funcionaris municipals, però no es tracta d’això. Del que es tracta és de disposar d’una visió conjunta del problema social de la ciutat i de fer un autèntic Pla de Ciutat, no solament un de propi de l’ajuntament. De l’àmbit municipal comptem amb un Pla Estratègic, que aporta dades de ciutat, però que només contempla els serveis propis. Es tractaria de fer la visió sencera. I sabem que el conjunt de les entitats reben menys del 2% dels seus ingressos de part de l’ajuntament però que, per contra, algunes aportacions de sòl municipal han estat decisives (ATENDIS, AVAN).

Que la iniciativa social hagi cobert a Sabadell (i a Catalunya) espais que les administracions no resolien, no treu que en un món amb administració i govern propi, com a escala de ciutat ho és l’ajuntament, hagi de continuar una excessiva separació entre administració i entitats, quan de la suma en podria sorgir una multiplicació dels efectes.

La Fundació Bosch i Cardellach s’ha proposat, amb el suport d’empreses i institucions elaborar un estudi que reflecteixi l’estat de l’acció social públic-privada a la ciutat i, sobretot, les vocacions i possibilitats on operar. La limitació dels recursos disponibles i la voluntat d’una acció més àmplia porten a la necessitat d’un pla concertat entre entitats i ajuntament.

Estem convençuts que la ciutat no serà més solidària per una simple delegació al món polític i a l’administració de la problemàtica social, sinó des de l’enfortiment de la societat civil i des de la nostra exigència al sector públic. Només des del protagonisme de la societat serà possible una acció concertada amb el sector públic (Ajuntament, Diputació i Generalitat). I tot plegat és urgent, perquè entre el 2020, en part a causa de la pandèmia, varen acudir als serveis que de les entitats del Tercer Sector, més de 51.000 persones (talment 1 de cada 4 persones de la ciutat) i que van molt més que duplicar les ateses el 2019.

Publicat al Diari de Sabadell, el 5 de juny de 2021

______________________

(*) Article signat conjuntament per Joan Brunet i Mauri, Manel Larrosa, Josep Masip