•  Divendres 1 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Sánchez i Mazón aparquen el xoc polític i posen l’espatlla” (El Periódico)
“Desesperació posttragèdia” (La Vanguardia)
“La pitjor tragèdia en dècades” (El País)
“Desolació” (La República – El Punt Avui)
“SOS” (Ara)

 Pretendre treure partit de la tragèdia de la dona per fer oposició al Govern és, com a mínim, un acte d’oportunisme polític que atempta contra el respecte que es mereixen les persones afectades per les riuades i pluges fora mida, ja sigui per la pèrdua de vides de familiars i/o amics, ja sigui per la pèrdua de totes les pertinences que tenien, habitatge inclòs. M’estic referint a Feijóo que no va perdre un minut per anar a València a fer-se la fotografia d’oportunitat. Un Feijóo que després de defensar que la responsabilitat en la gestió d’emergències corresponia als presidents autonòmics i alcaldes, es va queixar que ningú no havia comptat amb ell que, per cert, no és ni president ni alcalde. I no només això, sinó que es va vantar del fet que la Unió Europea activés els ajuts perquè ell, personalment, així ho havia demanat a la presidenta de la Comissió i a la de l’Europarlament. És altament preocupant que el líder de l’oposició es mogui enmig d’uns paràmetres polítics en els quals sempre aplica el principi que resa que la millor defensa és un bon atac. I això amb la voluntat de sembrar apriorísticament la confusió davant d’una possible polèmica sobre responsabilitats que, en aquests moments de dolor i d’emergència, no està damunt la taula, tal com van demostrar Mazón i Sánchez ben poques hores amb aquestes mostres de complicitat: “Agraeixo la presència del president del Govern –digué Mazón– i el contacte que estem mantenint des del primer moment, tant amb el president Sánchez com amb la vicepresidenta i la ministra de Defensa (…). La coordinació i la col·laboració són molt importants i continuarem així”. La nit i el dia!

  • Dissabte 2 de novembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Solidaritat contra el caos” (El Periódico)
“Solidaritat i indignació” (La Vanguardia)
“L’exèrcit comença a repartir ajut enmig de la desolació” (El País)
“Angoixa pels desapareguts” (La República – El Punt Avui)
“Onada de solidaritat” (Ara)
“Tantes mans com calguin” (Diari de Sabadell)

 Sense oblidar el desastre i drama consegüent de les riuades que aquests dies s’està vivint al País Valencià –amb el rerefons d’una batalla política difícil d’entendre i en la qual no hauria de ser rellevant qui va llançar o no l’alerta o d’on han de provenir els ajuts, sinó que les alertes i els ajuts haguessin arribat a temps– no em puc estar de referir-me a un parell de qüestions.

1. Dimarts vinent, als EUA, els electors votaran per ells… i per nosaltres. I cal pensar que ho faran de la manera adequada. I és que no vull imaginar ni per un moment els efectes nefastos que sobre els nordamericans –i també sobre nosaltres– tindria una hipotètica victòria de Donald Trump. Pendents hem d’estar, doncs, d’aquesta altra tempesta que pot comportar una altra mena d’efectes devastadors. Les alertes han sonat repetidament i reiteradament. Només cal que els electors dels EUA no els facin oïdes sordes…

2. El Consell per la República, fundat i presidit per Carles Puigdemont, que havia de ser una mena de Govern a l’ombra des de l’exterior no passa pels seus millors moments i damunt la taula té una patata calenta amb les suposades irregularitats en la gestió de l’ens que n’ha fet Toni Comín, que n’és el vicepresident. El cas és que Comín, segons tots els indicis ha tirat de beta i ara no pot justificar unes despeses que ascendeixen a 15.530 euros. Caldrà veure com la història acaba i com acaba també el Consell per la República que ni en els moments més àlgids del processisme ha acabat de surar. Si fem una mica de memòria, recordarem que el 2022, Carles Puigdemont va decidir deixar la presidència de Junts per centrar-se –segons va al·legar– en el Consell per la República. Els arguments que va exhibir per a fer-ho és que l’organisme no podia quedar ancorat en unes sigles i que havia d’aglutinar i unir a tot l’independentisme per aconseguir l’objectiu que es perseguia: la independència de Catalunya. Un argument que ara, amb el retorn de Puigdemont a la presidència de Junts, ha quedat més que qüestionat. Una altra prova de la visió utilitarista i personalista que Puigdemont té de la política.

  • Diumenge 3 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“València rep 10.000 militars i policies més” (El Periódico)
“Mazón accepta l’ajuda de l’Executiu per salvar la crisi” (La Vanguardia)
“Mazón demana set ministres per ajudar-lo a gestionar la crisi ” (El País)
“Reacció tardana” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Rescats a contrarellotge” (Ara)

Abans-d’ahir i ahir vaig anar novament al cinema. No volia deixar passar aquests dies de festa sense veure dues pel·lícules que, després de visionar-les, em semblen absolutament recomanables i imprescindibles. D’una banda, Jurado núm. 2, magistralment dirigida per un incombustible Clint Eastwood que dedica tot un film a destapar la mirada de la Justícia per tal que pugui adonar-se de tot allò que sovint la cega en la cerca de la veritat. Des d’aquest plantejament, el film interpel·la l’espectador sobre conceptes tan complexos com la veritat, la moral, la culpa i, a vegades, la injustícia de la justícia. I ho fa d’una forma senzilla, arran de terra, evitant d’aquesta manera abstraccions que podrien distreure l’espectador de l’objectiu fonamental de la pel·lícula. De l’altra, La habitación de al lado que signa un brillant Pedro Almodóvar, el qual, al llarg de la cinta, i des de la mirada de dues escriptores, ens parla de la insensatesa de les guerres, alhora que ens mou a la reflexió quant al sentit de la vida, de la mort i, per damunt de tot, de l’amistat.

  • Dilluns 4 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Indignació desbordada” (El Periódico)
“Explosió d’ira davant el Rei, Sánchez i Mazón” (La Vanguardia)
“Paiporta rep al Rei, Sánchez i Mazón amb fang i crits d’’assassins’” (El País)
“A pastar fang” (El Punt Avui)
“Esclata la indignació per la gestió de la DANA” (Ara) 

Dies convulsos els que estem vivint. Més d’una vegada he recordat la sentència atribuïda a l’escriptor irlandès George Barnard Shaw que diu que “de l’experiència n’extraiem que de l’experiència res no n’aprenem”. S’acaba de demostrar per enèsima vegada en ocasió de la gestió desafortunada –per dir-ho d’una manera suau– que s’està fent de la tragèdia que afecta als entorns de València. Una tragèdia que s’ha vist augmentada per la coincidència fatal de diversos elements, els quals, tal com resa la dita que “si hi ha maror, peix en abundó”, la dreta extrema intenta capitalitzar la situació de la ciutadania en benefici propi. Així és que al retard en activar l’alerta als veïns des de la Generalitat Valenciana, l’avantposar interessos empresarials a la seguretat dels treballadors i les conseqüències d’una planificació urbanística marcada per l’especulació immobiliària que fa oblit dels riscos que comporta construir habitatges prop de rieres i torrenteres habitualment secs, però que tard o d’hora acaben per sortir de mare juntament amb el retard en mobilitzar els equips i recursos necessaris per atendre les persones i les famílies damnificades, degut en part al fet que l’actual Govern de la Generalitat Valenciana (format pel PP i per Vox) va desmantellar la Unitat Valenciana d’Emergències que el president estat Ximo Puig havia creat, tindrem la resposta al perquè de tot plegat. 

  • Dimarts 5 de novembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Dana a mig gas” (El Periódico)
“Mazón demana 31.400 milions” (La Vanguardia)
“Feijóo demana a La Moncloa que assumeixi el comandament i aparti a Mazón” (El País)
“Amb l’ai al cor” (El Punt Avui)
“Mazón reclama a l’Estat 31.400 milions per a la reconstrucció” (Ara)
“El futur de Campoamor” (Diari de Sabadell)

1. Del Llibre d’Exilis(1971) de Vicent Andrés Estellés, n’extrec aquest premonitori poema:

El fang, la pluja

El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang,
l’aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades;
els carrers plens de fang, les sabates amb fang,
la boira, el caseriu i l’esgarrany d’un arbre.
El fang, la pluja, el fang, unes coses humides.

He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,
i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts
(i l’he sentida caure brutalment al poal),
i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,
i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.

He plorat molt. He vist coses. He plorat molt.

2. Sembla que finalment la dana s’ha esvaït després, això sí, de fer les seves darreres fuetades a casa nostra. Però allò que trigarà a esvair-se són els seus efectes que, de moment, no paren de créixer. I és que la gestió de la crisi està causant ja alguns estralls en el Partit Popular. Així, mentre Feijóo reclama una declaració d’”emergència nacional” que, en cas d’aplicar-se, deixaria sense competències al Mazón, que exigeix a l’Estat l’aportació de 31.400 milions d’euros en un primer pla d’ajuts i que, ahir, s’embrancava en un agre debat sobre timings, que ha acabat per perdre, amb el cap de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. La jugada de Feijóo és mestra: en cas que l’Estat declarés l’emergència nacional quedaria lliure, d’una banda, per poder carregar els neulers sobre la gestió de la crisi per part del Govern d’Espanya en el moment que més li convingués en el context de l’assetjament al qual té sotmès a Sánchez. De l’altra, evitaria haver de ser ell qui desautoritzés a un Mazón en hores baixes. Per si de cas, de moment, han sol·licitat la compareixença urgent dels ministres Teresa Ribera, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, tant al Congrés dels Diputats com al Senat perquè “retin comptes de la gestió de la dana”. Una gestió que de moment, mentre no es demostri el contrari, és responsabilitat exclusiva del president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón. Viure per a veure…

3. Mentre escric aquesta entrada al meu diari, als EUA ens estem jugant el futur. Aquesta nit-matinada serà d’infart. I en el cas que, com espero, Harris sigui la guanyadora, està per veure la reacció de Trump i dels seus. I no vull ni pensar quines poden ser les conseqüències de que el guanyador sigui Trump.

  •  Dimecres 6 de novembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El món en suspens fins a l’últim vot” (El Periódico)
“Sánchez llança un primer paquet d’ajuts de 10.600 milions ” (La Vanguardia)
“El Govern aprova un pla d’ajuts de 10.600 milions pels afectats” (El País)
“Una setmana a l’infern” (El Punt Avui)
“Els Estats Units decideixen entre dos mons” (Ara)

Colpit pels resultats de les eleccions presidencials dels EUA, m’atreveixo a dir, ras i curt, que amb la victòria de Trump ha guanyat l’economia i han perdut els drets socials. Temps hi haurà d’avaluar les conseqüències d’aquestes eleccions, allà, aquí i arreu, i preguntar-nos com ha estat possible que el missatge violent, xenòfob i falsari de Donald Trump, un delinqüent convicte, hagi aconseguit imposar-se al país més poderós del món. Un fet que posa de manifest que la democràcia no disposa d’armes efectives amb les quals combatre la mentida i la desinformació. Sigui com sigui, del que no tinc cap mena de dubte, és que el món, avui, és substancialment diferent de com ahir era… Com ha escrit un bon amic meu, a mi tampoc “no m’agradaria ser avui ucraïnès, palestí o migrant sense papers als EUA”. Calcem-nos! Pinten bastos!

  • Dijous 7 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“L’huracà Trump inquieta Europa” (El Periódico)
“Trump torna més fort” (La Vanguardia)
“Trump torna amb tot el poder” (El País)
“Trump absolut” (El Punt Avui)
“El malson americà” (Ara)
“L’espai públic en primer pla” (Diari de Sabadell)

 Donald Trump tornarà a la Casa Blanca amb més suport i més poder que no pas va tenir en el seu primer mandat, ja que en aquesta ocasió, a diferència del 2016, també ha guanyat en vot popular, alhora que dominarà el Congrés i el Senat. El fet que Trump sigui un condemnat delinqüent el qual va animar l’assalt al Capitoli el 2020 quan va perdre les eleccions a mans de Joe Biden, que tingui causes judicials obertes i que s’hagi valgut d’una campanya fonamentada en el discurs de la por, de l’odi al diferent i la xenofòbia al foraster, no ha evitat que una gran majoria dels nord-americans l’hagin votat. Un odi i una xenofòbia que Trump ha situat en l’eix central de la seva campanya, ‘ornamentat’ amb tota mena d’insults i mentides, però també amb l’habilitat de saber com treure profit de la frustració dels treballadors més desvalguts –els treballadors pobres– i de gran part de la classe mitjana que encara no ha superat els efectes que la crisi de 2008 causà en les seves economies i estatus. Si a tot això –que no és poc– hi afegim el masclisme imperant als EUA en els homes, siguin blancs o siguin negres, disposats a votar a qualsevol abans que a una dona, podrem començar a entendre el perquè de tot plegat. El resultat és en qualsevol cas, que a partir del 20 de gener vinent, Trump retornarà al Saló Oval de la Casa Blanca i ho farà amb uns poders quasi absoluts que, d’entrada, li permetran autoindultar-se d’alguna de les causes judicials pendents i, més endavant, blindar-se arran possibles barrabassades que segur farà. A Harris, que va fer una molt bona campanya i que ha tingut i té el seu enemic principal en el masclisme instal·lat en la societat nord-americana, li toca ara aguantar el xàfec i ho acaba de fer amb un discurs ple d’ànim, d’esperança i de confiança en la democràcia.

  • Divendres 8 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Les plantes de regeneració del Bes`s segueixen paralitzades” (El Periódico)
“La consellera d’emergències desconeixia el sistema d’alertes” (La Vanguardia)
“La cosellera d’Interior diu que no coneixia les alertes a mòbils” (El País)
“La dana cultural” (La República – El Punt Avui)
“Les incongruències sobre la gestió de la riuada acorralen a Mazón” (Ara)

 La immigració és presentada pels partits de la dreta i, sobretot, de la dreta extrema com un problema quan, en la realitat, és una oportunitat. En aquest sentit, heus aquí algunes dades que ens haurien de moure a la reflexió:

– El 65,8% de la població catalana és immigrant o descendent d’immigrants que han arribat aquí des d’altres parts de l’estat o de la resta del món. Només en el que portem de segle, el creixement poblacional de Catalunya, ha estat de l’ordre d’un milió i mig de persones mentre que el creixement natural ha estat de dues-centes mil.

– De la darrera enquesta de població activa a Catalunya es desprèn que al nostre país hi ha de l’ordre de 3,8 milions d’ocupats dels quals 780 mil són persones estrangeres.

– S’estima que l’arribada de persones migrants a Espanya els anys vinents, serà a l’entorn del mig milió per any.

Aquestes dades ens permeten observar que el procés migratori és un dels pilars sobre els quals se sosté el creixement econòmic i que la mà d’obra estrangera s’ha convertit en imprescindible per a molts sectors econòmics. La conclusió ha de ser, doncs, que la migració és més una oportunitat que no pas un problema i que, en tot cas, el que cal és tenir molt present aquest fenomen i articular i desplegar des dels governs, polítiques socials eficients que facilitin la integració social de les persones nouvingudes.

  • Dissabte 9 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La UE avisa que ‘netejar’ els rius agreuja les riuades” (El Periódico)
“Mazón s’enroca i descarta dimitir o fer canvis al seu Govern” (La Vanguardia)
“Mazón passà hores menjant amb una periodista mentre València s’enaiguava” (El País)
“Recerca a la desesperada” (La República – El Punt Avui)
“Detenen el cap de delictes econòmics de Madrid en una operació antidroga” (Ara)
“El pàrquing, el 2028” (Diari de Sabadell)

Un parell de qüestions estrictament local, certament distants l’una de l’altra, em mouen al meu comentari d’avui.

1. Fa dies que hi transito de retorn a casa i com jo, molts altres conciutadans. El cas és que no ha estat fins aquest cap de setmana que oficialment s’ha donat per acabada la primera fase del que, anys a venir, acabarà essent un corredor verd que enllaçarà el nord de la ciutat (d’aquí el seu nom de Parc del Nord) amb el Parc Fluvial del Ripoll. Un corredor que al seu torn enllaçarà diversos barris sabadellencs no sempre ben tractats des de l’administració des del punt de vista urbanístic. De manera semblant, ha quedat obert extraoficialment i parcialment un altre parc de la ciutat: el de les Aigües al barri de Can Llong. Un parc estructurat a l’entorn d’un enorme dipòsit d’aigua (d’aquí el nom), damunt el qual s’ha habilitat una gran plaça-mirador de 360 graus des del qual es pot veure pràcticament tota la ciutat. Aquests dos parcs s’uneixen i engrandeixen la xarxa de parcs urbans que podem trobar sobretot pel nord de la ciutat –de Castellarnau, de Can Gambús, de Tierno Galván, del Taulí, de la Romeua, d’Odessa, de la Font Rosella, de la Concòrdia, de Catalunya i de la Font de Can Rull– atès que ha estat pel nord on s’ha produït el major creixement de Sabadell i d’aquí que, urbanísticament, hagi estat possible consolidar espais i corredors verds que contribueixen a l’esponjament de l’alta densitat d’edificacions que en alguns indrets hi ha.

2. Han passat vint-i-tres anys des de l’assassinat de l’Helena Jubany sense que fins ara se n’hagi pogut establir l’autoria. El cas, però, podria donar un tomb a partir del fet que la científica de la Policia Nacional, després d’haver portat a terme diverses proves amb mitjans tecnològics més avançats, ha conclòs que existeix una molt alta probabilitat que l’ADN de Santi Laiglesia –un dels dos investigats pel crim– estigui present en el jersei que l’Helena duia el dia que va morir.

  • Diumenge 10 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Els satèl·lits alerten de l’abast de la crisi climàtica” (El Periódico)
“València exigeix dimissions” (La Vanguardia)
“Un clam contra Mazón” (El País)
“El clam del carrer” (L’econòmic – El Punt Avui)
“València contra Mazón” (Ara)

 La victòria de Donald Trump no augura bones vibracions. Molt al contrari. Només cal observar les mesures que està disposat a implementar sota el clam d’Amèrica primer. Davant aquest galdós panorama, s’imposa que des de la UE es tanquin files i s’avanci amb diligència en el procés d’adhesió d’altres països aspirants a unir-s’hi. Es tracta de guanyar competitivitat i autonomia en relació, no només dels EUA, que també, sinó en relació a la Xina i països emergents. No hi ha cap altra manera de garantir la prosperitat i el manteniment de la llibertat com un dels valors essencials dels quals disposem la ciutadania europea. Ser depenent d’altres no és mai una bona opció. D’aquí que la UE, amb l’impuls dels seus governs liderats per aquells que són plenament conscients de la transcendència del moment, cal que es posi les piles i es rearmi amb propostes arguments i per damunt de tot fets que impedeixin retrocedir en el temps.

  • Dilluns 11 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Catalunya ultima la creació de cinc nous parcs naturals” (El Periódico)
“Catalunya serà solidària, una Espanya desigual no és competitiva” (La Vanguardia)
“La Generalitat [Valenciana] descarta dimissions: ‘No és una opció en aquest moment’” (El País)
“Sense logística” (El Punt Avui)
“Illa es resigna a començar l’any sense pressupostos” (Ara)

 L’elecció de Donald Trump com a nou president dels Estats Units per decisió de la majoria de la ciutadania nord-americana, a despit de ser un colpista, un autoritari, un estafador, un masclista, un homòfob, un violador, un putero, un xenòfob, un racista i un classista irredempt (i crec que no em deixo res), ha estat el detonant de decidir-me a ‘esborrar-me’ de la plataforma X (abans Twitter). I això per un seguit d’arguments, que per comoditat i que per estar-hi plenament d’acord, manllevo del que ha escrit el meu bon amic Andreu Farràs en un article publicat a Paios sota el títol “Per què aquest és el meu últim tuit” (https://paios-catalans.blogspot.com/2024/11/per-que-aquest-es-el-meu-ultim-tuit.html). Arguments que jo m’atreveixo a resumir en aquests quatre punts:

a) La xarxa X és propietat d’Elon Musk, un dels homes més rics del món, que ha finançat bona part de la campanya de Trump, que es vanta de compartir les seves idees i objectius i que en acompanyar-lo a la Casa Blanca es convertirà en un dels homes més poderosos del planeta.

b) La xarxa X acaba de retallar dràsticament la seva plantilla, la qual cosa significa que Musk redueix els controls de continguts de la plataforma que ha convertit en un cau on han augmentat espectacularment els missatges d’odi, les mentides, les tergiversacions de la realitat i l’assetjament de nombroses personalitats i famosos d’arreu del món a través de campanyes tòxiques sovint orquestrades amb bots o sense.

c) No soc ni el primer i espero que no sigui l’últim a deixar aquesta arma de guerra desinformativa en mans d’un dels homes més influents del planeta que, amb l’excusa de donar llibertat a tothom, ha permès el retorn de Trump a X i l’ha convertit en una cada cop més fosca plataforma hegemonitzada per la ultradreta internacional i governs despòtics com els de Putini Netanyahu.

d) Constato que parents i amics viuen feliçment i tranquil·lament sense tenir cap mena de relació amb X, la qual cosa demostra que és perfectament prescindible.

  • Dimarts 12 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Cada dia es roben 168 mòbils a Catalunya” (El Periódico)
“El PP maniobra a Brussel·les perquè Ribera no sigui eurocomissària” (La Vanguardia)
“Mazón admet errors i ultima una remodelació del seu Govern” (El País)
“Aïllats” (El Punt Avui)
“La Moncloa destinarà 3.765 M€ més als afectats per la DANA” (Ara)
“Tenim esperança, estem més a prop de la veritat sobre el crim” (Germà de l’Helena Jubany) (Diari de Sabadell)

1. Anit, al Principal, merescut reconeixement i homenatge al polifacètic Feliu Formosa en ocasió dels seus noranta anys de fecunda vida cultural. Reconeixement i homenatge que s’insereix en el programa “Sabadell amb Feliu Formosa” que des del mes de setembre i fins al de gener de l’any vinent, s’està desenvolupant a la nostra ciutat. En l’acte d’anit “Molt bé diu, senyor Feliu!” hi prengueren part actors i actrius amics i amigues de Formosa, els quals llegiren i interpretaren textos d’ell. A l’escenari: Joan Anguera, Pere Arquillué, Jordi Boixaderas, Andrés Cotchero, Mario Gas, Anna Güell, Marissa Josa, Mònica López, Vicky Peña, Carme Sansa, Ester Formosa i Lisboa Zentral Cafè. Tot sota la direcció de Rosa Renom i Francesc Ventura. Felicitats i gràcies Feliu per tot el que ens estàs donant.

2. Avui, quan els meteoròlegs anuncien l’arribada d’una nova dana, susceptible d’afectar altra volta el vessant mediterrani de la península, i quan el canvi climàtic fa notar cada dia més la seva presència entre nosaltres, haurem de parar molta atenció a les notícies que ens poden arribar des de Bakú (Azerbaijan), ciutat en la qual té lloc la cimera del clima COP 29. L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha vaticinat, ja que aquest 2024 serà l’any més calorós dels fins ara viscuts, i que per primera vegada, la temperatura mitjana a la superfície terrestre superarà els 1,5 graus Celsius d’escalfament sobre els nivells preindustrials. Un objectiu, aquest, que a l’acord de París del 2015 –fa només 9 anys– es fixava com a màxim acceptable per a final de segle si es volien contenir els efectes del canvi climàtic. També l’OMM adverteix que el “vertiginós ritme que el canvi climàtic ha adquirit en una sola generació, esperonat per l’acumulació cada cop més gran de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera” és molt preocupant, si més no perquè poc o ben poc s’està fent per a fer-li front. D’aquí, que davant allò que ens diuen i dels fenòmens meteorològics que estem veient es produeixen arreu del planeta, crec que ja estem massa tard…

3. Els populars continuen mb la seva actitud del com més malament millor. El seu objectiu i obsessió és destruir com sigui tot allò que soni a socialista, encara que sigui amb la contrapartida de causar-se danys a ells mateixos. El boicot que a hores d’ara estan promocionant a Brussel·les contra Teresa Ribera per evitar que una espanyola tingui un lloc rellevant en l’executiu europeu, és de tan baix nivell que per si sol desautoritza als que el promouen.

  • Dimecres 13 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La CNMC” dona per al fet que el Govern  intervingui en l’opa del BBVA al Sabadell (El Periódico)
“Emergències es va plantejar confinar o evacuar abans d’enviar l’alerta” (La Vanguardia)
“La Generalitat [Valenciana] s’activa aquesta vegada davnt l’alerta d’una nova dana” (El País)
“Pendents del cel” (La El Punt Avui)
“Competència complica al BBVA l’opa sobre el Banc Sabadell” (Ara)

1. Xavier Roig, director de la publicació de pensament polític, econòmic i social Política & Prosa m’ha demanat que en ocasió de l’OPA que el BBVA ha llençat sobre BancSabadell, escrigui un article quant a la rellevància que el Banc de Sabadell ha tingut i té sobre la ciutat. És a dir, una mena de retrat emocional entre Sabadell i el banc. El repte no em sembla fàcil. D’aquí que aquests dies, abans de donar el meu sí, m’estic veient amb persones qualificades que amb les seves aportacions, criteri i punts de vista, m’han de servir d’ajut a l’hora de confegir la peça que se’m demana. Si explico això precisament avui, és perquè ahir, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), decidí ampliar el període d’anàlisi de l’OPA abans d’emetre una decisió. En paraules tècniques això vol dir que l’OPA acaba d’entrar ara en la fase 2. Un fet que indica que la CNMC no acaba de veure clara l’operació i que requereix de més temps per analitzar-la en profunditat. És així com aquell procés que inicialment podia semblar seria ràpid s’està allargant en el temps, la qual cosa afavoreix la posició del Sabadell del qual segur que el BBVA no va avaluar la resistència i resiliència del banc quan va decidir-se a llançar l’OPA hostil.

2. Borja Sémper, portaveu del PP, va ser trending topic (més de 22.500 missatges) durant gairebé dos dies seguits, per unes declaracions que va fer durant la roda de premsa que va seguir a la reunió del comitè de direcció del partit, referint-se a la dana. Aquestes van ser algues de les seves paraules: “Els ciutadans tenen la sensació que els polítics no hem estat a l’altura i que ens hem tirat els trastos al capdavant. Nosaltres no contribuirem a enfangar la política espanyola. Més enllà de la valoració que fem de la gestió de la vicepresidenta [Teresa] Ribera, creiem que no toca ara. Allò que si toca ara és pensar en els ciutadans. Tot i que som plenament conscients que si hagués estat al revés, no hauríem rebut aquest tracte”. Les paraules són les paraules i els fets són els que són. I és a la llum dels fets que res més cal afegir.

  • Dijous 14 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La confederació del Xúquer va enviar 168 avisos a Emergències el dia de la riuada” (El Periódico)
“Barcelona liderarà un projecte de xips fotònics estratègic per a la UE” (La Vanguardia)
“La dana força milers de desallotjaments a la costa del Mediterrani ” (El País)
“Alerta Roja” (El Punt Avui)
“La DANA torna castigar València” (Ara)
“Artistes units per València” (Diari de Sabadell) 

1. La fabricació i la innovació en matèria de semiconductors està majoritàriament concentrades en aquests moments a Taiwan i Corea del Sud, la qual cosa s’ha convertit en una preocupació estratègica internacional i no només per Europa sinó que també pels EUA. I és pensant en el paper central que els xips han de jugar en l’economia global, que la UE ha de fabricar els seus propis xips per deixar de dependre tecnològicament d’Àsia i, al seu torn, dels EUA. Per aconseguir-ho s’ha dissenyat un projecte europeu per a la construcció i fabricació de xips fotònics que des de l’ICFO (Institut de Ciències Fotòniques) serà liderat per Valerio Pruneri, investigador Icrea especialista en optoelectrònica. Una bona notícia que entronca amb el que comentava aquí mateix fa uns dies, quan feia referència a què calia fer per garantir la prosperitat i el manteniment de la llibertat com un dels valors essencials dels quals disposem la ciutadania europea. Ser depenent d’altres, escrivia llavors, no és mai una bona opció.

2. El diccionari General de la Llengua Catalana diu que filibuster és aquell “que practica l’obstruccionisme dins el parlament, dificultant la sanció de projectes per mitjà de discursos inacabables”. Fa dues setmanes, el cel va desplomar-se sobre València i la riuada es va endur més de 200 persones. Amb un avís vermell de l’Aemet des de la matinada, la Generalitat Valenciana, presidida per Carlos Mazón, va ser incapaç d’alertar dins de termini i de la forma més adient els seus conciutadans davant la catàstrofe que s’apropava. Les negligències comeses per Mazón aquells dies i moments són, cada dia que passa, més diàfanes i en qualsevol cas incomparables amb les possibles fallades susceptibles de ser protagonitzades pel Govern central. La Generalitat i el Govern van aconseguir durant uns dies mantenir la unitat d’acció, amb elogis del president valencià a la rapidesa i disponibilitat de l’Executiu central inclosos. Però l’estratègia erràtica habitual dels populars ha acabat per reconnectar amb la seva tradició de negar el que és evident. Així han decidit tapar l’error catastròfic comès per Carlos Mazón passant a un atac despietat, utilitzant a Teresa Ribera –la vicepresidenta del Govern d’Espanya i candidata a ser número dos d’Ursula von der Leyen– com a cap de turc. D’aquesta manera, Feijóo i els seus, s’han dotat d’un discurs que ha aconseguit allò que es proposaven: traslladar i enfangar, ara a Brussel·les, el debat quant a les responsabilitats polítiques que dels errors comesos arran de la dana s’han de derivar, dilatant el nomenament de l’Executiu comunitari. L’argument esgrimit pels populars que Ribera ha de retre comptes al Congrés espanyol sobre la dana, resulta absolutament impropi d’un partit seriós que, a més, es defineix com a europeista. Filibusterisme en estat pur.

  • Divendres 15 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Catalunya agilitza els tràmits per accelerar els pars eòlics” (El Periódico)
“Tres nomenaments de Trump causen malestar entre les pròpies files” (La Vanguardia)
“La meitat dels morts per la dana eren majors de 70 anys” (El País)
“Ferralla” (La República – El Punt Avui)
“La meitat dels morts per la DANA tenien més de 70 anys” (Ara)

1. Jo soc dels que han sortit de la xarxa X per anar a Bluesky. Soc conscient que es tracta d’un acte testimonial contra X, el propietari de la qual no solament s’ha alineat i ha fet de portaveu de Trump abans i durant la campanya presidencial nord-americana, sinó que el president electe l’ha cridat a ostentar un alt càrrec en la seva administració. D’aquesta manera, Elon Musk (actualment l’home més ric del món), acabarà per sumar al seu indubtable poder, el lideratge, juntament amb Vivek Ramaswamy del nou departament d’”eficiència governamental” que crearà Trump. I ja que parlo del president electe dels EUA, afegir que avui s’ha confirmat que durant el seu mandat i si res no se li espatlla, el nou inquilí de la Casa Blanca tindrà poders absoluts, atès que els republicans controlaran els tres poders d’un estat de dret: el legislatiu (Congrés i Senat), el judicial i l’executiu. Que Déu agafi, als nord-americans i a nosaltres, ben confessats!

2. Segons explica El País, Feijóo va pactar amb el líder del PPE, Manfred Weber, una estratègia amb l’objectiu de debilitar Sánchez i Ursula von der Leyen, amb la qual Weber havia rivalitzat per assolir la presidència de la Comissió Europea. La batalla està adquirint ara una nova dimensió amb l’acostament de Weber i del PP espanyol a la ultradreta europea que Sánchez i Von der Leyen volen posar en evidència i evitar. Això no obstant, ahir mateix, el PPE i els ultres europeus es van aliar per rebaixar un projecte clau de l’agenda verda: la llei contra la desforestació. Un fet que confirmaria la deriva cap a la ultradreta que es viu a Brussel·les i que trencaria l’actual equilibri entre liberals, populars i socialdemòcrates en el si de la Comissió que podria tenir conseqüències insospitades per la UE.

  •  Dissabte 16 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Mazón reparteix culpes per la dana i demana disculpes, però no perdó” (El Periódico)
“Mazón culpa el ‘sistema’ i el PSOE en demana la dimissió” (La Vanguardia)
“Mazón s’escuda en la força de la dana i els errors del ‘sistema’” (El País)
“Catalunya era el nostre projecte. És el meu projecte” (Jordi Pujol) (La República – El Punt Avui)
“Carlos Mazón no dimiteix i s’espolsa la responsabilitat” (Ara)
“L’ull fixat en el clavegueram” (Diari de Sabadell)

Emprenem viatge cap a Malta on passarem uns dies durant els quals podrem ampliar el coneixement que d’aquest petit estat europeu en tenim per haver-hi passat un parell de dies fa uns anys. De l’inici del viatge en vull destacar que el comandant de la nau en la qual viatgem, de qui malauradament no recordo el nom, s’ha adreçat als viatgers per donar-nos la benvinguda i les informacions sobre el vol, primer en català i després en castellà i en anglès. En uns moments en els quals el debat sobre les causes per les quals l’ús del català està a la baixa, paga la pena significar aquesta actitud del comandant. Clar que l’excepció confirma la regla.

  •  Diumenge 17 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La vivenda, el gran repte d’Espanya” (El Periódico)
“La desinformació és el nou colpisme a Espanya” (Óscar Puente) (La Vanguardia)
“Gairebé la meitat de les morts s’esdevingueren en cases o garatges” (El País)
“Europa fa un nus a les seves empreses” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Vint anys de salaris estancats” (Ara)

1. L’estratègia del PPE pretén donar per fet que l’ascens de la ultradreta és inevitable i que els seus postulats liberals, contraris a valors fonamentals com la igualtat o el respecte de les minories, no són avisos per arribar a acords polítics i legislatius amb els seus representants. Amb el blanqueig de l’extrema dreta, els populars s’allunyen de la seva tradició europeista i pretenen instal·lar-se de manera complaent en una de nova realitat en la qual, a parer seu, no hi ha diferències entre Giorgia Meloni i Pedro Sánchez, entre Donald Trump i Kamala Harris o, a la llarga, entre Vladímir Putin i Volodímir Zelenski.

2. Del quadern de viatge, aquesta anotació: L’illa de Gozo comparteix història amb la de Malta, però, físicament és ben diferent i tanmateix una destinació turística més tranquil·la. La mida de Gozo suposa un terç de la de Malta i es caracteritza per oferir un entorn més verd i més rural. Compta, a diferència de l’illa de Malta, amb nombroses valls, penya-segats escarpats, turons i sinuosos camins rurals i amb un patrimoni arqueològic rellevant del qual en tenim un exemple en el parc arqueològic de Hagar Quim (amb el temple megalític datat d’entre 3600 i 3200 AC).

  • Dilluns 18 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Catalunya combatrà la ciberviolènia masclista” (El Periódico)
“Les autonomies del PP perden 2.200 milions per les rebaixes de l’IRPF” (La Vanguardia)
“Biden autoritza a Ucraïna a atacar Rússia amb míssils de llarg recorregut” (El País)
“Ens estem jugant que el Clínic passi al davant del trueta” (Lluc Salellas) El Punt Avui)
“Biden autoritza a Kíiv a llençar míssils sobre territori rus” (Ara)

Llegeixo que als EUA un multimilionari (Elon Musk) serà l’encarregat de fer retallades; un processat per escàndols ètics i legals (Matt Gaetz) en serà el fiscal general; un antivacunes declarat (Robert F. Kennedy Jr) exercirà com a secretari de Salut; un policia estat, creador de la política de separació de famílies (Tom Homan) serà el responsable de la frontera; la congressista Elise Stefanik, que acusa l’ONU d’antisemitisme a cada moment que passa, en serà la nova ambaixadora; un dels ideòlegs de la política migratòria (Stephen Miller) serà subdirector de polítiques del gabinet Trump; un executiu petrolier i negacionista del canvi climàtic (Chris Wright) serà el nou secretari d’Energia, mentre que a l’agència de protecció del Medi Ambient, hi anirà el congressista Lee Zeldin, contrari a la reincorporació a l’Acord de París. I espereu-vos! De fet, Donald Trump fa el mateix que fa tothom quan arriba al poder: nomenar la seva guàrdia de corps. La ‘novetat’ però en aquest cas és que ell ho fot anar tot pel broc gros, sense dissimular ni posar-se vermell.

  • Dimarts 19 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Educació ultima un pla d’ús d’ordinadors a l’aula” (El Periódico)
“Sánchez obté in extremis un pacte que intenta salvar l’impost a la banca” (La Vanguardia)
“La reforma fiscal porta al límit la tensió entre el Govern i els seus socis en el Congrés ” (El País)
“Justícia internacional” (El Punt Avui)
“La manca de suport fa perillar el gruix del pla fiscal de Sánchez” (Ara)
“Eix cultural de ciutat” (Diari de Sabadell)

1. Ho té bé el president Illa quan, després dels primers cent dies de Govern, l’oposició solament ha estat capaç de criticar-li que diumenge passat presidís, al costat de l’alcaldessa, la presentació de l’oli de Jaén al Parc Catalunya. D’aquí que faci l’efecte que l’oposició encara no s’ha sabut refer de la derrota electoral, en especial els partits independentistes que després de dotze anys no disposen de majoria al Parlament i tampoc troben la manera d’alimentar el victimisme davant el pragmatisme que Illa aplica des del Govern.

2. Notícia rellevant la d’ahir en presentar-se en públic el projecte Sabadell Centre de Cultura impulsat conjuntament per l’Ajuntament i la Fundació BancSabadell amb la casa Grau, el Museu del Gas i l’antiga Aliança (avui Serveis Socials de l’Ajuntament) com a peces fonamentals.

  • Dimecres 20 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Mazón tria un excomandant militar per rellançar el seu Govern” (El Periódico)
“Ucraïna llança per primer cop míssils dels EUA en territori rus” (La Vanguardia)
“Ucraïna ataca Rússia amb míssils de llarg recorregut dels EUA” (El País)
“Oli, un patrimoni a reivindicar” (El Punt Avui)
“Menys mòbil, mateixa addicció?” (Ara) 

Ucraïna va atacar ahir per primera vegada Rússia amb míssils de llarg abast. I Putin va emetre una nova norma per poder respondre amb armes nuclears. Cop d’efecte amb fanal o perill imminent de catàstrofe? No és fàcil escodrinyar la ment d’algú que juga amb la por del món a les reaccions. De fet, un autòcrata no necessita formalitats legals per actuar. Més aviat sembla una amenaça, però mai no se sap.

  • Dijous 21 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Consens europeu per Ribera” (El Periódico)
“Socialistes i populars pacten la Comissió Europea amb Ribera de vicepresidenta” (La Vanguardia)
“Els populars europeus donen suport a Ribera a despit del veto de Feijóo” (El País)
“Ens sentim molt maltractats en qüestions de mobilitat” (Arnau Rovira i Martínez) (El Punt Avui)
“Feijóo fracassa en l’intent de vetar Ribera a Europa” (Ara)
“La febre del món ‘gamer’” (Diari de Sabadell) 

1. Només ha calgut que passessin 48 hores perquè la Crida mostrés la seva oposició al projecte Sabadell Centre de Cultura liderat per l’Ajuntament i la Fundació BancSabadell. Deia amb encert la meva sàvia àvia, que “si fas perquè fas i si no fas perquè no fas”. I aquest sembla ser el lema de l’oposició al govern local que presideix Marta Farrés. Només recordar que una de les parcel·les en les quals l’han marrat els consistoris sabadellencs des del 1979, ha estat la de la cultura amb el Pla d’Acció Cultural (Pere Vidal) i el no nat Pla de Museus al capdavant. L’excusa ha estat sempre la manca de recursos i les prioritats a satisfer. En aquest context, que la Fundació BancSabadell estigui disposada a finançar un centre cultural de pensament i trobada, ha de ser, es miri com es miri, una molt bona notícia.

2. Teresa Ribera té el camí aclarit a Europa. Tot i l’estratègia d’assetjament i enderrocament contra ella per part de Núñez Feijóo i de terra cremada del PP, també a Europa. L’operació traveta dissenyada ha fracassat i deixa darrere seu dos perdedors: d’una banda, Alberto Nuñez Feijóo, que havia posat tota la seva força al servei de Weber (l’opositor intern de Van von der Leyen) per tractar de fer descarrilar el nomenament de Ribera. Feijóo suma amb això a la seva trajectòria al capdavant del PP una altra derrota que el debilita una mica més com a líder dels populars. L’altra perdedor, la Comissió mateixa que conseqüència dels equilibris a fer per evitar que Ribera fos defenestrada contra el criteri d’Ursula von der Leyen, veurà com la ultradreta ocuparà dues cadires a l’executiu.

  • Divendres 22 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Aldama, lliure al detallar pagaments al PSOE” (El Periódico)
“Sánchez salva la reforma fiscal però deixa en l’aire la taxa a les energètiques” (La Vanguardia)
“Aldama diu que pagà ‘mordidas’ a Ábalos, Koldo i altres dirigents del PSOE” (El País)
“El teatre ressorgeix amb noves sales” (La República – El Punt Avui)
“Sánchez salva ‘in extremis’ una reforma fiscal de mínims” (Ara) 

Altra volta a casa després d’uns dies de sojorn a l’illa de Malta. No em cansaré de dir que aquest viatge m’ha sorprès molt en positiu, més que no pas pensava quan el vàrem iniciar. Clar que una de les peces clau perquè això fos així ha estat la guia que ens ha acompanyat durant tot el viatge: la Rita. Ella, amb la seva veterania, experiència de la vida, coneixement de la cultura i de la societat maltesa, capacitat de comunicar-se, ha estat la guia perfecta perquè els visitants no només coneguéssim Malta físicament sinó que també psíquicament.

  • Dissabte 23 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Pla per ampliar els jutjats contra la multireincidència” (El Periódico)
“L’Estat invertirà 160 milions per desenvolupar xips a Catalunya” (La Vanguardia)
“Un míssil de nova generació rus posa en guàrdia a l’OTAN” (El País)
“L’alternativa socialista” (La República – El Punt Avui)
“Habitatge, un cercle viciós” (Ara)
“Na dal carregat de novetats” (Diari de Sabadell) 

1. Em quedo avui amb les paraules de l’alcaldessa que tanquen l’entrevista que Albert Acín Serra li ha fet per a Diari de Sabadell. Diu Marta Farrés: “tenim molt patrimoni a la ciutat i el que és important és saber donar-li ús i garantir-ne la viabilitat econòmica”. I si em quedo amb aquestes paraules és perquè des de fa molts anys, en especial durant els que em va correspondre exercir de director de la Fundació Bosch i Cardellach, he defensat que el patrimoni –fonamentalment l’arquitectònic, però no només– pren dimensió quan se’l dota de contingut amb un projecte cultural o social, sigui de caràcter públic, privat o públicoprivat. De ben poc serveix atresorar patrimoni si abans no sabem què fer-ne ni d’on podrem aconseguir els recursos per a mantenir-lo. D’exemples de patrimoni sense contingut que es va degradant cada dia que passa, n’anem sobrats. És des d’aquest punt de vista que la recuperació de la casa Grau –o Marcet Font– a partir de la proposta d’espai cultural polivalent continguda en el projecte Sabadell Centre de Cultura que conjuntament lideren l’Ajuntament de Sabadell i la Fundació Banc de Sabadell, és una molt bona notícia de la qual, alhora, caldrà saber-ne treure el màxim profit en tots els ordres i sentits. Un projecte que al seu torn, a més de dotar de nou contingut a una zona urbanísticament i arquitectònicament molt interessant de la ciutat, és susceptible d’atreure i promoure altres iniciatives que el poden completar…

2. Escriu l’amic Joan Barrera en el seu blog i no puc deixar d’estar molt d’acord amb el que diu: “amb una setmana de diferència, el 22 y el 29 de novembre, s’han programat dos concerts a Barcelona per recollir diners i destinar-los als damnificats per la DANA a València. Primer es va anunciar el que faran Joan Manuel Serrat i els Estopa, el 29 de novembre, i ahir dimarts es va presentar el que impulsen l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural amb el cantautor Lluís Llach al capdavant. Podria semblar que es complementen, però no és així. I no ho és per aquest tuf de nosaltres sols i ningú més que desprèn el de l’ANC i Òmnium a l’anunciar que els diners recollits serviran per a revertir la mala gestió i ‘reconstruir espais educatius i culturals vinculats a la llengua i la cultura’. Tot i que no es mencioni explícitament queda clara la intencionalitat. Res d’entregar-los a una organització, la Creu Roja per exemple, perquè els utilitzi en funció de les necessitats més urgents de la població afectada sense biaix ni consideració prèvia.” I conclou: “Ja està bé de tanta desconsideració, de pensar que el ciutadà és ignorant i necessita que altres decideixin per ell, de la fal·lera per marcar territori que tenen algunes persones d’aquest país i les organitzacions que presideixen, d’aprofitar-se del cúmul de bones intencions que hi ha a la societat, d’aquest irrefrenable interès per traspassar la frontera del ridícul sense adonar-se que d’aquesta manera la ciutadania ha dit no i que malgrat tot s’entesten a perseverar en una estratègia que, diguem-ho de manera clara, només busca la divisió per a garantir-los a ells, només a ells, un lloc al sol mentre la resta s’aixopluga de la pluja i intenta salvar els mobles com pot.” Davant aquesta dualitat, quan Salvador Illa diu que a Catalunya s’ha normalitzat la convivència, el que fa és manifestar més un desig que no pas una realitat, atès que si estiguéssim en una situació de normalitat no s’haurien programat a Barcelona dos concerts solidaris amb el País València. L’un, el dels indepes celebrat ahir al passeig de Maria Cristina, amb Lluís Llach de reclam, al qual, segons els organitzadors, assistiren quinze mil persones. L’altra, els dels no indepes, amb Joan Manuel Serrat al capdavant, que tindrà lloc divendres vinent, dia 29, al Palau Sant Jordi que, casualment, té una cabuda de quinze mil espectadors. Qüestió, de nou, a aquestes alçades de comptar soldadets? Em sembla que no cal afegir res més…

  • Diumenge 24 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“No negociarem els pressupostos si no es compleixen els acords anteriors” (Oriol Junqueras i Alisenda Alamany) (El Periódico)
“El PP tindria majoria amb Vox amb un PSOE a la baixa” (La Vanguardia)
“L’era de la desinformació” (El País)
“Els preus fan perdre les ganes d’esmorzar” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“125 anys. Esport, país, negoci” (Ara)

1. Fets. Em trobo avui davant dues enquestes. La d’El Plural que diu que el Partit Popular (PP) continua al capdavant quant a les preferències dels votants amb un 31,8% d’intenció de vot, mentre que el PSOE “apunta cap a una clara pujada amb un 30,5%, acostant-se al PP i reduint la bretxa que els separa”. Vox, segons aquesta enquesta, es mantindria en tercera posició amb un 12,4% mentre que Sumar obtindria un 6,4% dels vots i Podemos un 4,4%. La de La Vanguardia que assegura que el PP obtindria amb Vox la majoria absoluta davant un PSOE a la davallada en nombre d’escons, juntament amb Sumar. Blanc i negre. Cert és que una enquesta parla de percentatges i l’altra valora el nombre d’escons. Això no obstant, ambdues són diametralment oposades. La conclusió no pot ser altra que el resultat que es desprèn de cadascuna d’elles està en funció de qui les encarrega.

2. Reflexió: L’impacte de la indústria de la mentida, la crisi dels mitjans i l’agenda política de les xarxes socials han generat una tempesta perfecta a les democràcies amb el risc d’arrasar la relació de la ciutadania amb la informació i la realitat.

3. Constatació 1: Han passat set anys des que Angela Merkel, tot just començar la primera presidència de Trump, va llançar una advertència tant inspirada com desatesa: “Els temps en què podíem dependre enterament dels altres són fins a cert punt cosa del passat i l’únic que puc dir és que els europeus hem de prendre el destí a les nostres mans”. Estem encara a temps o ja queda només marge per a la resignació?”. Que cadascú respongui segons el seu criteri a aquesta qüestió.

  • Dilluns 25 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Les víctimes de violència masclista triguen quatre mesos a ser ateses” (El Periódico)
“El 45% dels catalans avalen la gestió d’Illa en un clima general de desafecció” (La Vanguardia)
“El PSOE aborda la renovació dels seus líders territorials” (El País)
“Més que un hospital” (El Punt Avui)
“El Govern Illa deixa en l’aire la publicació de les balances fiscals” (Ara)

1. No es pot deslligar la conferència sobre el clima de Bakú del context geopolític on s’ha produït. L’elecció de Trump i la seva amenaça de tornar a treure els Estats Units de l’Acord de París, com ja va fer en el primer mandat, ha pesat molt sobre la trobada. D’altra banda, els països rics estan bregant amb una llarga llista de restriccions fiscals i polítiques, incloses la inflació, les limitacions pressupostàries i un augment exponencial del populisme negacionista del canvi climàtic. Tampoc no ha estat menor el caòtic paper de la presidència de la COP29. Azerbaidjan, com Dubai, que va organitzar la COP28, és un Estat petrolier i això explica que l’acord assolit ignori el compromís d’eliminar els combustibles fòssils a la declaració final. El Brasil té una difícil tasca per aconseguir avenços reals a la COP30 que s’encarregarà d’organitzar. Sigui com sigui, la cimera ha conclòs amb un document aprovat en el darrer minut de la pròrroga i la pregunta continua essent la mateixa de sempre: de què serveixen els acords de les cimeres si, al cap i a la fi, tothom se les acaba passant pel forro?

2. Quant a l’àmbit personal, aquest haurà estat un cap de setmana excel·lent que vàrem iniciar, divendres passat, amb el concert de la Simfònica del Vallès a La Faràndula basat en un programa de bandes sonores de les millors pel·lícules del Far West, bastit a partir d’un text guionat que enllaçà i donar continuïtat a les diferents peces seleccionades. L’endemà, matinal d’assaig intensiu de la coral en la qual canto, per preparar el concert de Nadal; assaig que va concloure amb un dinar de germanor. Ahir diumenge, al matí, Diada de Santa Cecília, assistirem a un concert coral a La Garriga en el decurs del qual s’interpretà la “Cantata de Santa María de Iquique” dels Quilapayún. A la tarda, com a cloenda del cap de setmana, al Principal, gaudirem amb l’obra “Voltaire / Rousseau. La disputa” interpretada per Josep M. Flotats i Pep Planas. Voleu quelcom més per un cap de setmana rodó?

  • Dimarts 26 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“L’UCO apunta al fiscal general en la filtració de dades del nuvi d’Ayuso” (El Periódico)
“Els jutges de violència masclista són relegats per ascendir de categoria” (La Vanguardia)
“L’UCO senyala al fiscal general per filtrar la confessió del nuvi d’Ayuso” (El País)
“COP 29, oportunitat perduda” (El Punt Avui)
“Salut alerta d’un excés de prescripció d’ansiolítics” (Ara)
“Sabadell acapara mirades” (Diari de Sabadell)

 1. Que el temps passa volant és una obvietat que no mereixeria més comentaris si no fos perquè una de les proves més fefaents que això és així, la tenim quan rebem l’avís que el nostre vehicle ha de passar la ITV. Just en aquest moment, ens adonem que des que vàrem estrenar el vehicle –que talment sembla que fos ahir- ja han passat quatre anys sense pràcticament adonar-nos-en. I això és el què m’ha passat avui…

2. No sé ni el què ni el com, però quelcom caldrà fer per aturar aquesta ofensiva judicial fonamentalment contra els socialistes, que de retruc permet tapar les vergonyes dels populars amb els casos Mazón i Ayala al capdavant. El cas és ara que el magistrat de l’Audiència Nacional Eloy Velasco ha carregat amb duresa contra Podemos i contra l’exministra d’Igualtat Irene Montero arran de la llei del només sí és sí. Ho va fer en una conferència pronunciada el 13 de novembre passat, en el decurs de la qual, el jutge, va retreure al partit morat que hagués pretès alliçonar els juristes sobre el consentiment. “De sobte es van creure [en referència a Podemos] que estaven ensenyant-nos el món. Ens van intentar explicar què és consentir… a uns juristes, que portem des del dret romà sabent què és el consentiment.” En la mateixa conferència, Velasco va qüestionar la legitimitat de l’actual Govern pel fet que els partits col·ligats “van perdre” els comicis. La pregunta, com sempre, és saber qui hauria de jutjar als jutges que en una manca de respecte a la separació de poders s’erigeixen com a … del bé i del mal. Que els jutges només hagin de respondre davant dels seus col·legues afavoreix el corporativisme i la sensació d’impunitat…

  • Dimecres 27 de novembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Falten 1.000 interventors i secretaris als ajuntaments” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Netanyahu anuncia un alto al foc amb Hezbol·là al Líban” (El País)
“Pere Bosch Gimpera” (El Punt Avui)
“Israel accepta un alto al foc al Líban” (Ara)

Que la reina Letícia, en una fotografia encarregada pel Banco de España representativa del regnat de Felip VI llueixi, per desig propi, un vestit de 1948 del dissenyador de moda basc Cristóbal Balenciaga, ha estat una oportunitat inesperada i única per posar en el focus d’atenció i de moltes converses, a la sabadellenca Fundació Antoni de Montpalau que, com se sap, atresora la col·lecció de moda més gran de tot l’Estat, dotada d’un fons de 18.000 vestits i de 50.000 peces més relacionades amb el tèxtil. Una col·lecció que precisament per la seva singularitat, està cridada a ser una de les peces clau en el marc del projecte Sabadell Centre de Cultura presentat fa uns dies, que donarà vida i dimensió renovades a la plaça del Gas i entorns. I tot pel fet causal que el vestit que du la reina en la fotografia oficial, obra del dissenyador Balenciaga, pertany a la col·lecció de la Fundació Antoni de Montpalau de la qual se’n poden veure aquests dies, a  l’Espai Cultura de la Fundació Caixa Sabadell 1859, una setantena de confeccions obra del mateix Balenciaga però també de Giorgio Armani, Chanel, Pertegaz, Toni Miró, Burberry’s, Ralph Laurent, Carolina Herrera, Pedro Rodríguez…, que dit sigui de pasada, temps era temps, no dubtaven a viatjar a la nostra ciutat a la cerca dels millors teixits amb els quals fer realitat els seus dissenys.

  •  Dijous 28 de novembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Sánchez ofereix a Feijóo els vots socialistes per substituir Mazón” (El Periódico)
“Von der Leyen aprova sense nota i liderarà la Comissió més escorada a la dreta” (La Vanguardia)
“Lobato dimiteix com a líder del PSOE de Madrid i ataca a la direcció” (El País)
“Abans de dos anys esgotarem el sòl per fer habitatge. Hem de créixer” (Juan Luis Ruíz) (El Punt Avui)
“La Moncloa fulmina el líder del PSOE a Madrid pel cas Ayuso” (Ara)
“La majoria de comerços preveu un Nadal de grans vendes” (Diari de Sabadell)

 1. Sorprèn –o potser millor és una mostra fefaent de com estan les coses de la política, de la judicatura i dels mitjans de comunicació a Espanya–, que la primera víctima que es deriva del cas del nuvi de la Isabel Ayuso, Alberto González Amador (defraudador reconegut i confés), hagi estat Julián Lobato (secretari General dels socialistes madrilenys). Cert que les coses no són tan senzilles i que darrera el cas d’aquesta dimissió hi nien molts més factors que tenen a veure amb les tensions que es viuen a Madrid entre els socialistes de PSM. Però que això sigui així, no treu dimensió al fet que el detonant de la dimissió de Juan Lobato estigui relacionat amb el cas González Amador i amb les maniobres judicials, mediàtiques i notarials que s’han anat produint aquests dies i que han aconseguit donar al cas Lobato una major projecció en detriment de la que hauria de merèixer i ser centre d’interès principal i paradigma, que no és altra que González Amador i, de retruc, la seva núvia, Isabel Ayuso.

2. Els populars espanyols van a la seva, que no és altra que desgastar com sigui i de la manera que sigui al president Sánchez. La darrera acció dels de Feijóo ha estat la de votar de manera diferent dels seus companys de grup parlamentari europeu, en un intent, que sabien seria fallit, d’evitar que Teresa Ribera fos elegida vicepresidenta de la Comissió que encapçala Ursula van der Leyen.

3. Continuem sense anar bé també quant a la sanitat pública. Em costa molt d’entendre que just quatre dies abans de la visita que tenia concertada amb l’oftalmòleg des de fa més d’un any (novembre de 2023), des del CatSalut, a través d’un breu i lànguid SMS se’m comuniqui que “la visita a Oftalmologia del 04/12/24 15:50 passa a 21/05/2025 18:30 a CAE Sant Fèlix”. Res més a afegir!

  • Divendres 29 de novembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Un mes després de la dana” (El Periódico)
“El Govern central cedirà als Mossos la seguretat de ports i aeroports” (La Vanguardia)
“Un mes després del desastre: ‘No us oblideu de nosaltres’” (El País)
“El cant del Barça és un himne per sempre” (David Carabén) (La República – El Punt Avui)
“La contaminació ofega tota l’àrea metropolitana” (Ara)

1. Cap de setmana amb el congrés del PSOE i l’elecció del president d’ERC en el rerefons. Un congrés i unes eleccions que marcaran l’estabilitat dels governs d’Espanya i de Catalunya, enmig d’una trifulga política animada pels populars i pels mitjans de comunicació afins, amb la complicitat d’una part dels jutges, que no sembla tenir aturador

2. Deixo, però, a banda la batalla política i les seves derivades judicials, per referir-me a dues notícies a tenir en compte. La primera: Austràlia acaba d’aprovar una mesura pionera com ho és la de prohibir, a partir d’aquí un any, l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Malgrat la polèmica que de l’acord se’n derivarà, la mesura ha de significar un precedent a tenir molt en compte en la lluita contra l’addicció a les xarxes i les seves conseqüències sobre la gent més jove. La segona notícia: a partir del primer de gener, les pensions es revaloraran un 2,8%.

  •  Dissabte 30 de novembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Feijóo consolida la victòria i Sánchez no sumaria amb els seus socis” (El Periódico)
“El senyor Sánchez ha utilitzat Catalunya i li ha mentit; jo no” (Alberto Núñez Feijóo) (La Vanguardia)
“El Suprem revisa el mòbil de Lobato pel correo sobre el nuvi d’Ayuso” (El País)
“Vapors que treuen fum” (La República – El Punt Avui)
“L’extrema dreta s’imposa a Àustria” (Ara)
“Tothom a veure el llaminer” (Diari de Sabadell)

Vaja per Déu! Quina manera de tancar mes! D’una banda, ara ens surt Jordi Pujol per reconèixer que això de la independència de Catalunya és com una mena d’entelèquia i que millor serà negociar amb l’Estat el grau més gran d’autonomia possible. Dit d’una altra manera, de les paraules de Pujol pot desprendre’s que al llarg, com a mínim, de la darrera dècada, hem estat, com a país que Catalunya és, perdent el temps, immersos com estàvem en lluites caïnites que, en la pràctica, res de bo ens han portat. Hi ha qui ara dirà que Pujol s’ha fet gran o que mai se sap què es pot esperar d’un personatge com ell. Sigui com sigui, la veritat és que Pujol és un dels personatges que va contribuir a alimentar el somni de la independència de Catalunya. De l’altra, deu anys després de la confessió de Jordi Pujol sobre els seus diners a Andorra, els hereus de l’antiga Convergència semblen estar disposats a fer les paus amb el seu patriarca, o almenys amb el seu llegat davant un Junts que només s’aguanta per la controvertida figura de Puigdemont i pels set vots decisius de la formació a Madrid. Això també és el que pot desprendre’s de l’acte d’ahir a Castellterçol, organitzat per l’associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba, que va comptar amb la participació de figures tan significatives de l’antiga Convergència, com el president estat Artur Mas, el conseller estat Felip Puig i el també alcalde estat de Barcelona, Xavier Trias.