• Dimecres 1 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Europa i els països àrabs recolzen el pla de Trump” (El Periódico)
“El pla de Trump per a Gaza guanya suports, però Netanyahu planteja dubtes” (La Vanguardia)
“Europa i els països àrabs donen suport al pla de Trump per a Gaza” (El País)
“El llegat emocional de l’1-O” (El Punt Avui)
“El Sabadell respon amb més dividends per als accionistes” (Ara)

1. Avui, aniversari de l’1-O, tenim, a través dels titulars més destacats dels mitjans de comunicació, la prova que ‘els temps estan canviant’. Ho podem comprovar, sobretot, en els mitjans de comunicació que podríem dir es troben més vinculats al processisme/independentisme. Només El Punt-Avui du a portada (en paper) el recordatori d’aquell dia i d’aquella data que va ‘canviar les nostres vides’ i, com deia la meva àvia, no sabem pas sí a fi de bé. La resta de mitjans o no en parlen, o ho fan en espais reduïts.

2. El pla de pau per a Gaza que va ser presentat dilluns passat pel president dels EUA, Donald Trump, i el primer ministre d’Israel, Benjamín Netanyahu –que inclou l’alto el foc, l’alliberament d’ostatges, l’entrada d’ajuda i el desplegament d’una força internacional i un govern controlat des dels Estats Units–, no defineix l’horitzó polític final dels palestins i, per contra, conté solament un termini: les 72 hores que s’atorguen a Hamàs per lliurar els 48 ostatges israelians que encara té presos i que el moviment islamista considera que constitueixen l’única carta negociadora de la qual disposa. No hi ha cap més data ni tampoc cap garantia de compliment per part d’Israel que com és sobradament conegut ha fet norma l’incompliment d’acords (Oslo, 1993) i les resolucions de les Nacions Unides (amb la 252 al capdavant). Entendreu que en aquest context no em deixi de sorprendre que, d’una banda, la presumpta proposta de pau presentada per Donald Trump, hagi estat tan ben rebuda pels líders europeus –Sánchez inclòs– i també àrabs així com per la mateixa Autoritat Nacional Palestina. De l’altra que jo posi en dubte el compliment per part de Netanyahu d’un document que, de moment, no compta amb l’aval de Hamàs.

  • Dijous 2 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Netanyahu aborda la flotilla de Gaza i en deté els tripulants” (El Periódico)
“Israel intercepta la flotilla humanitària a poques milles de Gaza” (La Vanguardia)
“Israel intercepta la flotilla amb ajuda humanitària per a Gaza” (El País)
“Revolta pel biogàs” (El Punt Avui)
“Israel aborda la Flotilla d’ajut a Gaza abans que arribi a la Franja” (Ara)
“Passeig: part II” (Diari de Sabadell)

Algunes notes urgents:

– Per a la dreta espanyola, fer fracassar l’aposta de Pedro Sánchez per desinflamar el conflicte entre Espanya i Catalunya, comporta el premi d’aconseguir rebentar la majoria parlamentària que sosté el Govern del PSOE i Suma.

– L’exèrcit hebreu interceptava anit la Flotilla d’activistes que navegava cap a Gaza. Una desena de vaixells militars israelians sortiren al seu pas quan es trobaven a unes 100 milles de la costa palestina. Els activistes a bord de la flotilla han estat detinguts i conduïts a port. Caldrà esperar esdeveniments.

– La resposta de Hamàs a la proposta de pau pactada entre Donald Trump i Benjamín Netanyahu fa concebre alguna remota esperança d’un alto el foc després de saber-se que l’organització terrorista està negociant a Qatar, la fixació de terminis precisos per a la retirada de les tropes israelianes de Gaza i l’obtenció de garanties suficients de que quan la guerra acabi, la Franja podrà ser governada per palestins.

  • Divendres 3 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Defensa mira de retenir els militars més formats” (El Periódico)
“Israel ja prepara l’expulsió dels 500 membres de la flotilla ” (La Vanguardia)
“Israel reclou als membres de la flotilla abans de deportar-los ” (El País)
“No els donis entrades després de mitjanit” (La República – El Punt Avui)
“Israel repatriarà els tripulants de la Flotilla a Londres i Madrid” (Ara)

1. ‘Les quatre estacions de Vivaldi’, interpretades magistralment per Maria Florea i la Franz Schubert Filharmonia, obriren anit la temporada de Música de Cambra de JJMM de Sabadell. 1. El Principal, ple a vessar, va tenir l’oportunitat de gaudir d’una nit màgica de bona música, preàmbul, sens dubte, de la temporada que a partir d’ara i fins al mes de juny de l’any vinent viurem i que juntament amb la temporada d’Òpera, de música simfònica i dels Concerts de Música dels divendres a Belles Arts, posicionen la ciutat en un primeríssim pla de la música clàssica. Tot un luxe…

2. Anit, milers de ciutadans d’arreu sortiren al carrer per denunciar el genocidi que Netanyahu està practicant a Gaza i a Cisjordània i, alhora, protestar per la detenció dels activistes que viatjaven amb la flotilla rumb a Gaza en una acció humanitària. Es pot pensar el que es vulgui de la flotilla però és evident que la solidaritat s’ha anat convertint de mica en mica en un artefacte polític amb capacitat de mobilitzar la ciutadania –que no pas els governs– contra la política genocida del d’Israel. La causa palestina va sumant cada vegada més suports. Tot i això, a casa nostra, els populars –tant en aquesta com en d’altres qüestions– naveguen amb la brúixola avariada, deixant que sigui Isabel Díaz Ayuso qui comanda la nau. Ahir mateix, la presidenta madrilenya tornava a marcar perfil al desfer-se en maledicències sobre la flotilla i els seus activistes. Mentre això passava, la direcció del seu partit es deixava entabanar per Vox en un assumpte, el de l’avortament, del que tampoc els populars en sortiran ben parats.

  • Dissabte 4 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El PSOE va entregar sobres de diners en efectiu a Ábalos i Koldo” (El Periódico)
“Hamàs accepta alliberar els ostatges però vol negociar el pla de Trump” (La Vanguardia)
“Hamàs accepta alliberar ostatges” (El País)
“Un debat intens” (La República – El Punt Avui)
“Hamàs accepta alliberar els ostatges i negociar el pla de pau” (Ara)
“Farts del genocidi” (Diari de Sabadell)

1. Allò que no passa en mesos pot passar en uns minuts. Això és el que s’està evidenciant des del mateix moment en el qual Hamàs ha acceptat alliberar els ostatges israelians que encara té en el seu poder, a canvi de negociar aspectes del pla de pau presentat dilluns passat per Trump i Netanyahu. L’acceptació de Hamàs hauria d’obrir la porta a un alto el foc immediat, a despit que Israel podria al·legar a la contra que el moviment islamista no ha acceptat encara tots els punts del pla i que per aquesta raó no procedeix l’alto el foc. Però aquest no és l’únic entrebanc, atès que el pla de Trump, recolzat –recordem-ho– pel primer ministre d’Israel, Benjamín Netanyahu preveu la creació en el futur de l’Estat palestí. Un extrem al qual s’oposa Netanyahu. Així és que l’anunci de Hamàs és una bona notícia, però l’actitud de Netanyahu posa en risc l’execució del pla de pau que, certament, presenta força llacunes, sobretot de calendari i garanties, que caldrà polir a la taula de negociacions.

2. En la seva darrera interlocutòria, el jutge Juan Carlos Peinado, diu que no es poden entendre els “fets delictius” que s’imputen a Begoña Gómez sense tenir en compte la “relació de parentesc” que ella té amb el president del Govern, la qual cosa, segons Peinado, és “fonamental” per entendre la trama d’accions que s’imputen a l’esposa de Sánchez. Passa, però, que tot és més aviat al revés. Sense aquesta dada de parentesc que Peinado addueix, allò que no es pot entendre de cap de les maneres és el perquè de tota instrucció inquisitorial del jutge Peinado contra Begoña Gómez. Només fa falta revisar la cronologia dels fets. Begoña Gómez va començar a donar classes a la Complutense l’any 2012. Llavors Pedro Sánchez no era president ni tampoc líder del PSOE. Encara més, el 2012, Sánchez estava a l’atur, situació en la qual es mantindria fins al 2013, quan Cristina Narbona va renunciar a l’escó que després ocuparia Sánchez. Així és que no és veritat que la Universidad Complutense ‘endollés’ a Begoña Gómez per ser la dona del president, simplement perquè quan la universitat la fitxa, Sánchez és un simple militant del PSOE. D’altra banda, Peinado, presenta coma una gran canongia per a la Gómez el fet de codirigir una càtedra de la qual els únics ingressos que obtenia eren els que es desprenien de la impartició de classes del màster associat a la càtedra. Davant aquest estat de coses costa molt de creure com pot ser que el jutge Peinado continuï amb les seves i ningú des de les instàncies judicials corresponents li faci, com a mínim, un toc.

  • Diumenge 5 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Les empreses aposten per la identitat digital segura davant els ciberatacs” (El Periódico)
“Israel i Hamàs negocien al Caire un alto al foc permanent” (La Vanguardia)
“Espanya viu les seves majors protestes per la massacre d’Israel a Gaza” (El País)
“Relleu econòmic” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Gaza: s’acaben dos anys d’infern?” (Ara)

Demà passat farà dos anys de l’atac de l’ignominiós atac terrorista de Hamàs a Israel que va ser com una mena de tret de sortida de les accions equiparables a genocidi que Israel ha desencadenat des de llavors contra Gaza amb l’excusa de la defensa pròpia. Les mobilitzacions d’amplis sectors de la societat civil –estudiants, docents, artistes…– i també d’alguns governs i institucions, han anat augmentant a mesura que el temps passava i que s’anava constatant que Israel estava cometent genocidi a Gaza, tal com va concloure una comissió internacional independent de l’ONU a mitjans del darrer mes de setembre. Mentrestant la causa palestina ha reviscut als carrers de tot el món i ha sacsejat moltes consciències. Tot i això, el futur dels palestins és ombrívol a despit del pla dissenyat pel president Donald Trump que suscita més preguntes que no pas respostes precises i que no ofereix esperances al poble de Gaza, ja que, quan acabi la guerra –que en algun moment o altra acabarà– continuarà vivint sota el jou d’Israel i de l’administració d’un nou organisme internacional de transició que Trump ha batejat com a Junta de Pau que ell mateix presidirà mateix. Davant tot plegat, permeteu-me que us digui que des que Trump va retornar a la Casa Blanca, tot sembla en aquest afer, fet a la seva mida en l’objectiu-obsessió que el mandatari nord-americà té que li sigui atorgat el Premi Nobel de la Pau. Si això passés –prego a Déu perquè no passi!– la distinció que atorga el Comitè Nobel Noruec del Parlament d’aquest país nòrdic, perdrà tota la credibilitat que encara li pugui quedar.

  • Dilluns 6 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Final de la protesta” (El Periódico)
“Israel prossegueix els bombardejos en espera d’un acord amb Hamàs” (La Vanguardia)
“El PSOE trepitja els talons al PP com a primera força política” (El País)
“La llei de mines, intocable” (El Punt Avui)
“El Prat continuarà creixent a l’hivern, camí d’un altre rècord” (Ara)

1. Possiblement, l’èxit més gran de la flotilla ha estat el de destapar el pot de la impotència. D’aquesta manera hem viscut aquest cap de setmana les manifestacions més nombroses de solidaritat. A partir d’avui, Israel i Hamàs comencen a negociar el pla que Donald Trump i Benjamín Netanyahu han pactat i del qual n’hauria de resultar un alto el foc de recorregut dubtós. Però l’esperança mai no s’ha de perdre. Tot plegat té conseqüències a casa nostra quant a les tendències de vot. Els sí, però no, sobre Gaza, les concessions a Vox en el debat de la immigració i un lideratge cada vegada més feble de Feijóo, estan passant factura al Partit Popular, que segons el sondeig de 40db que acabem de conèixer, continua perdent vots que van a parar directament a la ultradreta, alhora que veu com el seu avantatge sobre el PSOE s’ha anat esfumant en ben poques setmanes.

2. La batalla econòmicopolíticomediàtica opista desencadenada entre el BBVA i el Sabadell no només no sembla tenir aturador sinó que fins i tot tendeix a augmentar de decibels fins divendres, data límit perquè els accionistes del Sabadell hi diguin la seva. Passi el que passi seria interessant poder conèixer els recursos i diners que cadascun d’aquests dos bancs ha destinat aquests darrers disset mesos per sortir-se’n amb la seva. El BBVA per convèncer als accionistes del Sabadell que els venguin les seves accions i el Sabadell perquè no les venguin a canvi de prometre un allau d’avantatges en forma de dividends.

3. I ara disposem-nos –no hi ha altra remei– a endinsar-nos en una setmana que serà intensa en molts ordres i sentits…

  • Dimarts 7 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Catalunya concentra la inversió espacial en els satèl·lits de defensa” (El Periódico)
“Macron intenta un altre cop d’efecte, abans d’’assumir responsabilitats’” (La Vanguardia)
“Ayuso llança un altre repte al Govern amb el registre d’objectors a l’avortament” (El País)
“7-O, el llarg malson” (El Punt Avui)
“Macron intenta a la desesperada evitar eleccions” (Ara)

“El campus universitari a l’Artèxtil, el curs 2027-2028” (Diari de Sabadell)

1. La Fiscalia ha demanat en l’audiència celebrada aquest dilluns, l¡arxivament de la investigació oberta a Begoña Gómez, el seu assistent, Cristina Álvarez, i l’empresari Juan Carlos Barrabés. La petició es basa en el fet que els fets que investiga el jutge Peinado no són constitutius de delicte si no és que es vulgui “forçar els tipus penals o acudir a hipòtesis fabuloses”.

2. El 80% de joves migrants que arriben sols a Catalunya, treballen o estudien. “Com tots els joves, com totes les persones, sempre n’hi ha que donen problemes, però el que no podem fer és adoptar els postulats de l’extrema dreta. Per exemple, amb les famílies dels menors ucraïnesos no hi va haver cap problema per acollir-los, però si venen de les Canàries, sí que hi ha un problema?”, ha dit la consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Mònica Martínez Bravo

3. Segons un treball elaborat per El Periódico quant a les preguntes que els grups de l’oposició han fet al Govern durant el darrer any, es constata que la distància entre els temes que plantegen els grups parlamentaris i les preocupacions dels catalans recollides pel CEO, és sideral. Un exemple: l’habitatge que ocupa el primer lloc entre els votants, se situa en el cinquè lloc de les preguntes orals que els seus representants formulen al Parlament i encara queda més lluny de les que es formulen per escrit. Penso que d’entre moltes altres raons, el populisme creix perquè parla, encara que ho faci demagògicament, del mateix del qual parlen els votants… Bo ha de ser pensar-hi!

  • Dimecres 8 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Interior desplega controls antidrons als aeroports” (El Periódico)
“Illa assegura que ha posat Catalunya en marxa i promet més pisos” (La Vanguardia)
“Les afectades porten a la justícia l’escàndol dels cribatges” (El País)
“Intrusió digital a teràpia” (El Punt Avui)
“Illa promet impulsar 214.000 pisos més” (Ara)

Ho escrivia aquí mateix, ahir. L’habitatge està al podi de les preocupacions dels catalans, a despit que no sempre estigui alineat amb les qüestions que més es tracten en el Parlament de Catalunya. Ahir no va ser així. El discurs del president Illa va posar de relleu que al Govern són conscients que cal posar fre a la crisi habitacional perquè “si no es resol, es posen en risc els avenços socials”. D’aquí que el president Salvador Illa, que al debat de política general de fa just un any havia promès la construcció de 50.000 pisos més de lloguer social pel 2030, anunciés ahir i des del mateix faristol del Parlament, que ara es proposa promoure l’edificació de prop de 215 mil pisos més, comptant a través de la col·laboració públicoprivada per tal d’aconseguir que entre el 40% i el 50% d’aquests nous pisos puguin ser de protecció oficial permanent. La promesa d’Illa no inclou un calendari específic ni tampoc un pressupost ad hoc. Mentre això passava al Parlament, un centenar d’empreses i entitats principalment de Barcelona, casualment o causalment, tornaven a posar damunt la taula les prioritats, urgències i desafiaments futurs de la metròpoli i de Catalunya, articulades en un projecte batejat com a ProBCN que ja havien presentat el 2023, en vigílies de les eleccions municipals i que, ara, dos anys després, han decidit rellançar de nou aquella reflexió introduint-hi, però, una síntesi de quant a les sis necessitats que consideren més urgents, de les que en sobresurten dues: la millora de la xarxa de Rodalies i l’increment de l’oferta de habitatge assequible. El Projecte ProBCN considera que Rodalies “és el gran problema endèmic del transport públic de la metròpoli” i si bé reconeixen “que s’està avançant en l’execució de la primera part del Pla de Rodalies 2020-2025”, consideren “imprescindible” clarificar “com i amb quin calendari” es fa efectiu el traspàs “amb dades i objectius clars”. “No s’ha avançat prou –asseguren– per donar resposta a la importància que té el transport públic com a integrador de la metròpoli i de la resta de Catalunya”. En matèria d’habitatge, des del projecte recomanen “una planificació que no obeeixi ni a pressions ni a improvisacions ideològiques”, sinó a un “pacte amb tots els agents civils, polítics i socials, dotat d’una inversió i un marc normatiu sostinguts en el temps”. Entre les concrecions, destaca “reformar amb urgència la reserva del 30% de habitatge social” i “alliberar sòl públic”. El resultat d’aquest treball-reflexió és deu a un  Comitè de Coordinació, en el qual han col·laborat Salvador Alemany, Carles Cabrera, Toni Brunet i Enric Pérez que l’ha capitanejat. Per facilitar el debat intern i generar els consensos necessaris, els col·lectius participants en la reflexió estaven vertebrats a través de sis eixos, cadascun d’ells moderat per una entitat referent: Institut Cerdà (urbanisme), Tech Barcelona (innovació), Rethink BCN (emprenedoria), ADETCA (cultura), Barcelona Oberta (comerç), Gremi d’Hotels (turisme) i Casal dels Infants (inclusió). Feina feta no té destorb, deia la meva sàvia àvia. Hora és ara de coordinar posar-se d’acord per tal d’avançar en la línia proposada pel president Illa.

  • Dijous 9 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els pisos turístics creixen a ciutats veïnes de Barcelona” (El Periódico)
“El Govern central salva el decret de l’embargament d’armes a Israel” (La Vanguardia)
“Illa anuncia un acord per gestionar 13.000 pisos de la Sareb” (El País)
“Home jove, el més proper a l’extrema dreta” (El Punt Avui)
“Macron nomenarà un nou primer ministre ‘en 48 hores’” (Ara)
“La vida et canvia en un moment” (Diari de Sabadell)

1. Sembla que les negociacions entre Israel i Hamàs amb mediació de Qatar, Egipte i Turquia poden donar els seus primers fruits: Donald Trump (dada important) va anunciar ahir l’assoliment d’un primer acord entre les dues parts quant a la primera fase de la proposta de pau. A partir d’això, tota la força de la diplomàcia presidencial nord-americana ha passat a ocupar-se en pressionar al Comitè Nobel Noruec del Parlament de Noruega per tal que atorgui el Premi Nobel de la Pau al mandatari nord-americà. Si això acaba passant es posarà en evidència que l’estratègia cronològica posada en marxa per l’equip de Trump haurà donat resultat, alhora que el Nobel de la Pau quedarà altra volta qüestionat. El problema és, en tot cas, saber que farà Trump i que faran els israelites a partir de dilluns. Des del meu modest punt de vista res no garanteix de moment que l’alto el foc es compleixi ni tampoc que les negociacions per la pau arribin a bon port… I com en altres ocasions he escrit, no sabeu pas com també en aquest cas voldria equivocar-me.

2. No és habitual que això que ara em disposo a explicar passi i tampoc és habitual que la persona beneficiada sigui jo mateix. És el cas que avui fa just una setmana em trobava a l’aeroport Marco Polo de Venècia en l’espera de la sortida del vol que m’havia –ens havia– de retornar a Barcelona, l’enlairament del qual estava prevista per a les 9 pm. L’hora d’embarcament que figurava en la targeta s’apropava, però les pantalles informatives res no deien quant a la porta des de la qual sortiríem ni tampoc feia referència a un possible retard. Tampoc a l’aeroport ningú ens sabia donar notícia del què passava. Així és que vaig acudir a la pàgina web de Vueling (la companyia aèria que ens havia de portar a Barcelona) per saber què passava. Amb sorpresa vaig descobrir que s’havia produït un canvi d’horari que el vol no sortiria de Venècia abans de la mitjanit. Tocava doncs esperar i aplicar grans dosis de paciència i fer vots per tal que el vol no fos cancel·lat amb tots els inconvenients que aquest fet comportaria. Eren prop de les 10 pm quan en les pantalles informatives va aparèixer com a hora de sortida del vol les 00:30 am de l’endemà. És a dir tres hores i mitja més tard sobre l’horari previst. Aquest fet va coincidir amb el moment en què un representant de Vueling va repartir vals per un valor de 5 euros, a bescanviar en establiments d’alimentació de l’aeroport. Com que ja era molt tard, la gran majoria de bars i similars havien tancat, la qual cosa va fer que es formés una llarga fila en l’únic establiment que quedava obert i que per això mateix devia fer l’agost a finals de setembre. Eren prop de les 12 pm quan començaren les tasques d’embarcament dels passatgers i a les 00:30 am l’avió estava en disposició d’envolar-se camí de Barcelona. Com que el retard era superior a les 3 hores i el motiu –tal com va informar el comandant de l’aeronau– havia una avaria mecànica en la nau inicialment prevista per tornar-nos a casa,  decidirem –sense massa esperances de que prosperés– a fer una reclamació que formalitzàrem l’endemà mateix a través de les pàgines web de la companyia. La primera sorpresa va ser que d’una manera pràcticament immediata, Vueling va respondre acusant rebut de la reclamació i després de demanar-nos algunes dades complementàries en un segon e-mail, no trigava ens informar-nos que en els propers dies rebríem resposta a la nostra reclamació. He de confessar que en aquell moment vaig pensar que Vueling aplicaria a partir de llavors, el principi saberut de qui dia passa anys empeny. Però, no. Anava ben errat, ja que unes poques hores més tard, la companyia aèria m’informava –ens informava– que en un màxim de 30 dies rebríem una indemnització pel retard. L’endemà mateix d’aquesta comunicació, Vueling havia ingressat en els nostres respectius comptes corrents, la quantitat de 250€ per passatger. En resum: en menys d’una setmana, Vueling havia resolt, en positiu, la reclamació que se li havia formulat per mor del retard. I com que tanta diligència no és gens habitual, és oportú deixar-ne constància alhora que bo ha de ser felicitar a Vueling per la seva diligència i atenció, gens habitual quan fem qualsevol reclamació i menys encara a una companyia aèria. Al Cèsar el que és del Cèsar…

  • Divendres 10 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“L’esperança torna a Gaza” (El Periódico)
“Israel ratifica el pacte i Hamàs dona per acabada la guerra” (La Vanguardia)
“Gaza divisa la fi de la guerra” (El País)
“Primer pas per a la Pau” (La República – El Punt Avui)
“Acord per aturar la guerra a Gaza” (Ara)

L’alegria es va escampar ràpidament entre els encara desesperats habitants de Gaza. El motiu: que Hamàs i Israel acabaven de signar un acord a la ciutat egípcia de Xarm al-Xeikh, quant a l’aplicació de la primera fase del pla de pau promogut per Donald Trump. S’obria per fi una porta a l’esperança a que tot pugui acabar després de dos anys d’un setge implacable sobre Gaza per part d’Israel, del qual n’han resultat més de 67.000 víctimes. Tot i això, els palestins es mostren moderadament continguts davant l’esdevenidor. No endebades, en la seva memòria és ben viu el record de la treva del març, trencada unilateralment per Israel. Sigui com sigui, l’esperança és el darrer que es perd i caldrà veure ara si la insistència de Trump en assolir la pau en la zona –que, de fet, en gran part està a les seves mans– es mantindrà després de saber-se que el mandatari nord-americà ha fracassat en el seu somni de fer-se amb el Premi Nobel de la Pau que, finalment, s’ha emportat la líder veneçolana María Corina Machado, opositora al règim encapçalat per Nicolás Maduro. L’han escollit a ella per “la seva incansable tasca de promoure els drets democràtics del poble de Veneçuela” i per “la seva lluita per aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia.” El Comitè Nobel Noruec del Parlament de Noruega no s’ha deixat, en aquesta ocasió, entabanar per ningú i ha apostat per la figura de Corina Machado contra la qual res no ha pogut fer el totpoderós Trump.

  • Dissabte 11 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Catalunya expulsa cada setmana 10 multireincidents” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Maduro haurà de decidir, però haurà de sortir amb o sense negociació” María Corina Machado (El País)
“País, a la cruïlla” (La República – El Punt Avui)
“Retorn a la devastació” (Ara)
“Màxima incertesa sobre el resultat de l’opa” (Diari de Sabadell)

1. Avui manllevo per aquest meu comentari, part de les paraules que el director d’elDiario.es ha deixat escrites en el seu comentari diari que en aquesta ocasió versa sobre l’espectacle –trist espectacle– que diàriament es viu al Congrés. “Les sessions del Congrés no són lamentables només per les formes. També pel fons: per aquest ús constant de la mentida en què la dreta s’ha instal·lat com a manera de fer política. Una crispació a què sempre recorre quan no governa, i que s’’ha disparat des de les eleccions del 2023, les que el PP va perdre contra el seu propi pronòstic. És obvi que el Govern té seriosos problemes, en gran part merescuts: per això va fer un ministre tan important com va ser José Luis Ábalos, per les sospites sobre Santos Cerdán. El que ja sabem i el que aviat descobrirem perfila un cas de corrupció dels de tota la vida: tan cutre com indecent. Hi ha material més que de sobres per fer oposició. No cal mentir ni exagerar, com fa el PP a cada ple, en la seva trasbalsada competició amb Vox.” Doncs això!

2. Les imatges que ens arriben des del Pròxim Orient parlen per si soles. D’una banda, reflecteixen la retirada parcial de l’exèrcit israelià del territori palestí, complint així la primera fase del pla de pau de Donald Trump. De l’altra, mostren el retorn de desenes de milers de palestins a casa després d’haver-se vist abocats a un futur incert entre bombardejos i crisi humanitària. Tot i això, les forces militars d’Israel continuen “desplegades al Comandament Sud i continuaran operant per eliminar qualsevol amenaça immediata”, així com en “zones específiques” de Gaza, alhora que adverteixen a la població que “acostar-s’hi suposa un perill”. La guerra, malauradament, no ha acabat!

  • Diumenge 12 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“L’auge de Vox dispara el bloc de la dreta i acosta el PSOE al PP” (El Periódico)
“Europa es mobilitza per protegir-se de la incursió de drons” (La Vanguardia)
“Els enderrocs són part de la pàtria a la qual no renunciarem” (El País)
“Kit Digital, la promesa fantàstica” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Gaza s’aboca a un futur incert” (Ara)

1. El Comitè del Nobel Noruec que decideix el premi Nobel tenia davant un repte gens fàcil de superar. No era fàcil fer front als capricis de l’home més poderós del món ni tampoc a les pressions que, segons tot sembla indicar, exerciren des de la Casa Blanca per tal d’aconseguir el Nobel de la Pau d’enguany s’atorgués a Trump. El fet és que el Comitè del Nobel no va cedir a pressions i va optar –en una mena de decisió salomònica– per atorgar-lo a María Corina Machado. Clar que el Comitè tenia millors opcions i sortides que no pas aquesta. Hauria pogut, per exemple, atorgar-lo a algun dels grups d’israelians i palestins que, malgrat el clima imperant d’odi, lluiten des de la marginalitat per mantenir oberta una escletxa d’entesa entre els seus respectius pobles i d’aquesta manera haver-se posicionat a favor d’aquells que de veritat lluiten a favor de la pau. Però una decisió com aquesta hauria enutjat a un Trump que en no ser guardonat, no va trigar ni un minut en vanagloriar-se de que el Nobel de la Pau s’hagués atorgat a Corina, talment com si els del Comitè del Nobel de la Pau haguessin seguit les seves indicacions… Sigui com sigui, les pretensions de Trump d’atribuir-se ascendència sobre el Nobel de la Pau és el millor reflex del qual disposem del greu divorci del magnat nord-americà amb la realitat.

2. En temps de tantes tribulacions i de denúncies continuades de corrupció dels socialistes pels populars, oportú deu ser fer memòria dels principals casos que seran jutjats a partir del setembre, que tenen el PP en el seu centre i d’entre els quals en sobresurten els casos Gürtel, Púnica (nou peces separades), Lezo (tres peces separades), Kitchen, Novo Carthago, Dessaladora d’Escombreras (Múrcia) i Residències Comunitat (Madrid)… i la llista segueix fins un mínim de 80 casos.

 

  • Dilluns 13 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El 60% vol eleccions si no s’aproven els pressupostos” (El Periódico)
“Tensa espera a Israel arran l’imminent alliberament dels ostatges” (La Vanguardia)
“El canvi d’ostatges per presos posa a prova el pla de pau a Gaza” (El País)
“L’art dels encants” (El Punt Avui)
“Trump arriba a Israel per celebrar l’acord i l’entrega d’hostatges” (Ara)

1. Hiba Kamal Abu Nada (La Meca, 24 de juny de 1991 – Jan Yunis, Franja de Gaza, 20 d’octubre de 2023) va ser poetessa, novel·lista, bioquímica, nutricionista i activista feminista. Va morir a casa seva, a Jan Yunis, a la Franja de Gaza, víctima d’un dels bombardeigs als quals les tropes israelianes han sotmès durant dos llargs anys als gazetins.

Un dia abans de la seva mort, va escriure:

“Si morim, sàpiguen que estem satisfets i ferms, i diguin al món, en nom nostre, que som persones justes/del costat de la veritat”.

També el dia abans de ser assassinada va escriure aquest esperançat poema:

Allà dalt, construïm una nova ciutat:
metges sense pacients malalts ni dolls de sang,
mestres amb classes no massificades i alumnes eficients
famílies de nova planta, sense dol ni patiment,
periodistes que fotografien el cel,
poetes que escriuen sobre l’amor etern.
Tots ells, tots, són de Gaza.
Allà dalt, al cel,
una nova Gaza, sense setges,
s’hi està bastint ara.

He volgut recordar la figura d’Abu Nada precisament el dia en què, a Egipte, se signa un pla de pau entre Israel i Hamàs en un acte mediàtic destinat a engrandir la figura egocèntrica de Trump, acte en el qual, curiosament, no hi seran ni Israel ni tampoc Hamàs.

2. TV3 va irrompre en el panorama televisiu de Catalunya el setembre de 1983. Dinou anys abans (el 27 d’octubre de 1964), TVE emetia, dins l’espai “Teatro en catalán”, La Ferida lluminosa, de Josep Ma. De Sagarra. Vindrien després, a poc a poc, els magazins i els informatius, els reportatges del Mare Nostrum (1967 a 1974) i el mític Giravolt (1973). Tots ells emesos en català quan encara el dictador no havia mort. Avui, quaranta-dos anys després, neix oficialment La 2Cat. Enrere queden els molts intents destinats a potenciar la ‘segona cadena’ com el canal en català de TVE.

3. Davant la situació de tensió política creixent i el pols entre el PSOE i Vox que amenaça en eclipsar qualsevol espai possible de moderació, Diego S. Garrocho –i jo també amb ell– en una de les seves col·laboracions publicades a El País es pregunta retòricament “quines possibilitats hi hauria avui, en qualsevol partit, que prosperessin la generositat, la cortesia o la concòrdia? Quin valor es concediria a un jove que entengués la discrepància ideològica com un exercici de lleial franquesa? Quin polític actual s’assembla, en la forma o en el fons, aquests tres homes [Guillermo Fernández Vara, José Enrique Serrano i Javier Lambán]? En un mateix any ells han marxat, evidenciant, d’alguna manera, que els seus ja no són els temps del nostre ara. En qualsevol cas, per a bé o per a mal, l’única certesa que de la llei del temps en tenim, és que tots els cicles s’acaben. I també ho farà el nostre, per sort.” I jo afegeixo, que sigui a fi de bé!

  • Dimarts 14 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Trump capitalitza l’alto el foc a Gaza sense Hamàs ni Netanyahu ” (El Periódico)
“Acord de Pau històric a Gaza: És una nova aurora” (La Vanguardia)
“El canvi consolida la pau” (El País)
“Un nou inici pel Pròxim Orient” (El Punt Avui)
“Trump proclama la fi de la guerra” (Ara)
“El ‘running’ més social” (Diari de Sabadell)

1. Coincidència en els titulars dels principals mitjans de comunicació: la pau ha arribat a Gaza. No voldria ser ocell de mal parany, però tal com han anat les coses i els protagonismes trumpians que hi ha darrere la signatura de l’alto el foc, em quedo amb el dubte de si aquest ‘pla de pau’ es consolidarà i serà durador. Em temo que de moment, el pla és com una mena de taula de salvació al qual s’aferra tothom. D’aquí que els països d’occidents i també els països àrabs l’acceptin i el beneeixin com a una darrera possibilitat d’acarar seriosament el final del conflicte etern que es viu al Pròxim Orient. Tant de bo, també en aquesta ocasió, erri en la meva percepció…

2. El president de Cecot, Xavier Panés, en la 30a. Nit de l’Empresa, reclamava que calia millorar la productivitat i la creació de riquesa per després repartir-la: “Aquest hauria de ser l’ordre”. Demanava també un “debat seriós” en matèria d’immigració atès el pes que té i tindrà en l’economia. “És el moment de la gran política! No de l’espectacle televisiu al qual ens tenen sotmesos i dels infantilismes sobre si els agrada ‘la fruta’ o no sé què més es diuen a tort i a dret”. Hora és que l’empresariat comenci a parlar clar sobre una qüestió en què ens hi va el manteniment de l’estat del benestar. Afegir que la Cecot, de la qual Panés és el president, forma part d’una iniciativa que busca donar resposta als reptes laborals als quals s’enfronten immigrants i refugiats a laUnió Europea. La patronal amb seu a Terrassa és una de les sis entitats europees que conformen el consorci del projecte PRO-MOTE, que té com a pilar fonamental la inclusió de les persones immigrants, promovent la seva participació significativa en les comunitats d’acollida. Entre els objectius principals del programa, en sobresurt la creació d’un espai de diàleg que, a través del desenvolupament d’habilitats, apoderament i la defensa de polítiques inclusives, fomenti la cohesió social. “A través d’aquesta estructura col·laborativa es pretén establir una cultura d’inclusió on la integració sigui entesa com una responsabilitat compartida entre les persones immigrades i les comunitats d’acollida”.

  • Dimecres 15 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Feijóo proposa exigir el nivell B2 de castellà per obtenir la nacionalitat” (El Periódico)
“El PSOE i Sumar acordenblindar l’avortament per l’’onada reaccionària’” (La Vanguardia)
“Trump amenaça Espanya amb aranzels per la despesa militar” (El País)
“Marxants resilients” (El Punt Avui)
“Israel continua frenant l’entrada a Gaza d’ajuda humanitària” (Ara)

1. Allò que ahir era cordialitat – “esteu fent una gran feina” –, avui són amenaces. Trump ha tornat a dir que la inversió militar d’Espanya “és increïblement irrespectuosa i hauria de ser castigada”. Ara t’estic amic, ara no te n’estic; ara és blanc, ara és negre. Aquesta és la pràctica habitual a la qual ens té acostumats un Donald Trump capaç de demanar-se per all mateix el Nobel de la Pau i l’endemà dir a Benjamín Netanyahu que ho està fent molt bé a Gaza usant les armes que ell li ha enviat o de presentar-se com a domador de tirans i l’endemà, com va passar ahir mateix, bombardejar una altra llanxa veneçolana i matar sis persones “per narcotraficants”, sense proves, sense judici, sense res. Una altra mostra més de l’estil ‘peculiar’ de Trump fer les coses, en aquest cas amb Hamàs com a protagonista, la reproducció d’aquestes seves paraules: “Es desarmaran perquè van dir que ‘es desarmarien’. I si no es desarmen, nosaltres els desarmarem… I això passarà ràpidament i, potser, violentament, però es desarmaran… Vaig parlar ells. Els vaig dir ‘et desarmaràs, oi?’” I ells van contestar: ‘Sí, senyor, ens desarmarem’” (sic).

2. Ho va anunciar ahir a Barcelona. Acuitat per l’opa hostil que Vox ha llançat sobre el seu electorat a costa de la immigració, Núñez-Feijóo va voler fixar la posició del seu partit en aquesta qüestió per evitar continuar donant cops de cec com fins ara. El resultat va ser un discurs que incorporava postulats de Vox, proposava endurir els requisits per a la integració dels immigrants i posava més traves a l’arribada d’estrangers, a les regularitzacions i a l’accés de les persones nouvingudes als ajuts públics. Això, a més de posar condicions a l’obtenció de la nacionalitat espanyola, tals com disposar d’un lloc de treball i un “nivell d’exigència cultural i lingüística” adequat. “La nacionalitat no es regala”, va dir, “es mereix”. Tot i això, l’originalitat d’aquests dies se centra en el fet els dirigents populars han admès sense complexos que menteixen i que fer-ho no és un acte il·lícit. “Mentir no és il·legal” asseguren per justificar que el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso –Miguel Àngel Rodríguez– reconegués davant el Tribunal Suprem que no tenia proves quan va afirmar fa un any i mig que la Fiscalia havia deixat de negociar amb aquell que havia estat un “tècnic sanitari”, després un “empresari d’èxit” i avui nuvi de l’ínclita Ayuso, González Amador.

  • Dijous 16 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El jutge manté Ábalos en llibertat malgrat el “creixent” risc de fuga ” (El Periódico)
“El Govern central s’obre a comprar armes als EUA per a Ucraïna” (La Vanguardia)
“El jutge expressa el seu ‘estupor’ perquè Ábalos segueixi com a diputat ” (El País)
“L’abandó escolar, molt per fer” (El Punt Avui)
“L’OTAN fa equilibris per defensar Espanya davant de Trump” (Ara)
“Ordenen desallotjar la caserna” (Diari de Sabadell)

1. Parlar de Trump sembla que és una qüestió obligada cada dia. El cert, però, és que això és el que ell busca com a egòlatra que és. El cas és que des que el 20 de gener que es va instal·lar per segona vegada a la Casa Blanca, Trump està fent un ús tan agressiu del poder que, al seu torn, està afeblint el model de controls i contrapesos que són la base mateixa de la democràcia nord americana. En el decurs d’aquest període tampoc no ha dubtat a reprimir el dissens i posar tota la maquinària de l’Executiu al servei de la intimidació a la qual sotmet a la premsa, a la societat civil i a l’oposició. D’altra banda, les seves decisions en política exterior estan redefinint l’ús de la força, vulnerant les fronteres del dret internacional. I finalment, Trump ha deixat clar a les grans corporacions, als oligarques tecnològics i a qualsevol de fora dels EUA que vulgui fer-hi negocis, que al Despatx Oval tot té un preu.

2. La llei orgànica general del Poder Judicial diu que són “inelegibles” aquells que siguin “condemnats per sentència ferma, a pena privativa de llibertat”. En aquest context, el jutge Leopoldo Puente admet en la interlocutòria dictada arran del cas Ábalos, que seria necessari modificar el Reglament de la cambra baixa per poder-li retirar l’escó. Amb això, no ha fet més que caure en un vell vici de la magistratura poc escrupolosa: aprofitar-se d’una interlocutòria per manifestar la seva opinió política. És increïble que a les alçades en les quals ens trobem, alguns jutges introdueixin encara en les seves actuacions, paràgrafs equiparables a qualsevol de les columnes d’opinió publicades en els Mitjans de comunicació. En el cas d’aquest meu comentari, el jutge Puente ve a dir que li causa “estupor” que Ábalos encara sigui diputat (del Grup Mixt) i demana una “reflexió” sobre un possible canvi legal quant a aquestes circumstàncies. Dit d’una altra manera: Puente opina sobre la legislació, que no és exactament ni precisament la seva feina. Potser cal recordar-li que als jutges els correspon aplicar la llei. No pas opinar sobre ella. Qüestió de divisió de poders.

‌3. L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) acaba de confirmar que la concentració de CO₂ a l’atmosfera va experimentar, el 2024, el nivell més elevat des que es disposa de registres. No és estrany que en aquest context passem d’un estiu de temperatures altes i incendis devastadors a una tardor de danes i temporals en un procés pervers de retroalimentació. Tot i això, seguim xiulant, com si res no passés.

  • Divendres 17 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El BBVA desisteix de l’opa al Sabadell al no arribar al 30%” (El Periódico)
“El BBVA fracassa en l’opa al Sabadell en quedar-se en el 25%” (La Vanguardia)
“Fracassa ‘opa del BBVA al Sabadell” (El País)
“Catalunya escrita” (La República – El Punt Avui)
“El BBVA fracassa en l’opa sobre el Sabadell” (Ara)

És clar que el Sabadell ha aguantat l’envestida del BBVA per la coincidència de molts factors. Un d’aquests factors –no pas el més rellevant– ha estat sens dubte l’ancoratge i el sentiment dels petits inversors accionistes (el 47% del total) que davant l’hostilitat de l’opa, s’hi han posicionat en contra. Des d’aquest punt de vista, el Sabadell continua, malgrat tot –amb fugides a València incloses–, despertant ‘emocions’ entre ‘els seus’. Aquelles emocions i sentiments que –al costat dels obvis interessos econòmics que han tingut un pes més que remarcable en el desenllaç de l’operació–, jo explicava des de les pàgines de la publicació Política & Prosa fa uns mesos (https://politicaprosa.com/autor/joan-brunet-mauri/). Ara ve, però, l’hora de la veritat. L’hora en la qual el Sabadell haurà d’explicar molt bé, què vol ser “quan sigui gran”. Ah! I potser també estaria bé que algú ens donés notícia dels diners que el BBVA i el Sabadell han esmerçat en sengles campanyes publicitàries en defensa dels seus respectius interessos.

  • Dissabte 18 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Eufòria al Sabadell” (El Periódico)
“El Sabadell reconeix el suport de la societat catalana davant el BBVA” (La Vanguardia)
“Torres es blinda al BBVA amb un pagament massiu de dividends” (El País)
“La llengua sentenciada” (La República – El Punt Avui)
“Satisfacció unànime a Catalunya pel resultat fallit de l’opa” (Ara)
“L’opa s’ha acabar, per fi!” (Diari de Sabadell)

Una nova nit que hem passat a urgències del Parc Taulí. En aquesta ocasió han estat nou llargues hores que en la seva major part he aprofitat per estrenar lectura d’un nou llibre: El libro negro de las horas d’Eva G. Sáenz de Urturi. Es tracta d’un relat fàcil de llegir que capta l’atenció del lector des del primer moment i que es troba en la línia de la trilogia de la mateixa autora que el va precedir (El silencio de la ciudad blanca, Los ritus del agua i Los señores del tiempo). L’únic problema –o millor, contratemps–, a banda de les hores transcorregudes, ha estat la incomoditat de les cadires en les quals els acompanyants de les persones que ingressen a urgències ens hem d’esperar. També el cas escàs que molts fan dels avisos que demanen que no s’utilitzi el mòbil en les sales d’espera.

  • Diumenge 19 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“És una oportunitat perduda per a tothom: clients, accionistes, Catalunya, Espanya, Europa” (Carlos Torres) (El Periódico)
“El Banc Sabadell surt de l’opa molt enfortit a Espanya” (Josep Oliu i César González-Bueno) (La Vanguardia)
“Torres a Oliu: ‘Enhorabona, Josep, ha estat una sorpresa’” (carlos Torres) (El País)
“Arrencar” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Els EUA surten al carrer contra Trump” (Ara)

1. “Un nou i grotesc culte a la personalitat està ja plenament instal·lat al melic de la vida internacional, amb el Despatx Oval com a pretensiós i cursi saló del tron ​​on s’amunteguen els vassalls domèstics i forans. Les reunions llisquen cap a la xerrameca i la caricatura, els mals acudits i la riallada, tot i que versen sobre matèries tan tràgiques com la guerra i la pau”, escriu Lluís Bassets a El País coincidint amb l’endemà de les 2.500 mobilitzacions produïdes al llarg i ample dels EUA contra les polítiques megalòmanes i egocèntriques de Trump. I si el mes de juny foren, per suma, quatre els milions de ciutadans que sortiren al carrer per manifestar-se contra Trump, en aquesta ocasió han estat set els milions de ciutadans que s’han manifestat. Quelcom comença a moure’s als EUA.

2. Continuen les anàlisis del perquè i de les conseqüències de l’opa del BBVA sobre el Sabadell. Sobre el perquè, hi ha una certa coincidència en què el Sabadell va aconseguir imposar un relat de resistència i va rendibilitzar el suport de governs i patronals davant una oferta que tampoc convencia els fons. El factor identitari també va pesar en la decisió dels accionistes –sobretot els minoritaris–, davant la possibilitat que Catalunya perdés un dels seus gegants empresarials. Sobre les conseqüències, totes les hipòtesis queden obertes i solament el temps serà capaç de donar-hi resposta. En tenir en compte, en qualsevol cas, que els pronòstics sobre el desenllaç de l’opa ja varen errar de totes, totes en les seves apreciacions…

  • Dilluns 20 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“UB, UAB i UPF ampliaran places de medicina si reben finançament” (El Periódico)
“Els EUA forcen Israel a mantenir l’alto el foc a Gaza” (La Vanguardia)
“La pau a Gaza trontolla per les ruptures d’alto el foc” (El País)
“El de la prevenció i la seguretat és un discurs d’esquerres” (Jaume Collboni) (El Punt Avui)
“Israel acusa a Hamàs de violar l’alto el foc i torna a bombardejar Gaza” (Ara)

1. Ho escrivia fa uns dies aquí mateix i no pot sorprendre a ningú. Israel ha violat l’acord d’alto el foc a Gaza. Ahir mateix va bombardejar la ciutat de Rafah i altres punts al sud de la Franja causant almenys 36 víctimes. No s’ha tractat de cap error. Molt al contrari. Ha estat seguint una ordre de Netanyahu amb l’excusa, com sempre, d’actuar contra “objectius terroristes” a Gaza.

2. Mentrestant, Trump a la seva i obre nous fronts de conflicte. Després d’enfrontar-se al Govern de Nicolás Maduro i de permetre que la CIA intervingui a Veneçuela, ara es llança contra Colòmbia. Acusa el president Gustavo Petro de ser un “líder del narcotràfic” i l’insta a “tancar els camps de drogues” amb l’advertiment que si no ho fa, ho farà ell. No és la primera vegada que Trump i Petro xoquen. Amb l’excusa de lluitar contra el narcotràfic, el president dels EUAs segueix recorrent el perillós camí d’intervencionisme a l’Amèrica Llatina. Amb tot aquest panorma, qui es recorda d’aquell que prometia que en vint-i-quatre hores posaria fi a les guerres d’Ucraïna i Gaza i que evitaria obrir nous fronts de conflicte?

  •  Dimarts 21 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“La salut mental ja mou 2.500 milions i atrau els fons” (El Periódico)
“El Govern central rectifica i la quota d’autònoms pujarà fins a un màxim del 2,5%” (La Vanguardia)
“Líders internacionals alerten de la ruptura de l’ordre global” (El País)
“Temps mort” (El Punt Avui)
“Les quotes d’autònoms amb menys ingressos es congelaran” (Ara)
“Un viatge en el temps” (Diari de Sabadell)

1. L’OMS defineix la salut mental com “un estat de benestar mental que permet a les persones fer front als moments d’estrès de la seva vida, desenvolupar tot el seu potencial, aprendre i treballar adequadament i contribuir a la seva comunitat”, alhora que considera la salut mental com un dret humà fonamental. Els darrers 25 anys, la salut mental s’ha desprès de bona part dels estigmes i dels tabús que la caracteritzaven. Aquest fet i el ritme accelerat de vida que portem, ha posat al descobert uns relativament alts nivells de prevalença i incidència de les denominades malalties mentals en la nostra societat, les quals, segons es desprèn de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), afecten a un 22,1% dels catalans que bé pateixen trastorns o problemes derivats del malestar emocional que requeririen ser tractats. El neoliberalisme, de la mà dels fons d’inversió i les multinacionals, ha descobert que el sector sanitari en general és, potencialment, una bona font d’ingressos i d’aquí que l’ha convertit en una de les seves ‘preferències inversores’ com fàcilment podem observar si ens atenem al creixent nombre de mútues i d’hospitals privats. I és dins d’aquest vast camp de la salut que en sobresurt un sector que encara és relativament verge i que no és altra que el la salut mental. Davant aquest estat de coses, la pregunta a formular-nos és si és ètica la privatització dels serveis de salut mental tenint en compte que la seva atenció és una demanda a l’alça en el conjunt de la societat. Una demanda que té molt a veure amb el concepte de benestar.

2. Experts, acadèmics i líders mundials reunits al fòrum World in Progress que el Grup PRISA ha organitzat a Barcelona alerten sobre els negacionismes, la crisi del multilateralisme, la guerra híbrida i la ruptura de l’ordre internacional que abandera Donald Trump amb la política de fets consumats basats en la força. Doncs això! Temo, però que com sempre, aquests avisos serveixen de ben poc i que per això mateix continuarem picant sobre ferro fred.

  • Dimecres 22 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El Govern prioritza l’ordinalitat i l’IRPF en el nou finançament” (El Periódico)
“Les elèctriques acorden demanar a l’Estat que allargui la vida d’Almaraz” (La Vanguardia)
“El Rei: “Qualsevol alternativa a un món multilateral és pitjor” (El País)
“Recerca amb arrels medievals” (El Punt Avui)
“Putin descarta ara una treva i Trump anul·la la cimera” (Ara)

1. No hi haurà cimera entre Donald Trump i Vladímir Putin atès que, des del Kremlin, no hi ha plans per a una possible treva a la guerra d’Ucraïna. Així ho va deixar anar el ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov, en un missatge adreçat a la Casa Blanca; missatge que va caure sobre Trump i el seu entorn talment com si es tractés d’una galleda d’aigua gelada. Tot i que la Casa Blanca va intentar dissimular, és evident que aquest és un contratemps greu per a la imatge del president Trump, àvid com està d’exercir de “bon emperador del món” i aconseguir a Ucraïna un “èxit” com el teòricament assolit a Gaza. Més quan el mandatari nord-americà havia pressionat –sense èxit, per cert– a Ucraïna perquè, a canvi de la treva, accedís a cedir territoris a Moscou, tot i que Putin ha manifestat que Rússia no vol saber res d’un pla de pau que passi per cessions parcials del territori ucraïnès, atès que ell aspira al control de tot el país.

2. L’ingrés a la presó de la Santé de París del president estat de la República francesa, Nicolas Sarkozy, no contribueix gens ni mica a millorar la imatge que França està oferint al món, amb el rerefons d’una crisi política cada vegada més pregona a causa del dèficit públic al qual cal sumar un creixement anèmic que per aquesta causa tampoc és suficient per a finançar el sistema de protecció social.

  • Dijous 23 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“L’Eurocambra exigirà avenços per posar fi al canvi d’hora” (El Periódico)
“Barcelona, segona ciutat europea on es destina més sou a l’habitatge” (La Vanguardia)
“Espanya comprarà armament als EUA per donar-lo a Ucraïna” (El País)
“Rumb a les eleccions municipals” (El Punt Avui)
“El Govern estudia prohibir la compra de pisos per especular” (Ara)
“La gran nit del teixit empresarial” (Diari de Sabadell)

1. Enèsima ocasió en la qual Junts amenaça en trencar la baralla i deixar de donar suport al Govern d’Espanya. Ahir ho va fer de nou Míriam Nogueras usant aquest joc de paraules adreçat al president del Govern: “potser hauria de deixar de parlar de canvis horaris i començar a parlar, senyor Sánchez de l’hora del canvi”. Les hi va etzibar després d’un discurs en el qual va fer seves paraules que fins ara solament havien sortit de la boca de Vox i del PP. I com passa en el conte de Pere i el llop, després de tantes vegades de jugar amb l’amenaça de retirar el suport al Govern i forçar una moció de censura o fins i tot eleccions, Nogueras va reblar el clau en sortir de l’hemicicle i, davant dels periodistes, va assegurar que aquesta vegada la cosa anava de veres com a conseqüència del reiterat incompliment dels compromisos contrets amb Junts en ocasió dels pactes d’investidura.

2. Segon capítol de l’enfrontament entre Vox i grups antifeixistes al sud de Sabadell. El líder del partit d’extrema dreta a Catalunya, Ignacio Garriga, visitava ahir de nou el barri de Campoamor per refermar l’oposició de la seva formació als cursos de llengua àrab i cultura marroquina que s’apliquen en centres formatius. Val a dir que el programa d’ensenyament de les llengües i cultures de l’alumnat d’origen estranger existeix a Catalunya des del curs 2004-2005 per tal de fer valer “la diversitat lingüística i cultural a les aules”. Des de la seva implementació, ara fa 20 anys, els cursos d’àrab han passat de 981 alumnes a Catalunya el curs 2004-2005 a 2.347 alumnes el curs 2023-2024, segons dades del Departament d’Educació.

3. Tres notes urgents: 1) Torno a parlar dels EUA. En aquesta ocasió per fer referència al fet que empresaris del país nord-americà es queixen de la manca de mà d’obra. La causa d’aquesta mancança cal buscar-la en la política de deportacions que està portant a terme Trump. A tenir-ho en compte. 2) A Barcelona, els seus habitants destinen, com a mitjana, el 75% dels seus sous a satisfer el lloguer o a pagar l’hipoteca. 3) La Knéset aprova el projecte de llei per a l’annexió de Cisjordània. Ho fa amb els vots en contra del partit de Netanyahu i en plena visita de Vance. La iniciativa, a la qual s’oposa Trump, podria causar una crisi greu entre Israel i els EUA

  • Divendres 24 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Europa exigeix ‘sense demora’ un pla ‘ambiciós’ de vivenda” (El Periódico)
“Junts plantejarà una consulta interna sobre la relació amb el PSOE” (La Vanguardia)
“La declaració de la periodista [Maribel Vilaplana] estreny el cercle judicial a Mazón per la dana” (El País)
“Catalunya, terra de festivals” (La República – El Punt Avui)
“Junqueras pressiona per al finançament: ‘Estem molt lluny’” (Ara)

1. Hi ha dies en què tot semblen ser males notícies, com és el cas d’avui. I si ahir havia de lamentar la desaparició del periodista i bon amic Lluís Permanyer, avui ho he de fer de l’Anna Balletbó. Dues persones amb les quals vaig tenir la immensa sort d’interactuar i d’aprendre molt de la seva saviesa i manera de fer. De l’Anna Balletbó, a més, pel fet que ella, juntament amb altres persones per a mi molt estimades –i també desaparegudes prematurament tals com Mercè Vilaret, Esteve Duran i Sergi Schaff–, va ser professora meva a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. Uns estudis que jo vaig cursar després d’accedir a la Facultat per la via de majors de 25 anys. Quant a Lluís Permanyer, cal destacar la seva gran saviesa, generositat i manera de fer que et feia sentir còmode en qualsevol situació o conversa. Amb ell vaig interactuar especialment en ocasió de la construcció de la nova seu de la Diputació de Barcelona en la confluència de la rambla de Catalunya i la Diagonal, just en l’indret on s’aixecava i s’aixeca l’històric edifici de Can Serra, quan jo exercia de cap del Servei de Premsa de l’ens provincial, formant part de l’equip del president Antoni Dalmau. Des de llavors, sempre que coincidíem manteníem un diàleg franc a través del qual afloraven les nostres moltes complicitats. Descansin en pau…

2. Puigdemont no deixa passar passada per a treure el cap en el bell mig del panorama polític espanyol. Ho està fent ara altra volta en convocar ara a la seva plana major a Perpinyà per decidir si manté o no el suport de Junts a Sánchez i, si s’escau –i molt em temo que segur que s’escaurà– fer una consulta a la militància sobre la continuïtat d’aquest suport. El punt de partença de la desavinença entre Junts i el Govern se situa en aquesta ocasió en el fet que, segons Junts, Sánchez està incomplint els compromisos adquirits en ocasió de la seva investidura, fent oblit intencionat que el compliment d’aquells compromisos (català a Europa, transferència de part de les competències en matèria de migració a la Generalitat de Catalunya i finançament) no s’ha pogut culminar pel fet que la seva concreció no depèn només de la voluntat de Sánchez sinó que també de la correlació de forces que es dona a Brussel·les i a Madrid, així com de les decisions dels òrgans judicials pel que fa a l’aplicació de l’amnistia. De sobra sabem que Puigdemont busca, després de tantes batalles perdudes i amb la pressió que sobre Junts exerceix Aliança Catalana, la manera de mantenir-se a la cresta de l’onada a partir de la qual poder aplicar l’estratègia conduent a extreure el màxim rendiment possible dels seus set escons al Congrés i desencadenar, alhora, tota mena de rumors i fabulacions quant a la contribució, o no, de Junts a l’enderrocament de Sánchez mitjançant el suport a una moció de censura que solament afavoriria al PP que, pel que estem veient aquests dies, en la qüestió del català a Europa, no es mostra precisament a favor dels interessos de Catalunya.

  • Dissabte 25 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“6 de cada 10 constructores tenen problemes per trobar personal” (El Periódico)
“Alemanya obre la porta a l’oficialitat del català a la UE” (La Vanguardia)
“L’hora secreta de Mazón” (El País)
“Congelat” (La República – El Punt Avui)
“Espanya i Alemanya reprenen el diàleg per a l’oficialitat del català” (Ara)
“El racó del campanar busca un nou encaix” (Diari de Sabadell)

1. Tinc la sensació que hi ha qüestions que no hi ha qui les resolgui, perquè si bé els temps canvien i també ho fan els protagonistes, no ho fan ni les formes ni el fons. És el que està passant al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) on, a despit del relleu de persones, la qüestió de fons continua essent la mateixa: vocals progressistes que discrepen entre ells i una dreta que sap com treure partit d’aquesta divisió en benefici propi. És, tanmateix, el que ha passat la setmana que deixem enrere, en què durant el ple del consell, es va imposar la llei endèmica de divisió de l’esquerra just en el moment en què tocava votar la composició de les diferents comissions de treball del Consell i, sobretot, la Comissió Permanent. El resultat de la votació, nefast per al sector progressista del Consell atès que els conservadors (la dreta) van aconseguir fer-se amb la majoria en totes elles, gràcies al vot dels seus deu vocals més el de la presidenta del CGPJ i la d’un dels vocals nomenats per Sumar. Tot plegat posa en evidència que, de facto, malgrat els relleus operats fa uns mesos, hi continua havent una majoria que aplica el corró quan cal. Tenim un mal que no té remei: la divisió de l’esquerra en moments decisius i les pinces que d’aquesta divisió se’n deriven. Continuem amb mala peça al teler!

2. Les coses de la política, a Brussel·les, es veuen substancialment diferents a com es veuen aquí per mor en molts casos de les relacions personals i d’ofici que entre governants s’estableixen, al marge de les seves respectives adscripcions polítiques. Quelcom d’això és el que està passant amb la qüestió de l’oficialitat del català a la UE, quan Friedrich Merz no dubte a fer un favor al seu col·lega Pedro Sánchez i respon a la petició espanyola d’“obrir un diàleg” sobre l’oficialitat de la llengua catalana a la UE. No se li escapa a Merz que l’estabilitat del Govern espanyol pot dependre d’aquest assumpte. D’aquí que després d’haver mantingut fins ara el seu no taxatiu al català, enviava ahir, des de Berlín, un senyal que pot ser decisiu per l’estabilitat immediata de Sánchez. Però no ens enganyem ni llencem les campanes al vol. No és que Merz hagi canviat de cop i volta el seu posicionament envers el català a la UE. Més aviat és que accepta obrir un diàleg que té la virtut que a ell, políticament, no li costa res, però que per contra, és per al seu homòleg espanyol una mena de flotador que el pot ajudar en la travessia del català. El canceller democristià i la seva coalició no volen més ensurts a Europa i saben que Sánchez és un soci més fiable que no pas ho pot ser Feijóo. Per això, Merz i els seus no és que diguin ara sí al català com a la Moncloa li agradaria, però tampoc deixen anar un no que possiblement tancaria el cas de l’oficialitat del català a la UE i qui sap si abocaria Sánchez a una crisi definitiva amb Junts, amb les conseqüències que se’n podrien derivar. Avui per a mi, demà per a tu!

  • Diumenge 26 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els 3,4 milions d’autònoms sumen el 16% del PIB” (El Periódico)
“Les ferides continuen obertes un any després de la dana” (La Vanguardia)
“229 víctimes esperen justícia” (El País)
“Fàbriques d’habitatges” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“L’anomalia valenciana” (Ara)

1. Per cloure els meus comentaris corresponents a aquesta ventosa i plujosa penúltima setmana del mes d’octubre, un parell de qüestions que m’han cridat l’atenció.

– La primera, l’anunci de l’Ajuntament de Badalona, publicat a la premsa diària, advertint que “a partir d’ara, a Badalona, et requisem el patinet si no tens assegurança o modifiques el motor” amb una imposició de sancions que poden arribar fins als 600 euros. No sé si el fet de requisar patinets per incompliment de les normes de circulació és el que es pot i cal fer i si no xoca amb la legislació vigent. Sí que sé, però, que si no s’actua d’una manera contundent contra aquells que impunement se salten les més elementals normes del trànsit i, sobretot, del comportament cívic, el “mal” dels conductors dels patinets (i de les bicicletes) anirà in crescendo. És clar, també, que només amb anuncis i advertiments res no es resolt. Només cal observar qualsevol diumenge o dia festiu què passa a la Rambla que malgrat els advertiments quant a la prohibició de circular per aquell espai patinets i bicicletes elèctriques, els ginys d’aquestes categories que se salten la norma tendeixen a l’infinit.

– La segona. Llegeixo que a Espanya hi ha més de 29 milions de mascotes (9 milions són gossos) i que, per contra, només hi ha 6 milions de joves de menys de 14. Que cadascú n’extregui d’aquestes dades, les conclusions que estimi més adients.

2. Molt s’ha escrit i segur que s’escriurà encara amb relació a si el sistema de pensions del qual disposem és sostenible o no amb l’argument que els pensionistes reben més del que van aportar i que per això cal rebaixar les pensions si es vol que el sistema sigui just i sostenible a llarg termini. En aquest context, és útil llegir l’article publicat a elDiario.es, signat pels economistes Fernando de Miguel Lázaro i José María Díez-Picazo, en el qual s’interroguen sobre la “generositat” –que neguen– de l’actual sistema de pensions. Podeu veure l’article-informe en qüestió si feu un clic aquí mateix.

 

  • illuns 27 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els contractes de defensa d’Espanya als EUA sumen 28.000 milions” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Història d’un desastre: 155 morts i 15.000 trucades abans de l’alerta” (El País)
“Visites de fe” (El Punt Avui)
“Junta aborda un trencament decisiu amb el PSOE” (Ara)

El fet és que en aquest fred matí de finals d’octubre, amb temperatures que climàticament s’assemblen a les que haurien de ser normals, però que políticament ascendeixen fins al punt més alt assolit els darrers mesos, no sé per on començar l’apunt d’avui al meu dietari. He escrit mantes vegades que les casualitats en política no existeixen, però sí les causalitats. Avui he de matisar aquesta meva afirmació pel fet que en el decurs de la setmana que encetem ens adonarem com conviuran les casualitats amb les causalitats i no precisament a fi de bé. Perquè no deixa de ser casual que avui faci vuit anys que Puigdemont va declarar la independència de Catalunya davant el Parlament (declaració que no va trigar en retirar) i, alhora, que demà passat es compleixi el primer aniversari del desastre ocasionat per la dana a València que va veure augmentada la seva dimensió per la nefasta gestió de Mazón. Dos fets que s’interrelacionen entre si en el temps, a partir dels quals es desencadenen les causalitats a les quals assistirem al llarg dels dies vinents, amb la paradoxa –només aparent– que Puigdemont faci un favor a Feijóo en contraprogramar l’actualitat política amb la seva renovada amenaça a Sánchez, tapant, d’una banda, i en gran part, els efectes de l’aniversari de la dana, proporcionant un baló d’oxigen a Feijóo i, de l’altra, posant la por al cos als socialistes davant la possibilitat que Junts els retiri el suport i en conseqüència s’entri en una dinàmica endimoniat que acabi desembocant en la convocatòria d’eleccions generals que en res afavoririen als socialistes ni, per descomptat i menys encara, als interessos dels catalans i de Catalunya que –diuen els de Junts– és l’única alta missió que els guia atès que la seva “comesa política” ben poc té a veure amb l’eix esquerra-dreta… Vaja per Déu!

  • Dimarts 28 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“BCN és capital amb més percentatge d’estrangers” (El Periódico)
“Junts consuma la ruptura i deixa Sánchez sense majoria” (La Vanguardia)
“Junts trenca amb Sánchez: ‘No tindrà capacitat per governar’” (El País)
“Guerra de desgast” (El Punt Avui)
“Puigdemont trenca amb el PSOE” (Ara)
“La Mola, reobre al públic” (Diari de Sabadell)

 Ni sí, ni no. Ni blanc, ni negre. Ni fer, ni deixar fer. Són algunes de les moltes consideracions que em venen al cap després d’haver escoltat el llarg i reiteratiu discurs de Carles Puigdemont, ahir, des de Perpinyà, en el decurs del qual va anunciar que “trencava” amb el PSOE i que d’aquesta guisa Junts passava a l’oposició al Congrés dels Diputats, que per això mateix no negociarien res més amb els socialistes i que solament donarien suport a les propostes que fossin “positives per Catalunya”. En altres paraules, sotmetre al govern Sánchez a un bloqueig del qual res de bo se’n pot derivar ni per Catalunya ni per Espanya. (Per cert, deixeu-me que em pregunti retòricament i en veu baixa, si Junts ha deixat d’estar mai a l’oposició, com ho demostra el fet d’haver votat mantes vegades al costat del PP i de Vox a la cambra baixa). Un discurs, el de Puigdemont, que per les ambigüitats que contenia, deixava damunt la taula més preguntes que no pas respostes, més quan en cap moment va demanar ni eleccions anticipades, ni que Sánchez se sotmetés a una qüestió de confiança (com sí que havia fet ara farà un any), i tampoc res va dir quant a donar suport, o no, a una teòrica moció de censura instrumental encapçalada pel PP o per Vox. Així les coses, en l’espera de nous esdeveniments i moviments tàctics, la conseqüència més directa que es desprèn del trencament de relacions entre Junts i PSOE és, d’una banda, la suspensió de la taula de negociació que durant dos anys s’ha reunit 19 vegades a Suïssa, amb un mediador internacional. De l’altra, marcar terreny de “catalanitat” davant la ciutadania, arran de l’ascens que les enquestes demoscòpiques atorguen a Aliança Catalana. S’acosten setmanes de molta gesticulació en nom de Catalunya i dels catalans. Així és que qui sap si la pregunta més pertinent a fer-se en aquests moments, és en què beneficiarà el bloqueig de Junts a iniciatives del govern Sánchez, a la societat catalana, als autònoms i a les famílies a les quals –diuen– aspiren a representar. Només el temps en donarà el seu veredicte.

Complementant el que he escrit fins ara, tanco aquesta anotació d’avui amb el que ha escrit Albert Sáez a El Periódico: “L’esperit activista de Puigdemont no és pas nou. Es va manifestar en la seva etapa de president competint amb la CUP des de les catifes de la Generalitat. En la declaració d’independència que va quedar en suspens. En el seu passeig per Girona abans d’anar-se’n a Brussel·les. L’efectisme com a manera de fer política serveix per guanyar quota de pantalla, avui s’emporta totes les portades, però no serveix per guanyar eleccions. Ni tan sols contra Aliança. Incomprensible.”

  • Dimecres 29 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Cinc errors van agreujar el caos en l’emergència de la dana” (El Periódico)
“El setge polític i social plana sobre Mazón un any després de la dana” (La Vanguardia)
“Mazón contra les cordes en l’aniversari de la catàstrofe” (El País)
“Això va per llarg” (El Punt Avui)
“La cap del 112 valencià admet que el govern espanyol li va demanar l’alerta a les 18:35 h.” (Ara)

Avui alguns apunts urgents:

– Un any després de la dana, massa preguntes sense resposta. Les més transcendents: A qui corresponia avisar amb temps i a temps a la ciutadania? On era i què feia de veritat el president Mazón durant les hores crítiques de la vesprada del 29 d’octubre? Com és possible que a hores d’ara i amb tot el que està aflorant (mentides continuades incloses), Mazón continuï al capdavant del govern de la Comunitat Valenciana?

– Israel vulnera, dia sí i dia també, l’alto el foc amb instruccions directes de Netanyahu que ahir mateix ordenava  “bombardeigs contundents” sobre la Franja de Gaza amb el pretext que Hamàs hauria incomplert l’acord d’alto el foc. El resultat, una nova represàlia contra la població amb una desena de palestins assassinats que cal sumar als milers de víctimes ja fetes. Mentrestant, el vicepresident dels EUA, J. D. Vance, té la gosadia de dir que l’alto el foc no s’està vulnerant i que els atacs israelians són només “petites escaramusses” lògiques i sense més importància. El cinisme nord-americà està adquirint dimensions extraplanetàries.

– Sí. Els socialistes han de donar moltes explicacions sobre els casos Koldo i Ábalos i aclarir si hi ha hagut finançament il·legal del partit o ha funcionat una caixa B. I sí, pel mateix raser, el PP ha d’acabar de posar llum al seu finançament il·legal –jutjat i condemnat–, i al funcionament de la caixa B amb la qual es va comprar i reformar l’actual seu del PP que a despit de les promeses fetes, encara ocupen (cas Bárcenas). Arran d’aquest fet, el 16 de febrer del 2021, el llavors president del Partit Popular, Pablo Casado, va anunciar la intenció de canviar la seu nacional del Partit Popular a causa de les sospites de finançament il·legal de la reforma. Tot i això, després de l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la direcció del partit, el 2022, es va abandonar la idea.

– Que Espanya sigui el país europeu que més creix i que la macroeconomia funcioni a tot gas, no vol dir que a tothom els vagin bé les coses. Fixem-nos si no en el fet que la pobresa crònica afectava, el 2024, a 6,7 ​​milions de persones, dos punts per sobre del 2023. No anem gens bé!

  • Dijous 30 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El causant de la catàstrofe és qui omet el seu deure” (El Periódico)
“Dolor i indignació en l’homenatge a les víctimes de la dana” (La Vanguardia)
“Indignació contra Mazón en el tens funeral per les víctimes” (El País)
“Els ignorats de la dana” (El Punt Avui)
“Les víctimes increpen Mazón en l’homenatge als morts de la dana” (Ara)
“El comerç de Ca n’Oriac amb una salut de ferro” (Diari de Sabadell)

1. La dualitat entre la nit i el dia, la llum i la foscor, està vinculada a la lluna i el sol. S’associa la nit amb el son, el mal, la por, la mort, els desordres i els esperits ancestrals. Per contra, el dia s’associa simbòlicament a valors com la llum, la veritat, la vida, la consciència i la bondat. Aquesta dualitat pot ser metàfora perfecta dels temps pels quals transitem, en aquest cas des d’un punt de vista polític. La nit l’associaríem simbòlicament amb l’autoritarisme, la repressió, la por, la desinformació, els períodes de crisi o de transició fosca. Per contra, també en política, el dia simbolitzaria transparència, democràcia, renovació i esperança, participació ciutadana i accés a la veritat. Serveixi aquesta disquisició filosòfica per descriure els temps polítics pels quals transitem en els que la llum de la transparència, la democràcia o la llibertat semblen apagades i, per contra, la foscor es va fent majora i senyora d’un món, que, per definició, és complex. És clar, però, que a la nit fosca la succeeix sempre l’albada que anuncia l’arribada d’un nou jorn. I aquesta és l’esperança que ens deixa observar alguns petits rajos de llum que brillen entre les tenebres de l’autoritarisme de Trump o de Putin, com és el cas dels resultats electorals produïts els darrers dies a Irlanda o ahir mateix als Països Baixos, a través dels quals s’albira un possible canvi de temps polítics. La victòria de Catherine Connolly, que va rebre el suport de diversos partits d’esquerres, significa un gir en la política irlandesa dominada darrerament pel centredreta. En el cas dels Països Baixos, les eleccions avançades d’ahir són, tanmateix, un tomb important en la política neerlandesa, dominada els darrers anys per l’ultradretà i trumpista Geert Wilders.

2. Aquests dies he parlat de la causalitat i de les casualitats. No és gens casual que aquest matí, al senat, s’hagi celebrat (per dir-ho eufemísticament) la sessió de cloenda de compareixences davant la comissió del Senat encarregada d’investigar els casos del fatxenda Koldo. Els populars, que dominen la cambra alta i que l’utilitzen a conveniència per fer soroll, s’han llençat desfermats sobre el president del Govern i d’aquesta manera. És així com la sessió passarà a la història per haver convertit la compareixença de Sánchez en un esperpent a través del qual els populars buscaven obtenir rèdits mediàtics i –heus aquí el quid de la qüestió– intentar tapar les misèries del president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón qui, per cert, ara diu que necessita temps per reflexionar, talment com si en un any, el temps no li hagués sobrat. Si l’objectiu de la comissió promoguda pels populars era evidenciar que el president estava acorralat, és evident que no ho van aconseguir. Més aviat tot el contrari. Feijóo està errant en l’estratègia i ho pot acabar pagant car.

  • Divendres 31 d’octubre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Sánchez evita donar explicacions en un interrogatori estèril del PP” (El Periódico)
“L’interrogatori del PP a Sánchez només accentua la batussa política” (La Vanguardia)
“Sánchez, després de la caòtica sessió del Senat: ‘Estic satisfet’” (El País)
“Teatres amb nom propi” (La República – El Punt Avui)
“El PP no aconsegueix acorralar Sánchez” (Ara)

1. Ressaca de la compareixença de Sánchez davant la comissió d’investigació del cas Koldo al Senat i una coincidència generalitzades: el PP la va errar en el plantejament o, cosa equivalent, Alejo Miranda de Larra va malbaratar l’oportunitat que se li brindava per no centrar-se en proves concretes sobre el cas Koldo i adoptar un to excessivament aspre. La conseqüència: la intensificació del clima de confrontació entre el Govern i oposició sense res de nou sobre la taula.

2. No ha estat cap sorpresa. Les bases de Junts ratificava ahir la decisió de Puigdemont de “trencar” amb el PSOE al Congrés de Diputats. En tot cas, la sorpresa ha estat en el fet que un 10% de la militància va manifestar la seva oposició a la mesura en un una consulta en la qual solament varen participar el 66% de les bases, la qual cosa evidencia el desencís de gran part de la militància.

3. En el vessant estrictament personal, no podia acabar millor el mes d’octubre gràcies a la trobada que com a mínim una vegada a l’any fem alguns dels alumnes de Can Culapi que vàrem compartir amistat i aules. Els anys passen, però la relació d’amistat i de companyerisme es manté com sempre.

I amb aquestes notes tanquem un mes dens en tots els ordres i sentits, impossible de resumir en unes poques paraules.