El meu diari (Setembre de 2024)

• Diumenge 1 de setembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Les pimes s’enganxen a la IA” (El Periódico)
“Els afiliats estrangers aporten a la Seguretat Social 18.000 milions” (La Vanguardia)
“Una Alemanya polaritzada i en crisi es juga el futur a l’est” (El País)
“Dins del circuït” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“7 reptes, 7 escoles” (Ara)

Dia de retorn a casa després d’unes vacances que ja són història. Un nou curs és a punt de començar i a fe que no serà gens fàcil ni tranquil, tampoc des del punt de vista polític… Ànims!

---

 

•  Dilluns 2 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Els abocadors il·legals d’amiant es dupliquen a Catalunya” (El Periódico)
“L’extrema dreta guanya per primera vegada en un land d’Alemanya” (La Vanguardia)
“L’extrema dreta d’AfD aconsegueix a Alemanya el seu primer gran triomf electoral” (El País)
“Voluntaris tot per una causa” (El Punt Avui)
“Obres a gairebé tota la xarxa de Rodalies aquesta tardor” (Ara)

Les cartes es van posant damunt la taula. D’una banda, a Catalunya, una vegada constituït el Govern Illa, l’independentisme es proposa explorar vies per a reinventar-se després d’haver perdut la majoria que ostentava al Parlament de Catalunya. No ho tindrà fàcil per moltes raons. Una d’elles és que en aquest procés de reinvenció, els independentistes deuen tenir en compte un factor de cabdal importància: que Catalunya, sociològicament parlant, ha canviat molt els darrers anys, amb les lògiques conseqüències que aquesta realitat té i tindrà sobre els processos electorals, sobre la política. A Espanya, a banda de seguir –de moment– alimentant la política de l’”acoso y derribo”, diverses són les veus del PP que creuen que per governar cal refer relacions amb el PNB i, si això és possible, fins i tot amb Junts, amb les conseqüents que avançar en aquesta línia ha de comportat. D’aquí que l’acord entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa es projecti, de fet, molt més enllà que ser un simple pacte per formar govern a Catalunya. El nou model de finançament per a Catalunya és, en la pràctica, el nus gordià del qual n’ha de sortir un nou equilibri territorial i una nova fórmula que hauria de permetre superar el conflicte territorial d’un estat que indubtablement és multinacional i que per això mateix ha d’avançar –es vulgui o no– cap a una concepció o model federalitzant. Les fortes resistències que el pacte PSC – ERC està suscitant són sens dubte el millor indicador de la seva transcendència, atès que, de fet i en primera instància, desbarata la posició dels qui, a banda i banda, només contemplen com a sortida acceptable la derrota total de l’altre. I això, es miri com es vulgui, és una entelèquia capaç de generar passions i desencisos de les quals res de bo no se’n pot esperar.

L’endemà d’escriure aquest meu comentari diari, a El País, Ignacio Sánchez-Cuesta publicava l’article Tremendismo sobre el pacto fiscal que val la pena llegir. Si ho voleu, ho podeu fer. Només cal que cliqueu aquí mateix.

• Dimarts 3 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Catalunya injecta 8 milions per reforçar les matemàtiques” (El Periódico)
“Rècord històric del turisme a Espanya: prop d’11 milions els juliol” (La Vanguardia)
“Canàries preveu traslladar la pressió migratòria als tribunals” (El País)
“Europa, on som?” (El Punt Avui)
“El turisme frena la seva embranzida el juliol” (Ara)
“Només un 2,5% dels sabadellencs es desplaça en bicicleta” (Diari de Sabadell)

1. El Centre d’Investigacions Sociològiques va detectant darrerament que l’alumnat dels campus universitaris es posiciona cada vegada més cap a la dreta. Aquesta inclinació dels joves universitaris es veia plasmada en el baròmetre 40DB, que ahir publicava El País, que apuntava que el 37% del col·lectiu de joves compresos entre els 18 i els 24 anys votaria a partits de dreta, mentre que un 31% ho faria per a partits d’esquerra. Sorprèn que aquest col·lectiu de joves es mostri molt més conservador que no pas el de la franja que comprèn joves d’entre 25 i 34 anys (el 41% votaria partits d’esquerra i un 35,4% a partits de dreta). Aquest viratge cap a la dreta que apunta el CIS i el baròmetre 40DB, es veu confirmat per l’Estudi d’opinió pública sobre els universitaris a Espanya de la Fundació BBVA, que revela que els alumnes universitaris se situen, de mitjana en el 4,8 (en una escala sobre 10 en la qual el zero correspon a l’extrema esquerra), quan el 2010 s’autoposicionaven en el 4,6 i el 2006 en el 4,1. Segons aquest mateix estudi de la Fundació BBVA, els estudiants que s’autodefineixen més de progressistes són els que cursen estudis d’arts i humanitats, seguits dels de ciències experimentals i de ciències de la salut, mentre que els que es consideren més de dretes són els futurs advocats i jutges i els economistes.

2. “Vinc a fer feina, no a fer soroll”. Aquest és el principi que el president Illa ve defensant des del mateix dia en el qual fou investit president de la Generalitat de Catalunya. I tanmateix, aquest és el mateix principi que aplicà anit en l’entrevista que li va fer TV3 i que va ser retransmesa també per Catalunya Ràdio. I en aplicació d’aquest principi pocs exabruptes i crítiques fora de to es poden esperar del nou president de la Generalitat, més encara quan damunt la taula del seu despatx té problemes candents que cal abordar sense més dilació i uns acords d’investidura amb ERC i Comuns que assegura una i mil vegades que respectarà en la seva totalitat i dimensió. D’aquí que malgrat que les xarxes socials vagin plenes de crítiques i de tota mena de menysteniment (per no dir insults) envers el nou president, bo serà esperar que passin els cent primers dies d’inici del seu mandat per començar a esbrinar per on aniran les seves prioritats. “Vinc a fer feina, no a fer soroll!”.

3. Sorprenents les declaracions de Jordi Turull ahir a la RAC 1 repartint estopa a tort i a dret i explicant una història sobre l’arribada, estada i fugida del president estat Carles Puigdemont, digne de ser el guió perfecte d’una possible sèrie televisiva. En algun moment, algú, haurà d’escriure una novel·la, a l’estil de l’Anatomía de un instante de Javier Cercas, en la qual es disseccioni, minut a minut, el què i el perquè de la performance de Puigdemont el 8 d’agost; performance que, semblava pretendre avortar la investidura d’Illa i que no obstant i això, amb la seva actitud, no solament la va acabar afavorint sinó que a més ho va fer sense que Illa comptés amb el vot en contra de Puigdemont… Si se’m permet la ironia, tot plegat podia haver estat el resultat d’una jugada mestra amb guió escrit pels socialistes, amb l’objectiu de facilitar la investidura d’Illa en el primer intent fent impossible que la presidència del Parlament tingués arguments suficients per suspendre la sessió, tal com se suposava passaria. Viure per a veure!

• Dimecres 4 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“El CGPJ assoleix un ampli consens i Sánchez imposa Escrivà ” (El Periódico)
“Una magistrada catalana arriba a la cúspide judicial” (La Vanguardia)
“El nou Poder Judicial es posa a caminar amb una seva primera presidenta” (El País)
“Nou curs, vells reptes” (El Punt Avui)
“Acord per posar Perelló al capdavant del CGPJ i del Suprem” (Ara)

L’elecció, ahir, de la sabadellenca Isabel Perelló com a presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, és una molt bona notícia. No només pel fet que una nostra conciutadana assoleixi un càrrec que mai no havia ocupat abans una dona –que també– sinó pel doble sentit que la seva elecció comporta. D’una banda, perquè permet tancar la crisi que envoltava al Consell General des de fa com a mínim cinc anys. De l’altra, perquè significa d’obertura d’una nova etapa en l’òrgan suprem dels jutges que ha de permetre que el Consell General del Poder Judicial recuperi la senda de la qual mai no hauria d’haver sortit i entri, en conseqüència, en la via de la normalitat institucional que li ha de ser pròpia en favor de la tasca que correspon als jutges i en defensa de l’estat de dret. A favor d’aquests objectius, hi juguen la mateixa composició de l’òrgan judicial que ha de ser garant d’un debat rigorós sobre les qüestions i els problemes que planen sobre el món judicial, i, sobretot, així com el perfil de la seva presidenta poc donada a l’assumpció de protagonismes que no li pertoquen. Haurem d’estar atents al seu discurs de presa de possessió de demà per saber-ne més detalls quant a les seves prioritats. En qualsevol cas, tot allò que contribueixi a rebaixar els nivells de radicalització que es viuen al país (el d’allà i el d’aquí) ha de ser necessàriament ben rebut, de la qual l’àmbit judicial no n’és precisament un estament aliè. No ho tindrà fàcil Perelló però segur que amb el seu tarannà i forma de fer –els que la coneixen la defineixen com una persona “discreta” i “tractable”–, ho aconseguirà. Que tingui i que tinguem sort!

• Dijous 5 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Sánchez promet més fons a totes les autonomies” (El Periódico)
“Sánchez promet més diners per al fons de solidaritat autonòmica” (La Vanguardia)
“Sánchez ofereix més finançament per a totes les comunitats” (El País)
“Hem de tendir al turisme de negocis” (Aurora Carbonell) (El Punt Avui)
“Sánchez promet més diners a totes les autonomies” (Ara)
“La motxilla va plena” (Diari de Sabadell)

La memòria sovint ens és feble. Ho escric perquè enmig del soroll generat quant al finançament singular per Catalunya al qual s’oposa tan acarnissadament Alberto Núñez-Feijóo, bo serà recuperar el que deia –en la seva pàgina 8 a l’enumerar les mesures prioritàries a adoptar per sortir de la crisi–, el programa electoral que el PP presentava a Catalunya en ocasió de les eleccions autonòmiques del 2012. (Els destacats són de collita pròpia).

 “1. Impulsaremos una política económica que combine austeridad y equilibrio con reformas que favorezcan el crecimiento económico, la creación y mantenimiento de puestos de trabajo y el apoyo a los trabajadores  autónomos, a las pequeñas y medianas empresas y a los comercios.

2. Trabajaremos para conseguir un nuevo sistema de financiación singular para Cataluña, que responda al objetivo de resolver el problema sistemático de insuficiencia financiera de la Generalitat para atender a sus competencias. Esto lo haremos mediante el incremento de los impuestos cedidos y de la participación en la cesta de impuestos, en el marco de un modelo propio con capacidad normativa, dentro del régimen común de la LOFCA. Este modelo permitará, mediante el establecimiento de fórmulas de colaboración entre la Agencia Tributaria de Cataluña y la Agencia Estatal de la Administración Tributaria, la gestión, recaudación, liquidación e inspección de la totalidad de los impuestos propios, cedidos y transferidos.

3. Aseguraremos que el nuevo modelo de financiación respete el principio de ordinalidad, el cual garantiza el mantenimiento de la posición catalana respecto a su propia renta per cápita, para que no se altere la posición relativa de Cataluña respecto del resto de comunidades autónomas después de aplicar el mecanismo de nivelación. También el principio de solidaridad, entendiendo que éste ha de ser !nalista, para no perjudicar la capacidad de crecer y de competir de la economía catalana

4. Destinaremos los nuevos recursos que genere el nuevo modelo de financiación a sufragar las políticas básicas del estado del bienestar para garantizar derechos básicos y cumplir con el Estatuto, a políticas de fomento del crecimiento económico o de creación empleo, así como el cumplimiento de la legislación catalana en materia de limitación de dé!cit y reducción de endeudamiento. Atendiendo a la lealtad institucional entre la administración autonómica y las corporaciones locales, haremos partícipes a los entes locales catalanes de una parte substancial de estos nuevos recursos.”

Fa falta escriure res més? El programa electoral sencer el trobareu a https://www.pp.es/sites/default/files/documentos/7051-20121107182604.pdf

• Divendres 6 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Respecte per als jutges” (El Periódico)
“La presidenta del CGPJ demana a l’Executiu que no doni ‘instruccions’ als jutges” (La Vanguardia)
“Macron desaire a l’esquerra amb un primer ministre conservador” (El País)
“Les lleis europees de la competència no s’apliquen a la música” (Jordi Savall) (La República – El Punt Avui)
“El preu de l’habitatge es dispara amb la pujada més forta en dos anys” (Ara)

Calia estar força atents al discurs d’Isabel Perelló ahir arran de la inauguració del curs judicial per conèixer quines serien les seves prioritats al capdavant del CGPJ i, en especial, quant a la divisió de poders en un estat de dret com ho és el nostre. En aquest context, el missatge que Perelló va adreçar al poder polític i als partits, va ser el de reclamar-los respecte a la independència judicial. Certament, com ella va dir, cap poder de l’Estat no pot donar indicacions als jutges sobre com han d’aplicar l’ordenament jurídic, cosa que no vol dir –a despit que no ho digués explícitament–, que cap poder, inclòs el Judicial, es pretengui estar blindat quant a la crítica pública per la feina que fa. És en aquest sentit que cal lamentar que a la reivindicació de la independència dels jutges, Perelló “s’oblidés” d’afegir el respecte que els mateixos jutges duen tenir a la imparcialitat que se’ls suposa i que darrerament han vulnerat en més d’una i de dues ocasions contribuint amb la seva actuació,  a soscavar la reputació de l’Administració de Justícia. El nou CGPJ té davant seu una tasca complexa. Bé que ho sabem. Però sobretot la de restaurar la disciplina professional dels jutges i que d’aquesta manera,  la independència d’ells respecte a la política sigui, com correspon, d’anada i de tornada. Ni més, ni tampoc menys!

• Dissabte 7 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Educació frena la sisena hora per buscar consens” (El Periódico)
“Feijóo exhibeix unitat entre els seus barons sobre el finançament” (La Vanguardia)
“Feijóo escenifica unitat en la lluita pel finançament autonòmic” (El País)
“El llegat de Maragall” (La República – El Punt Avui)
“Feijóo exigeix als seus presidents que no negociïn amb Sánchez” (Ara)
“Festa Major 2024” (Diari de Sabadell)

1. Una de les pel·lícules de la setmana és “El 47”, la nova cinta dirigida per Marcel Barrena que narra la història d’un acte de dissidència pacífica protagonitzada per un conductor barceloní d’autobús (Manolo Vital) i pel moviment veïnal de base a partir del qual havia de començar la transformació de Barcelona. I no només la de la ciutat Comtal sinó que també, i sobretot, de la totalitat de les grans ciutats industrials catalanes. Mentre seguia l’evolució de la pel·lícula còmodament assegut en la butaca del cinema, no em podia abstreure d’establir paral·lelismes amb el Sabadell del meu record de finals de franquisme, quan la ciutat era amorfa i grisa, desballestada i pudent. Una ciutat en la qual les associacions de veïns començaven també, com a Barcelona, a prendre embranzida per fer front als problemes més latents (sanitat, escoles, places, parcs…), disposades a jugar un paper cabdal de cara a la humanització i transformació de la ciutat. Un procés, el d’humanització de les ciutats, que es posaria en marxa amb l’arribada, l’any 1979, dels primers ajuntaments democràtics després del franquisme. I si “El 47” ens parla del barceloní barri de Torre Baró, al qual el transport públic no hi arribava, nosaltres, els sabadellencs, podem parlar de Torre Romeu, de Ca n’Oriac, de la Planada del Pintor, de Can Puiggener o del Poblenou, com a exemples de barris que com Torre Baró varen néixer i créixer, clandestinament, en règim d’autoconstrucció, sense cap tipus de planificació. És a dir mancats dels serveis més elementals com ho són l’aigua corrent, el clavegueram, la llum elèctrica, la sanitat, les escoles, el transport públic… Cert és que amb el pas dels anys, aquells barris –i amb ells la ciutat– han canviat. Però alguns d’aquells vells problemes persisteixen, com és el cas, sense anar més lluny, de l’habitatge, de les famílies immerses en la pobresa, dels infants en risc d’exclusió social…

2. El PP continua amb les seves particulars performances en un intent de fer palesa la unitat de partit i d’acció davant el Govern Sánchez. Tot estaria molt bé si d’aquestes performances –com la d’ahir davant un palauet madrileny que podia recordar La Moncloa– se’n derivessin propostes polítiques concretes. En unes altres paraules: si en comptes de criticar sense parar el finançament singular per Catalunya o la llei de l’Amnistia, es dediquessin a elaborar propostes que, se suposa, és allò que s’espera de l’oposició. I és que a les alçades d’aquesta altra pel·lícula de la política espanyola que estem visionant, hom té la sensació que els populars no disposen de respostes per a cap dels problemes més peremptoris que ens afecten, amb la immigració i l’habitatge en un primeríssim pla.

• Diumenge 8 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Serem exigents amb La Moncloa en defensa de Catalunya” (Sílvia Paneque) (El Periódico)
“Sánchez esquiva els recels al PSOE sobre el finançament català” (La Vanguardia)
“Sánchez demostra el control del partit en el pols autonòmic” (El País)
“Guanyar la garrofa” (L’Econòmic  – El Punt Avui)
“Sánchez ofereix finançament singular a la resta de comunitats” (Ara)

Avui el dia ha començat altra volta plujós i així sembla que es mantindrà durant tot el dia. No ens podem queixar de l’aigua que darrerament cau, després dels dos anys llargs de sequera que hem patit. Tot i això, que la pluja no cessi durant tota la Festa Major de la ciutat, no deixa de ser un contratemps per tots aquells que esperem amb delit els dies de la festa gran per a retrobar-nos i celebrar que encara hi som després de les vacances. Clar, però, que alternativament podem aprofitar el temps visitant les exposicions inaugurades amb motiu de la Festa Major i que són aquestes: D’una banda, “Gris plom. Arts visuals a Sabadell 1960-2024”, un projecte expositiu i audiovisual entorn de les arts visuals sabadellenques i el seu context social, cultural i polític des de 1960 fins a l’actualitat. L’exposició es distribueix al voltant de tres eixos temàtics al Museu d’Art de Sabadell, l’Acadèmia de Belles Arts i la NauEstruch de L’Estruch. De l’altra, al Museu d’Història, hi trobem dues exposicions més: “De Sabadell al món. Ferran Casablancas, inventor i empresari. 150 anys”, dedicada a un dels sabadellencs més coneguts internacionalment, i “La Festa Major de 1934 al Círcol Republicà Federal”, que recupera les caricatures d’Antoni Climent que es van exposar ara fa 90 anys, durant la Festa Major de 1934. I, finalment, a l’Espai Cultura de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, podem admirar la mostra “Sabadell teixeix” en la qual hi trobarem prop d’un centenar de vestits de la col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau. És, aquesta, la primera de les tres exposicions que formen part del cicle “Sabadell es posa de Moda” a través de les quals es vol prestar la rellevància que li correspon al teixit sabadellenc des d’una nova mirada, la de la moda, i la seva distribució i expansió, tant nacional com internacional, sense obviar l’estructura industrial i comercial ni tampoc la tècnica tèxtil i els seus creadors. Potser si que a partir d’ara Sabadell tornarà a ‘teixir’ complicitats per retornar a la ciutat el prestigi de ciutat emprenedora encara que ara sigui en d’altres àmbits i circumstàncies.

---

• Dilluns 9 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“El Govern encallat davant el canvi climàtic” (El Periódico)
“Junts condiciona el seu vot a multar les empreses que no tornin a Catalunya” (La Vanguardia)
“Espanya acull a Edmundo González i li concedirà asil” (El País)
“Joc obert” (El Punt Avui)
“Junts demana al PSOE la retirada dels decrets i Podem hi exigeix canvis” (Ara)

Dilluns de Festa Major i sense pluja… El dia avui s’ha llevat nítid i radiant després de les tempestes que assolaren el territori des de dissabte i fins ahir al matí. Està vist que enguany, quan la ciutat es disposa a celebrar festes tradicionals, la pluja s’hi apunta de seguida. Hi va fer en ocasió de la cavalcada de Reis que finalment es va haver de suspendre, de la mateixa manera que l’aigua havia de deslluir l’Aplec de La Salut. I com que no n’hi ha dos sense tres, la Festa Major d’enguany i que avui acaba, també ha ‘gaudit’ d’un visitant necessari encara que no massa benvingut quan es tracta de viure la festa amb plenitud.

• Dimarts 10 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Draghi planteja que la UE s’endeuti ¡massivament’” (El Periódico)
“Draghi planteja a la UE emetre deure conjunt per evitar el declivi” (La Vanguardia)
“Draghi urgeix a la UE a invertir 800.000 milions a l’any amb deute comú” (El País)
“Independències reexides” (El Punt Avui)
“Draghi presenta un pla multimilionari per salvar el model europeu” (Ara)
“De traca” (Diari de Sabadell)

Ja m’hi he referit en altres ocasions i avui hi he de tornar. Des del meu punt de vista, el mal principal que afecta l’independentisme és la desunió entre les forces polítiques i socials que li donen suport. És a dir, la seva incapacitat provada de posar-se d’acord amb l’entorn d’un projecte nacional i social independentista, capaç d’aglutinar entorn d’un sol objectiu a les persones que o bé són independentistes o bé les que sense ser-ho són susceptibles de sintonitzar-hi. I si bé fins ara la força política més ben preparada per liderar l’independentisme després de la desunió de les entitats civils i de la nova fugida de Puigdemont a Waterloo era ERC, les batalles internes que en el si de la formació s’han desencadenat les darreres setmanes, malbaratant  el seu capital, alhora que posa en evidència les moltes dificultats d’avançar cap a la independència quan en el si d’una mateixa força política, les estratègies a seguir tenen tants noms i cognoms. Tot plegat fa que els desencantats per les promeses fetes i no complertes, tornin a casa i s’oblidin fins i tot d’anar a votar, la qual cosa fa, de retruc, que el PSC aparegui a hores d’ara com la força amb més capacitat de liderar la Catalunya de tots a partir d’un projecte que porta sota el braç; el federalisme que avui ha de passar pel disseny d’un nou model de finançament que, inevitablement, ha de ser per a Catalunya i per a les altres comunitats. Mentre, per fer creïble la seva proposta, Illa haurà de reduir, d’entre altres prioritats, les llistes d’espera de la sanitat, millorar les comunicacions (xarxa de Rodalies inclosa), l’ensenyament públic i recuperar els endarreriments de tota mena que provenen de la darrera dècada prenyada de turbulències polítiques. Algú ha escrit que tot això serà fàcil?

• Dimecres 11 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“El catalanisme del futur” (El Periódico)
“Catalunya celebra la primera Diada del canvi de signe polític” (La Vanguardia)
“La justícia europea dona una doble garrotada històrica a Apple i Google” (El País)
“Autodeterminació” (El Punt Avui)
“Actualitzar Catalunya” (Ara)

1. Diada nacional de Catalunya que, més enllà dels actes institucionals, està essent presidida per la desunió dels independentistes. Tot i això, la Diada –la primera amb un president no independentista després de quinze anys– presenta dues cares d’una mateixa moneda. La cara, el discurs de Salvador Illa apel·lant al retorn de la unitat de tots els catalans com a base del progrés de Catalunya sota un eslògan (“molts cors, un sol batec”) i una sentència (“qui ve a millorar Catalunya és català; amb els mateixos drets i deures”). La creu, les paraules de Lluís Llach (president de l’ANC) ahir, al donar la benvinguda a la manifestació d’avui, als militants d’Aliança Catalana: “Tothom és benvingut a la manifestació, tot i que no m’agrada el seu discurs” els hi va dir. Si fa uns dies Llach titllava a Illa de parafeixista pel fet de no ser independentista, no se m’acut quin hauria de ser el qualificatiu més idoni per aquell que no té problemes de donar la benvinguda de la dreta extrema catalana a una manifestació “tot i que no li agradi el seu discurs”…

2. L’11 de setembre coincideix amb l’aniversari del cop d’estat del general Augusto Pinochet a Xile, l’any 1973; un cop d’estat que posà punt final a la via xilena al socialisme. Avui n’hem fet memòria en un acte que ha tingut lloc a la plaça que porta el nom de Salvador Allende. Catalunya i Xile són dos pobles als quals sempre els han unit moltes coses. Malauradament també algunes derrotes.

• Dijous 12 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Menys carrer, més institucions” (El Periódico)
“Una Kamala Harris implacable arracona un irritat Trump” (La Vanguardia)
“La victòria de Harris en el debat amb Trump sacseja la campanya” (El País)
“Prou de llepar-nos les ferides” (Lluís Llach) (El Punt Avui)
“Menys mobilització” (Ara)
“El nou curs comença amb places insuficients a FP i la bressol” (Diari de Sabadell)

Com tot apuntava, la notícia d’ahir a casa nostra va ser l’escassa mobilització de la ciutadania quant a la participació en la manifestació –anomenada unitària– amb la qual reclamar i reivindicar la independència de Catalunya. És així com els nostàlgics del procés pogueren adonar-se que per més que es bufi, ara com ara el foc no es revifa. De causes que això sigui així n’hi ha moltes, però és la dels retrets entre partits i col·lectius independentistes la més sobresortint i això sense fet oblit que la gent jove se sent poc motivada per la independència i més per la resolució de les qüestions que més els afecten amb l’habitatge al capdavant. L’independentisme té i tindrà la força que en cada moment històric li correspongui segons sigui també el comportament de l’executiu de l’estat. Dit això, l’independentisme ha de prendre consciència d’una vegada que no és l’únic cor –l’únic sentiment– que batega a Catalunya i que per això mateix li cal ampliar la seva base i credibilitat a partir d’un projecte cohesionador, alhora nacional i social, susceptible d’atreure simpatitzants que ara com ara és lluny de tenir. Mentrestant, bé farà l’independentisme en evitar gestos grandiloqüents –el “pit i collons” que com ja hem vist a res o a ben poc acondueix– i apostar pel diàleg i per la negociació amb l’estat, però, sobretot també, amb els altres pobles que avui conformem el territori que coneixem com Espanya.

• Divendres 13 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Quasi la meitat d’agressors masclistes reincideixen” (El Periódico)
“Les autonomies gasten avui menys en educació i sanitat que en el 2010” (La Vanguardia)
“El BCE retalla els tipus d’interès en 0.25 punts gràcies a l’alleugeriment de la inflació” (El País)
“Al temporada Alta ens agrada seguir artistes; no hi ha gaires festivals que ho facin” (Salvador Sunyer) (La República – El Punt Avui)
“El BCE rebaixa els tipus per reactivar l’economia europea” (Ara)

Llegeixo unes declaracions de la presidenta de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) en les quals apunta que el “gran repte de la corporació continua sent arribar a tots els estrats socials”. Penso que si aquest és el gran repte que tenen davant els mitjans públics que formen part de la CCMA, fàcil és deduir que fins ara no s’ha fet la feina que calia fer. La conseqüència és que, a hores d’ara, els mitjans de la CCMA amb TV3 al capdavant no són els referents que haurien de ser per la majoria de la ciutadania.

• Dissabte 14 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“El PIB català creix el 3% pel consul públic i la inversió” (El Periódico)
“Sánchez accelera la ronda amb els barons del PP malgrat el boicot d’Ayuso” (La Vanguardia)
“Espanya manté els ponts malgrat les amenaces de Maduro” (El País)
“Ciemen, mig segle de solidaritat” (El Punt Avui)
“Els míssils de llarg abast atien la tensió entre l’OTAN i Rússia” (Ara)
“El preu de l’habitatge, en escalada” (Diari de Sabadell)

Quan entres en un balneari –com avui hem fet– per passar-hi uns dies t’envaeixen com a mínim dues sensacions: la primera, la convicció que passats els dies de la teva estada en l’establiment termal en sortiràs físicament una mica més bé que no pas estaves quan hi has entrat. La segona, que t’endinses en un món en el qual se t’imposen unes ‘noves’ rutines horàries que res o ben poc tenen a veure amb les de la resta de l’any. Una primera conseqüència de tot plegat és que per uns dies deixaré la rutina de sortir a caminar un parell d’hores a trenc d’alba. Sigui com sigui, una cosa és ben certa, amb efectes altament benefactors: el temps que dediques al teu cos i sobretot a la teva ment mentre et mous enmig de circuits d’aigua i exercicis termals talment com si el món exterior hagués deixat d’existir, no té parangó.

• Diumenge 15 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“L’arrencada del cotxe elèctric es fa esperar” (El Periódico)
“Veneçuela deté dos espanyols acusats de conspiració” (La Vanguardia)
“Governar no és resistir. Governar és transformar” (Yolanda Díaz) (El País)
“Entre tots” (El Punt Avui)
“Per defensar els interessos de Catalunya, el PSC s’haurà de distanciar del PSOE” (Antoni Castells) (Ara)

Quelcom sabia, però poc podia imaginar, quant a la riquesa i bellesa patrimonial arquitectònica que, a banda de la natural i paleontològica, atresora la canviant Vall del Cidacos. Possiblement, el millor exemple de bellesa arquitectònica de tota la vall el trobem, però no només, a la vila d’Enciso amb un interessant conjunt urbà medieval i la impressionant església de Santa Maria de l’Estrella (segle XV) amb un no menys impressionant retaule de tres cossos que data del segle XVII.

---

• Dilluns 16 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“’Boom’ de la indústria de samarretes falsificades” (El Periódico)
“Barcelona ofereix advocat de franc a víctimes de lladres reincidents” (La Vanguardia)
“L’FBI veu com un ‘intent d’assesinat’ un tiroteig en el club de golf de Trump” (El País)
“Curar amb art” (El Punt Avui)
“S’agreuja l’escalada de tensió entre Espanya i Veneçuela” (Ara)

M’havia proposat estar-me’n, però no he pogut i aquest matí, quan m’ha llevar, he caigut en la temptació de sintonitzar un dels primers informatius del dia. No ho hauria d’haver fet perquè amb aquest petit d’engegar el minúscul aparell de ràdio que sempre m’acompanya, he trencat la màgia que es desprèn d’uns dies de sojorn en paratges com els que aquesta setmana ens acullen. No ho tornaré a fer, talment com si l’únic món que existís fos el d’aquesta Vall del Cidacos tan sorprenent.

• Dimarts 17 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Els pisos turístics reclamen indemnitzacions pel tancament” (El Periódico)
“El Sabadell i el BBVA eleven el to sobre el desenllaç de l’opa” (La Vanguardia)
“El pla de regeneració  eliminarà el delicte d’ofenses religioses” (El País)
“Escòcia busca tornar a les urnes” (El Punt Avui)
“Reclamació milionària de la patronal de pisos turístics al Govern” (Ara)
“El Sabadell que llaura i recull” (Diari de Sabadell)

M’adono, i crec que és un bon senyal de desconnexió, que els comentaris continguts en el meu diari aquests darrers dies es corresponen amb les sensacions i impressions que estem experimentant en la nostra estada en el tranquil poble d’Arnedillo a la Vall del Cidaco. I això gràcies, en gran part, a la placidesa de l’indret que convida a la descoberta de la seva bellesa  patrimonial (natural, arquitectònica i arqueològica) d’una part de La Rioja que, tot cal dir-ho, ens és desconeguda. Té raó l’amic Joan Oliveras Bagués quan escriu que “la  contemplació per ser plaent, ha de ser un acte de recreació on el gest s’esdevé, tal vegada, en el silenci ….”. És en aquest context que ahir decidirem dedicar la tarda a resseguir amb tranquil.litat, part de l’anomenada Ruta dels dinosauris del Cidaco. Llàstima que a despit de l’esforç desplegat pel Govern de La Rioja per documentar i explicar els indrets pels quals el visitant transita, els plafons narratius i els espais de recreació presenten un elevat grau d’abandonament, conseqüència del vandalisme que, malauradament també aquí, deixa la seva nefasta i destructiva ‘petjada’ en forma de destrucció d’allò que és patrimoni de tots…

• Dimecres 18 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“El Govern idea un registre de mitjans i una comissió contra les falsedats” (El Periódico)
“Ribera serà clau en una comissió bolcada a ser més competitiva” (La Vanguardia)
“Ribera, contrapès progressista en una Comissió Europea dretitzada” (El País)
“Viure sense pluja” (El Punt Avui)
“El Líban pateix un atac massiu per l’explosió  de dispositius buscapersones” (Ara)

Això escriu avui el director d’El Periódico Albert Sáez: “el supercomputador [Marenostrum] ha passat enguany a ser una aposta estratègica de la UE per recuperar la competitivitat que segons Mario Draghi Europa ha perdut. Si la ciutat manté la seva vitalitat, el supercomputador haurà de ser un dels pilars del nou projecte col·lectiu que necessita Barcelona i que ha de fer possible que, juntament amb el turisme i els serveis, la ciutat disposi d’un potent node industrial sobre la base de la indústria digital, la investigació capdavantera en biomedicina i la captació de talent internacional”. De que tot això arribi a passar té un protagonista principal sense el qual Barcelona no hostatgeria a hores d’ara el supercomputador Marenostrum; protagonista que no és altra que l’enginyer, promotor, arquitecte de l’equipament i director de la instal·lació, Mateo Valero, un home afable i alhora excepcional a qui vaig tenir la sort de conèixer i tractar durant la meva etapa professional a la UPC en ocasió de la posada en marxa de la primera generació del Marenostrum.

• Dijous 19 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Podem dissenyar el primer xip europeu a Barcelona” (Mateo Valero) (El Periódico)
“Israel estén l’atac als mòbils i deixa Hizbul·là incomunicada” (La Vanguardia)
“Els ajuts han d’evolucionar de l’interès nacional a l’europeu” (El País)
“Mentre sigui alcalde no augmentaré la pressió fiscal” (Josep Maria Vallès) (El Punt Avui)
“El Líban pateix una nova onada d’explosions, ara als ‘valkie-talkies’” (Ara)
“Els mòbils vetats a l’aula i al pati: Ara parlen entre ells’” (Diari de Sabadell)

Des de la distància percebo el so dels tambors de Junts disposats a complicar la legislatura a Pedro Sánchez. Junts no ha paït encara la derrota electoral soferta a Catalunya i menys l’impossible d’una investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, investidura que per ser possible havia de comptar amb una hipotètica abstenció dels socialistes. Això explicaria en part –només en part– les rebotades de Junts votant en contra al Congrés de Diputats a proposicions de llei del Govern a les quals el bon senderi diu que haurien d’avalar. D’aquesta manera és que quan Junts vota al costat del PP i de Vox –l’abstenció seria una alternativa- a l’hora de validar una proposició de llei destinada a posar  límits als lloguers temporals, acaba per mostrar la cara de representant de la més genuïna dreta catalana que s’empara en la bandera per justificar els seus actes. No és estrany, doncs, que davant aquest nou alineament de Junts amb la dreta i dreta extrema espanyola, el Sindicat de Llogateres acusi la formació postconvergent  “de patriotes que es venen el país”. Fins i tot l’ANC qualifica que l’actitud de Junts d’oposar-se a limitar el preu dels lloguers temporals, de fet gravíssim i els recorda que una de les demandes principals de la manifestació del passat 11 de setembre va ser reivindicar el dret a un habitatge digne.

• Divendres 20 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Campanya de registres selectius contra armes blanques” (El Periódico)
“Edmundo González nega pressions d’Espanya malgrat l’acusació del PP” (La Vanguardia)
“Gonzálewz nega coaccions del Govern espanyol, al que el PP acusa de ‘golpisme’ ” (El País)
“Festa grossa del llibre en català” (El Punt Avui)
“Llarena veu delicte en la fuga de Puigdemont i vol que s’investigui” (Ara)

A Arnadillo finalment també ha arribat la pluja. Ho va fer ahir i ho torna a fer ara mateix. Una pluja minsa, però menys és res. El pantà d’Enciso que abasteix d’aigua la vall i riba del Cidacos està sota mínims i és testimoni viu de la sequera que també pateix La Rioja. I mentre des de la finestra de l’habitació de l’hotel-balneari que ens acull observo la pluja que cau, constato que la nostra estada al congost del Cidaco comença a tocar a la seva fi i a percebre que la tornada al món real no serà fàcil. Menys pel que fa a la política presidida per les tensions creixents entre PP i PSOE que s’enforteixen cada dia que passa, la qual cosa fa impossible pensar en el fet que el diàleg que hauria de precedir l’assoliment de pactes d’Estat en matèries tan sensibles com la immigració sigui a prop. Sap sobradament el PP que la immigració no és un problema. En tot cas ho són les reaccions que el fenomen provoca en els habitants del país receptor, reaccions que responen a vells atavismes i/o a campanyes d’entitats reaccionàries, polítiques o religioses com les que els populars desenvolupen…

• Dissabte 21 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Un gran banc de cervells servirà per investigar l’Alzheimer” (El Periódico)
“Israel escapça Hizbul.lah en un intens bombardeig a Beirut” (La Vanguardia)
“Israel eleva el risc de guerra total al bombardejar el Líban ” (El País)
“Nacionalpopulisme a la catalana” (La República – El Punt Avui)
“Israel bombardeja Beirut i mata un alt comandament de Hezbolah” (Ara)
“Accionistes minoritaris s’organitzen contra l’OPA al Banc” (Diari de Sabadell)

Formalment avui encetem la tardor. Per alguns, també per a mi, l’estació meteorològica que, de les quatre que té l’any, és la que menys em plau per la melangia que l’acompanya i per l’oblit obligat d’uns dies passats curulls de festes, celebracions i jornades sense fi…

• Diumenge 22 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Llarena està prevaricant al no aplicar la llei d’amnistia” (Josep Rull) (El Periódico)
“Espanya tem la ruptura de la política migratòria europea” (La Vanguardia)
“Israel acorrala a Hezbolah” (El País)
“L’economia de la por” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Per què és important l’opa” (Ara)

Carretera i manta. De bon matí partim d’Arnedillo, camí de Sabadell. Ho fem acompanyats en aquesta ocasió, per la pluja intensa que en molts trams de la tornada ens acompanya. Les sortides d’estiu i de vacances han acabat…

---

• Dilluns 23 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Collboni es reaferma després d’un any a l’alcaldia de Barcelona” (El Periódico)
“Els socialdemòcrates resideixen als ultres a Brandenburg” (La Vanguardia)
“El partit de Scholz guanya per la mínima a l’ultradreta a Brandenburg ” (El País)
“Envellits i més fràgils” (El Punt Avui)
“La crisi del lloguer també perjudica les immobiliàries” (Ara)

1. Torno a casa i els problemes més candents que tenim sobre la taula continuen essent els mateixos que quan vàrem marxar. Alguns, certament, amb un grau més elevat de complicació i de preocupació, com és el cas del conflicte que es viu al Pròxim Orient amb l’escalada bèl·lica que té a Israel en el seu centre neuràlgic. D’altres ens són més propers, com és el cas del debat entorn el finançament singular per a Catalunya que, això no obstant, a mesura que s’avança en la defensa de posicions comença a evidenciar que no serà tan singular i que, en positiu, tindrà efectes sobre el model de finançament autonòmic actual. En aquest context ha de ser bo que el president Salvador Illa hagi anunciat la seva disposició a visitar els seus homòlegs de la resta d’Espanya per tal de garantir-los la solidaritat de Catalunya amb la resta d’autonomies i de retornar Catalunya als òrgans de representació de l’Estat dels quals n’ha estat absent al llarg de més d’una dècada… “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”. Torna el tarradellisme…

2. Els problemes d’accés a l’habitatge, segons tots els indicadors, continuen essent una de les preocupacions principals dels ciutadans, fins i tot davant dels relacionats amb la salut i l’educació. Les raons són diverses i, d’entre aquestes en sobresurten el fet que l’accés a l’habitatge és susceptible d’ofegar les classes mitjanes i colpejar amb especial duresa les famílies amb menys recursos, alhora que impedeix l’emancipació dels joves, que accelera la desigualtat i que dispara el nombre de persones sense llar. La pujada dels tipus d’interès els darrers anys no ha fet més que aguditzar les derivades d’una tempesta perfecta amb elevats preus (tant de compra com de lloguer), un creixement baix dels salaris, la manca d’habitatge social, el fre de la construcció de nous des de la crisi del 2008 així com les traves administratives per a la concessió de sòl, especialment a grans ciutats. El president Illa reconeix que a Catalunya hi ha, pel cap baix, un dèficit de l’ordre dels 150 mil habitatges. Altres dades apunten que, a Espanya, el dèficit és d’uns 600 mil habitatges. Però aquest problema no és exclusiu del nostre país. Molt al contrari. Es dona en molts altres països. D’aquí que calgui l’esforç de totes les administracions (locals, nacionals, estatals i comunitàries) per posar fre i revertir aquesta situació. En aquest context, no ha de sorprendre que la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, anunciï l’elaboració d’un pla estratègic per a la construcció d’habitatges assequibles en l’àmbit de la UE al qual es destinaran recursos provinents dels fons de cohesió i d’ajuts als estats. Diu la dita que “a més de pregar, cal treballar”.

• Dimarts 24 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La solidaritat no és demanar que uns territoris financin les rebaixes fiscals d’uns altres” (Salvador Illa) (El Periódico)
“Espanya preveu que el 2030 que el 80% de l’energia elèctrica sigui renovable” (La Vanguardia)
“Israel estén la guerra amb la major ofensiva contra el Líban” (El País)
“L’ascens imparable” (El Punt Avui)
“Almenys 492 morts en un atac massiu d’Israel al Líban” (Ara)
“Nou pavelló a Sabadell” (Diari de Sabadell)

1. Israel està aplicant al Líban el mateix modus operandi que a Gaza. Això és, avisar a la població civil d’un atac imminent a punts sospitosos d’haver-hi milicians de Hezbol·là i, per la seva seguretat, demanar-los que abandonin les seves residències. A partir d’aquest avís maquiavèl·lic, Israel se sent autoritzada a bombardejar indiscriminadament el sud i est del Líban, sense importar-los gens ni mica si allà on cauen les bombes són habitats per nens, dones, ancians, mestres, metges o si hi ha escoles o hospitals. Ningú pot parar els peus d’aquest sense sentit a Israel? Ningú pot fer res per evitar que allò que ja ha passat a Gaza i a Cisjordània causant milers de víctimes innocents, passi ara al Líban? El cas és que en aquesta dissortada història solament hi ha un actor que pugui frenar-la. Hora deu ser que Joe Biden o Kamala Harris abandonin les bones paraules i es decideixin a posar fre a aquesta bogeria, a aquest genocidi, que lidera Benjamín Netanyahu.

2. Una pregunta retòrica: Algú sap com ens ho farem per complir amb la previsió que el 2030, el 80% de l’energia elèctrica a Espanya sigui generada per fonts renovables? Més que res perquè, a hores d’ara, a la resta d’Espanya es disposa d’instal·lacions de renovables amb capacitat de generar prop del 50% de l’energia elèctrica que es consumeix, mentre que a Catalunya, la producció d’energia elèctrica a través de renovables supera per ben poc el 15%. Comptat i debatut, estem molt lluny de complir en només cinc anys les previsions.

• Dimecres 25 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Ceuta, en alerta per por de noves onades migratòries” (El Periódico)
“Sánchez endarrereig els pressupostos per negociar amb Junts” (La Vanguardia)
“El Govern negocia amb Junts després de frenar la senda pressupostària ” (El País)
“Addictes” (l Punt Avui)
“El PSOE es mou per salvar els comptes amb Junts” (Ara)

9 del matí. Avinguda 11 de setembre de Sabadell cantonada amb el carrer Sant Vicenç. Un patinet elèctric tombat a terra. Una ambulància damunt la vorera atenent a una noia. Un policia municipal omple un full, previsiblement, de denúncia. Al seu costat, un noi jove facilita a l’agent les dades que aquest li demana. El per què d’aquesta escena és fàcil de suposar. Novament, un patinet elèctric és la causa d’un accident pel fet de circular per allà on no lo correspon o a una velocitat excessiva. Que quedi ben clar: no n’hi ha prou amb operacions com la que varen muntar agents de la policia municipal dissabte passat amb la finalitat de controlar i denunciar els conductors de patinets elèctrics que es passen pel forro les normes de circulació que regeixen per aquests aparells.

• Dijous 26 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Les baixes laborals per salut mental es dupliquem a Espanya” (El Periódico)
“Sánchez esperarà els congressos de Junts i ERC per als pressupostos” (La Vanguardia)
“Israel prepara el seu exèrcit per a la invasió del Líban” (El País)
“A Ciutadans era una ‘rara avis’ i tenia conflictes ideològics” (Rubén Viñuales) (El Punt Avui)
“Les pensions dels autònoms pugen un 9,5% en un any” (Ara)
“Pendents del cel: el setembre més plujós des de fa anys” (Diari de Sabadell)

1. Escrivia fa uns dies sobre els records que la pel·lícula “El 47” em va evocar. Avui, camí de La Salut per veure el despertar del dia, en passar pel barri de l’Amàlia (ubicat entre el barri de Covadonga –uns 800 metres– i el d’El Poblenou de La Salut –un quilòmetre llarg–), m’he adonat que aquest petit nucli de cases pel qual es passa quan des del pont sobre el Ripoll t’enfiles cap a La Salut, no disposa encara del servei d’autobús urbà que l’uneixi a la resta de la ciutat. És a dir, no hi ha cap línia de transport urbà de viatgers de Sabadell que arribi o passi pel barri. D’aquesta manera, si els habitants del barri Amàlia pretenen anar a “Sabadell” amb transport públic, solament els queda el remei d’utilitzar alguna de les diverses línies interurbanes que sí que passen pel barri i per l’ús de les quals els cal pagar una zona, mentre que si poguessin utilitzar els busos urbans gaudirien d’un preu més econòmic, atès que les tarifes que regeixen pel transport urbà a Sabadell són més econòmiques que no pas les que regeixen pel transport interurbà.

2. L’economia espanyola va bé. Molt bé. Ho diuen els indicadors de l’OCDE que acaben d’augmentar la previsió de creixement d’Espanya per al 2024 en un punt, per situar-lo en el 2,8% davant del raquític 0,7% que el mateix organisme preveu per al conjunt de la zona euro. Passa, però, que aquesta ‘bonança’ econòmica no es reparteix equitativament entre totes les famílies, atès que aquest augment de la riquesa general no es correspon amb la baixa observada quant al poder adquisitiu de les famílies, un fet que a qui més perjudica és a les rendes baixes. Només un indicador més a tenir en compte per evitar alegries fora mida: des del 2019, la cistella de la compra ha pujat una mitjana de 14 punts més que no pas ho han fet els salaris. “La banca sempre guanya”.

• Divendres 27 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Interior ultima un pla per coordinar les policies locals de Catalunya” (El Periódico)
“Israel desatén els EUA i els seus aliats i manté l’ofensiva al Líban” (La Vanguardia)
“Espanya va elevar una protesta formal a Mèxic per l’exclusió del Rei” (El País)
“El geni autoproclamat” (La República – El Punt Avui)
“La percepció d’inseguretat bat rècords a Barcelona” (Ara)

La seguretat als carrers en totes els seves vessants, és a hores d’ara un dels principals fronts de combat contra tota mena de populismes i, en aquest cas, contra els que estan més escorats cap a la dreta i a la dreta extrema. Alinear els cossos de seguretat (Mossos i policies locals, però també Policia Nacional i Guàrdia Civil) de manera que tots ells contribueixin a millorar la percepció de la ciutadania quant a la seguretat en general i, tanmateix, evitar que els secrets competencials entre cossos policials no siguin font d’ineficiències.

• Dissabte 28 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Som punters en càncer i transplantaments, però fallem amb patologies senzilles” (Manel del Castillo) (El Periódico)
“Israel intenta matar el líder de Hizbul·lah amb un bombardeig a Beirut” (La Vanguardia)
“Israel apunta al líder de Hizbul·lah en un dur bombardeig a Beirut” (El País)
“Pujol, president rehabilitat” (La República – El Punt Avui)
“L’economia creix i els preus es moderen” (Ara)
“Tots a l’escenari” (Diari de Sabadell)

1. La guerra al Pròxim Orient comença a preocupar més del que fins ara ho feia. L’actitud de Netanyahu fent-se el desentès d’aquells que reclamen que contingui els seus atacs, fa témer el pitjor, sobretot si l’Iran decideix implicar-se directament en el conflicte. Em preguntava aquí mateix fa uns dies, si no hi havia ningú capaç de parar els horrors que aquesta guerra –com qualsevol altra– està generant. Però els dies van passant i res no fa pensar que hi hagi llum suficient al final del túnel per restablir la pau a la zona. Una pau, que quan arribi, serà fictícia atès que darrere els dies de guerra quedaran ben candents i per moltes generacions, les brases del ressentiment, de l’enemistat –i fins i tot– de l’odi entre pobles.

2. “El riu, teixint fils de vida” és un projecte que impulsa el Consell Comarcal del Vallès Occidental que descansa sobre tres grans eixos: la millora dels camins que voregen el riu Ripoll, la instal·lació d’estacions de recàrrega per a bicicletes elèctriques i la recuperació virtual dels elements industrials patrimonials que al llarg del riu es troben. Tot això està molt bé, però el Ripoll ha de continuar essent font de riquesa acollint i teixint instal·lacions d’oci i activitats industrials sempre que siguin compatibles amb el respecte més escrupolós a la biodiversitat que la conca fluvial comença a atresorar. Assenyalat això, tant de bo que el projecte “El riu, teixint fils de vida” compti amb els suports necessaris per part de totes les administracions que hi tenen quelcom a veure, ja siguin locals, comarcals, nacionals i, fins i tot, estatals i europees.

• Diumenge 29 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“’La ciutat dels 15 minuts’ s’imposa a l’àrea de Barcelona” (El Periódico)
“La mort del líder de Hizbul·lah sumeix el Líban en el caos” (La Vanguardia)
“Israel decapita Hizbul·lah” (El País)
“Mal temps per les exportacions” (L’Econòmic  – El Punt Avui)
“Israel desafia l’Iran” (Ara)

A hores d’ara, qui comanda les regnes de la guerra del Proper Orient és Benjamín Netanyahu que treu partit de l’estat preelectoral dels seus socis fonamentals, els EUA, per portar l’aigua –les armes– allà on ell vol i sigui necessari pels seus interessos, amb la proclama d’acabar d’una vegada amb el terrorisme de Hizbul·lah i de Hamàs. En aquest escenari, preveure què pot passar després dels darrers atacs als quarters de Hizbul·lah a Beirut i de l’assassinat del seu líder Hassan Nasral·là, és impossible. I és que tot depèn, en part, de quina sigui la reacció de l’Iran, valedors de Hizbul·lah. Sigui com sigui, Netanyahu ho ha deixat ben clar i ningú el pot deturar: “La nostra feina (referint-se a la guerra) encara no ha acabat. Venen dies difícils”.

---

• Dilluns 30 de setembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Feijóo consolida la victòria i Sánchez no sumaria amb el seus socis” (El Periódico)
“El senyor Sánchez ha utilitzat Catalunya i li ha mentit; jo no” (Alberto Núñez Feijóo (La Vanguardia)
“L’ultradreta guanya les eleccions a Àustria amb el seu millor resultat” (El País)
“Vapors que treuen fum” (El Punt Avui)
“L’extrema dreta s’imposa a Àustria” (Ara)

La taca d’oli ultra s’estén. L’austríac Partit de la Llibertat (FPÖ) aconseguí ahir una victòria històrica al guanyar les eleccions legislatives amb el 29% dels vots. Amb aquest resultat, la ultradreta continua avançant a Europa i Àustria podria afegir-se a la llista dels països en els quals la ultradreta governa (Països Baixos, Finlàndia i Itàlia). Tot depèn dels pactes postelectorals que es puguin establir, atès que els resultats obtinguts per Herbert Kickl, tot i ser els millors de la història de l’FPÖ, no són suficients per a poder governar en solitari. Fins ara, socialdemòcrates, liberals i verds han rebutjat qualsevol pacte amb la ultradreta, mentre que els democristians de l’ÖVP dubten ja que la seva prioritat és la de mantenir-se al Govern. Tot plegat coincideix amb el dia en el qual les enquestes demoscòpiques apunten que a Espanya el PP i Vox tendeixen a créixer i que els socialistes i la resta de partits que donen suport a l’actual Govern, a decréixer. La taca d’oli ultra continua estenent-se per tot Europa alhora que posa en risc la unitat mateixa de la UE. No podia tancar més malament el mes de setembre si, a més, afegim que Israel no en té prou amb els fronts oberts a Gaza, Cisjordània i el Líban (i de retruc amb l’Iran) quan n’acaba d’obrir un de nou amb el Iemen.