• Dimarts 1 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“El PSOE s’obre a indagar la pederàstia a l’Església” (El Periódico)
“L’Estat i la Generalitat eternitzen l’execució de les obres públiques” (La Vanguardia)
“La llei dificultarà la venda de pisos protegits a preu de mercat” (El País)
“El dèficit d’inversió” (El Punt Avui)
“El Govern farà que cada escola adapti la immersió al seu entorn” (Ara)
“Vistes de luxe” (Diari de Sabadell)

Arrenca el mes de febrer i ho fa amb el fred rigorós que se suposa és característic de l’hivern. Un mes que no obstant el fred i per allò que el dia s’allarga, arriba fins i tot a tenir alguns tocs de primavera que els ametllers florits tenen cura d’engalanar. Diu la dita que “l’aigua de febrer sempre va bé” a la que enguany ens hem d’afanyar a afegir “i que tan ens convé” si tenim en compte els dies i setmanes que portem de sequera. Una sequera que no solament és d’aigua sinó que també de calerons en forma de les inversions en obres i infraestructures que malgrat formar part dels pressupostos de l’Estat o de la Generalitat no s’acaben d’executar. Almenys això és el què es desprèn de l’informe elaborat pel Foment del Treball que assegura que un terç de les inversions que corresponen a l’Estat no s’executen com tampoc s’executen una quarta part de les pressupostades des de la Generalitat. El resultat és que des de 2009 fins ara s’han deixat d’invertir a Catalunya més de 30 mil milions d’euros.

  • Dimecres 2 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Les escoles eliminaran les notes trimestrals el curs vinent” (El Periódico)
“Europa encara el final de les restriccions després de dos anys de pandèmia” (La Vanguardia)
“EUA i l’OTAN oferiren a Putin acords de desarmament” (El País)
“Plantada per Juvillà” (El Punt Avui)
“Putin acusa als EUA d’atiar el conflicte” (Ara)

Diu la dita que “si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu, el fred és viu” i remata amb un “tant si plora com si riu, el fred és viu”. Un perfecte exercici de assegurar una cosa i alhora la contrària. Un perfecte exemple del què està passant aquests dies al Parlament de Catalunya amb el cas Pau Juvillà i amb una presidenta de la Cambra, Laura Borràs, entestada en dir que farà una cosa per immediatament després no fer-la o capgirar la situació obrint un nou i imprevist escenari de conseqüències desconegudes que no fan més que desacreditar encara més a un Parlament que no està vivint precisament els seus millors moments amb les jubilacions d’or per als funcionaris o l’afer de les dietes dels seus membres.

  • Dijous 3 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“El jutge del cas 3% investiga un frau en el Meteocat” (El Periódico)
“La reforma laboral s’aprovarà sense la majoria de la investidura” (La Vanguardia)
“Biden envia 3.000 soldats a l’Est com “senyal forta” a Putin (El País)
“Per guanyar temps” (El Punt Avui)
“El 87% dels catalans immunitzats de covid” (Ara)
“Història amb majúscules” (Diari de Sabadell)

“Molt soroll per no res” és una comèdia romàntica escrita per William Shakespeare abans del 1600, ambientada en la Sicília governada pel príncep Pere d’Aragó. La trama gira entorn els malentesos i enganys entre dues parelles d’enamorats. No sé ben bé perquè, però aquest matí he pensat en aquesta obra i en la seva trama d’amors i desamors a l’escoltar i llegir les informacions quant a les relacions que es donen entre els independentistes aquí a Catalunya i entre el PSOE i els partits que li varen donar suport parlamentari en ocasió de l’elecció de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol, a Madrid.

  • Divendres 4 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sánchez salva la reforma laboral per un error del PP” (El Periódico)
“La reforma laboral se salva pels pèls en una discutida votació” (La Vanguardia)
“Un vot erroni del PP salva la reforma laboral del Gobierno” (El País)
“Reforma de mínims” (El Punt Avui)
“La reforma laboral aprovada amb un vot erroni del PP” (Ara)

“Luces de bohemia” és segurament l’obra més coneguda escrita per Ramón María del Valle-Inclán. Una obra que a modus de paràbola tràgica i grotesca, descriu l’España de 1920 plena de corrupció i de desconsideració per part de la ciutadania. Digueu-me malastruc, però ahir, en veure què estava passant al Congrés dels Diputats (amb la reforma de la llei laboral al rere fons) i al Parlament de Catalunya (amb el cas Pau Juvillà en primer pla), no vaig poder deixar de pensar en aquesta excel·lent obra de l’escriptor gallec. I és que els fets d’ahir –allà i aquí en les cambres màximes de representació, encara que no puguin ser comparables pel seu abast i dimensió— contribueixen a augmentar el desencís de la ciutadania i això en un moments, a més, en el que el trumpisme s’està instal·lant perillosament a Espanya de la mà del PP entestat en deslegitimar tot el què prové del PSOE.

  • Dissabte 5 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“La reforma laboral deixa com a seqüela més tensió entre PSOE i PP” (El Periódico)
“La Xina i Rússia s’alien per fer front al poder dels Estats Units” (La Vanguardia)
“Casero (PP): ‘La que he organitzat, estic destrossat” (El País)
“Església catalana, bisbes valencians” (El Punt Avui)
“Pressió a Borràs perquè s’expliqui pel cas Juvillà” (Ara)
“40 anys viatjant amb TUS” (Diari de Sabadell)

Dues reflexions urgents a l’inici de cap de setmana després d’uns dies políticament nefastos pel crèdit ciutadà en el Parlament de Catalunya. Primera: el cas Pau Juvillà es  conseqüència del fet que Catalunya, després de 41 anys i escaig, no disposa d’una Llei electoral pròpia, la qual cosa fa que depenguem de la Llei estatal i del control de la Junta Electoral Central. La culpa no és sempre de Madrid. Segona: el paper galdós de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb mentides, giragonses i excuses de mal pagador li han tremolat les cames a l’hora d’haver de fer efectiva la desobediència a la qual s’havia compromès davant disposicions, resolucions i sentències judicials que des dels sectors independentistes es consideressin atemptatòries contra la sobirania del Parlament de Catalunya. Prometre i donar lliçons és sempre fàcil i pel què s’està veient, més en política. Fer el què s’ha promès i assumir-ne les conseqüències ja no ho és tant. El descrèdit de la ciutadania envers les institucions creix perillosament.

  • Diumenge 6 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“500 alcaldes s’alien per la Catalunya buidada” (El Periódico)
“Un gaseoducte d’Espanya a Alemanya en els plans de l’OTAN” (La Vanguardia)
“Sánchez impulsa una investigació dels abusos liderada pel Defensor del Poble” (El País)
“La batalla dels caixers” (El Punt Avui)
“Viatge al cor d’Ucraïna” (Ara)

Tinc la sensació –entremig d ela pandèmia– de viure uns dies de molt bones pel·lícules. És una sensació que fonamento en el fet que en només dues setmanes he pogut veure –gaudir–  de dues que de ben segur trigaré molt temps oblidar. La primera va ser Belfast de Kenneth Branagh. La segona, ahir mateix, Drive my car de Ryusuke Hamaguchi. Ben poc tenen a veure l’una de l’altra quant a la història que narren. Molt, però, quant al tractament que de la història que s’explica en fan, la sensibilitat que de la cinta se’n desprèn i la capacitat de la forma i del fons de la cinta de connectar i de commoure a l’espectador que en cap cas sortirà de la sala de projecció indiferent. Certament tot un respir per l’ànima en temps de tantes i tantes tribulacions.

  • Dilluns 7 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“El batxillerat català serà per competències” (El Periódico)
“La llarga sequera consumeix l’aigua dels embassaments” (La Vanguardia)
“El PP dependrà de Vox er governar Castilla-León” (El País)
“Foc nou” (El Punt Avui)
“Els bancs ja es preparen per apujar les hipoteques” (Ara)

Encetem una setmana que culminarà amb unes eleccions a Castilla-León que pel PP han estat presentades com a un plebiscit a favor de Pablo Casado i contra Pedro Sánchez. Per això foren convocades de manera precipitada abans que el govern d’Espanya pogués presentar un balanç positiu de la seva gestió després de la pandèmia i que el PP es veiés encara més afectat pels molts casos de corrupció en els quals està immers. Segons totes les enquestes, cas d’una victòria del PP aquesta formació precisaria dels vots de la dreta extrema a l’hora de governar i és evident que en aquesta ocasió els de Vox reclamarien entrar a formar part del govern autonòmic amb les conseqüències que d’aquest fet se’n  podrien derivar tant pel futur del PP com pel de Casado que fonamenta la seva manera de fer en la demagògia.

  • Dimarts 8 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“El PSOE margina el Congrés en la investigació de la pederastia” (El Periódico)
“Putin i Macron busca una desescalada” (La Vanguardia)
“Treball prepara una alça immediata del salari mínim a 1.000 euros” (El País)
“Nova reobertura” (El Punt Avui)
“Borràs avisa a la CUP i a ERC de no voler desobeir” (Ara)
“Sequera a ple hivern” (Diari de Sabadell)

Hi ha qui diu que el procesisme s’ha acabat. No comparteixo gens ni mica aquesta visió. I això perquè si bé puc estar d’acord en què el procesisme no ha aconseguit les fites que es proposava i que se’ns deia teníem a tocar i en aquest sentit certament ha fracassat, no passa el mateix amb les conseqüències que pel país (el d’aquí) ens està deixant sobre la taula i que caldrà temps i ajut superar. Més quan assistim diàriament a la manca d’unitat en els sectors independentistes casa vegada més distanciats. La prova la tenim en la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que no s’està gens ni mica de disparar contra tothom quan hauria de ser ella qui assumís els seus errors i les seves falses promeses i fes mutis pel foro. Però ja sabem allò de la dita que resa que “receptes tinc que per a mi no vull”.

  • Dimecres 9 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Laporta en mans dels seus fidels després de la dimissió de Reverter” (El Periódico)
“Catalunya paga un 45% de l’impost de patrimoni de tot Espanya” (La Vanguardia)
“La reforma laboral fa fixes a 280.000 ocupats de la construcció” (El País)
“Temps afegit” (El Punt Avui)
“El preu dels pisos nous es dispara fora de Barcelona” (Ara)

A les portes de les eleccions de diumenge a Castilla-León, dues reflexions no necessàriament concordants. La primera: Isabel Díaz Ayuso s’ha desfermat i ja parla obertament de la bondat d’un pacte PP-Vox amb el que fer front als que –segons ella— volen destruir a una Espanya dividida i enfrontada. Que Déu ens agafi confessats. La segona: Laura Borràs mentint i culpant a tothom del què només ella n’és l’única responsable en un intent desesperat de salvar els seus mobles al no haver estat capaç de fer resistència amb la desobediència que ella mateixa prometia aplicar davant la “repressió de l’Estat”. Enrere queden cinc anys dominats per un processisme que l’únic que ha aconseguit és dividir el país, òbviament el d’aquí, també en mitats.

  • Dijous 10 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Ens posava el termòmetre amb qualsevol excusa per tocar-nos” (El Periódico)
“Nova disputa al Govern de coalició per la reforma fiscal” (La Vanguardia)
“Brussel·les desarticula l’ofensiva del PP quant als fons europeus” (El País)
“Immersió per majoria” (El Punt Avui)
“El salari mínim puja a 1.000 €” (Ara)
“A la final de l’EuroCup, una dècada després” (Diari de Sabadell)

Temps era temps Sabadell era considerada la capital de l’esport nacional i estatal amb la natació al capdavant. Una condició, la natatòria, que no ha perdut a despit que per allò del centralisme barceloní i de l’hegemonia del futbol no ocupi massa espais en els mitjans de comunicació. N’hem tingut mostres sobrades arran els incomptables èxits obtinguts per les waterpolistes sabadellenques en competicions estatals i internacionals i avui mateix quan el CN Sabadell de waterpolo masculí ha assolit el passi a la final de l’Eurocup després d’eliminar al totpoderós CN Barcelona en semifinals enmig d’un silenci mediàtic generalitzat. Sortosament no ha passat el mateix amb la Queralt Castellet que en aquesta ocasió s’ha fet amb la medalla de plata olímpica en l’epecialitat de mig tub en els Jocs d’Hivern de Pequín.

  • Divendres 11 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“EL mobile aspira a atreure 60.000 habitants” / “Queralt assalta la plata per fi” (El Periódico)
“El Mobile situa Barcelona amb rumb a la normalitat postcovid” (La Vanguardia)
“Abascal prepara el seu ajustament de comptes amb Casado després del 13-F” (El País)
“S’avança el curs” (El Punt Avui)
“El curs s’avança una setmana” (Ara)

Avui m’ha correspost l’honor de representar el CPC en l’acte de presentació de la Beca de recerca en Comunicació audiovisual i perspectiva de gènere Montserrat Minobis a Figueres. Amb aquest acte ha culminat un llarg procés de treball encapçalat per la Carme (la germana de la Montserrat) i la Marta Corcoy (presidenta de l’ADCP). Sense la seva implicació personal aquesta Beca que fa honor a la trajectòria de la Montserrat, no hauria estat possible. Tampoc si no s’hagués comptat amb el patrocini de l’Ajuntament de Figueres (ciutat natal de la Minobis), de la Diputació de Girona i de l’Institut Català de les Dones.

  • Dissabte 12 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“La fiscalia investigarà els abusos de La Salle Premià” (El Periódico)
“Les Balears congelen les places turístiques durant quatre anys” (La Vanguardia)
“L’arquebisbe de Santiago dona suport a la investigació d’abusos” (El País)
“Dolor en femení” (El Punt Avui)
“Els EUA alerten d’una ‘imminent’ invasió d’Ucraïna” (Ara)
“Sabadell es connecta al Mobile” (Diari de Sabadell)

Cap de setmana que comença amb anuncis de canvis en el temps que en qualsevol cas no significaran, de moment, la fi de la sequera que venim patint des de fa massa setmanes. Però més enllà d’aquesta circumstància, en l’horitzó proper tornen a sonar amb força tambors de preguerra per mor de les amenaces que des de Rússia i dels EUA alimenten el conflicte que té a Ucraïna el centre d’atenció i de tensió. Biden i Putin han de parlar avui. Que sigui a fi de bé!

  • Diumenge 13 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“La T-Mobilitat un fiasco que fa 6 anys que dura” (El Periódico)
“Sánchez i Casado mesuren les seves forces a l’Espanya buidada” (La Vanguardia)
“Alerta màxima a Occident davant els moviments de Putin” (El País)
“Majoria afeblida” (El Punt Avui)
“Castella rica, Lleó pobre” (Ara)

A la vista del què ahir va passar a la barcelonina Meridiana haurem de convenir que la líder de l’oposició a Catalunya és la Laura Borràs i no pas Salvador Illa com fins ara suposàvem. On és vist, sinó, que la presidenta del Parlament de Catalunya i militant de Junts que amb ERC comparteix responsabilitats de Govern, s’oposi manifestament a la decisió governamental de posar punt-i-final als talls diaris de la Meridiana. Com a mínim sorprèn que aquella que va ser incapaç de desobeir en relació al cas Juvillà, no se n’està de fer-ho davant una decisió adoptada pel Govern del que la seva formació en forma part. Em quedo, d’altra banda, amb unes paraules de Jaume Roures anit en ocasió de l’èxit en els Goya d’una pel·lícula –“El buen patrón”–  coproduïda per The Mediapro Studio: “si tenim ambició, si tenim projectes” es pot avançar i no “si anem rondinant”. Clar que estava parlant de cinema…, no pas de política.

  • Dilluns 14 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Castella i Lleó deixa Casado presoner de Vox” (El Periódico)
“El PP guanya per la mínima i queda a mercè de Vox, que exigeix una coalició” (La Vanguardia)
“El PP queda a mans de Vox” (El País)
“El dol perinatal, visible” (El Punt Avui)
“El PP queda en mans de Vox a Castella i Lleó” (Ara)

Els resultats d’ahir a Castella i Lleó no poden deixar satisfets a ningú. Menys encara a la democràcia que amb l’avenç de Vox que des de la dreta extrema serà decisiva en el Govern de la Comunitat, es pot veure condicionada si no restringida. Pablo Casado ha fracassat en el seu intent que el PP aconseguís la majoria absoluta –amb aquesta finalitat va forçar que fossin convocades–  en la seva estratègia de guanyar el pols intern amb Isabel Díaz-Ayuso i d’arribar a La Moncloa, i ara veurà com el seu partit, a Castella i Lleó queda a mans de la dreta extrema per governar. Pedro Sánchez tampoc haurà aconseguit l’objectiu que perseguia de mantenir com a mínim el nombre d’escons que ja tenia a la comunitat castellanolleonesa i l’esquerra en el seu conjunt ha vist disminuïda la força de la qual disposava. El panorama que de tot plegat en queda és complex i difícil i en conseqüència de pronosticar-ne el desenllaç que fins i tot podria passa per una repetició de les eleccions.

  • Dimarts 15 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“El PP es resigna a governar amb Vox mentre el PSOE s’inhibeix” (El Periódico)
“Ayuso torna a desafiar Casado i liquida la treva al PP” (La Vanguardia)
“Castella i Lleó s’enfronta al risc de bloqueig després del 13-F” (El País)
“Sense ‘mordassa’” (El Punt Avui)
“Aragonès acusa Sánchez de manca de valentia política” (Ara)
“Fora del descens” (Diari de Sabadell)

En un país normal, el PSOE anunciaria que s’abstindrà en l’elecció de president de la Junta per evitar que la dreta extrema entri en el govern de Castella i Lleó. En un país normal, PSOE i PP estarien treballant des de fa temps per evitar que la dreta extrema continués creixent al treure profit del desencís que recau sobre la ciutadania que percep que els seus problemes no són tinguts suficientment en compte pels governants. En un país normal, PSOE i PP treballarien colze amb colze en el reforçament de la democràcia i de les seves institucions. En un país normal, el president del Govern i el cap de l’oposició parlarien sovint amb l’objectiu de fer front a les qüestions més peremptòries. Clar, però, que malauradament aquest no és un país normal…

  • Dimecres 16 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sánchez repta el PP a una ruptura total amb Vox” (El Periódico)
“Casado marca distàncies amb Vox per por d’un càstig electoral” (La Vanguardia)
“Rússia alleugera la tensió a l’allunyar part de les seves tropes d’Ucraïna” (El País)
“En català, si us plau” (El Punt Avui)
“Putin fa un gest de desescalada que no convenç Orient” (Ara)

Llegeixo amb preocupació que el projecte de cessió i adaptació de l’espai de l’Artextil amb l’objectiu d’acollir el Campus Urbà de Ciències de la Vida i de la Salut de la UAB està essent objecte d’objeccions per part d’ERC i la Crida que hi han formulat i presentat 52 al·legacions. Sense entrar en el fons de la qüestió referent a la cessió de l’espai a la UAB que es va aprovar en el ple municipal del mes d’’octubre de l’any passat, les al·legacions presentades poden allargar sine die un procediment que podria posar en perill l’execució d’un projecte que compta amb amplis suports ciutadans. Si això passés, Sabadell perdria una nova oportunitat per a consolidar la presència de la UAB a la ciutat amb tot el què aquest fet comporta i comportaria. I lamentablement, aquesta no seria pas la primera (cas de la caserna de la Guàrdia Civil) vegada que això passaria per mor de picabaralles sempre difícils d’entendre per la ciutadania, més en temps de tantes dificultats.

  • Dijous 17 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“El 40% de les víctimes per covid han mort en geriàtrics” (El Periódico)
“Dura desautorització de la justícia europea a Polònia i Hongria” (La Vanguardia)
“El PP investiga si Ayuso va afavorir al seu germà en un contracte” (El País)
“Activitats no lectives” (El Punt Avui)
“Carla Simón fa història a Berlín” (Ara)
“La irreverència de Donizetti irromp a La Faràndula” (Diari de Sabadell)

Guerra fratricida total amb detectius i tot és la que s’ha desencadenat avui en el si del PP i que té com a mar de fons l’acarament entre Pablo Casado i Isabel Díaz-Ayuso que compta amb l’assessorament de l’ínclit MAR (Miguel-Ángel Rodríguez). I tot això quan ens trobem a les portes d’un mes de març en el que es veuran diverses causes de corrupció que afecten al PP.

  • Divendres 18 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“La guerra bruta entre Casado i Ayuso sacseja el PP” (El Periódico)
“La guerra entre Casado y Ayuso esclata amb tota la cruesa i saseja el PP” (La Vanguardia)
“Casado y Ayuso trenquen el PP” (El País)
“Guerra oberta” (El Punt Avui)
“Fractura al PP” (Ara)

El 49è aniversari de noces que avui celebrem l’Olga i jo ens posa de bell nou davant l’evidència indefugible del ràpid pas del temps i, en conseqüència, de la importància de saber viure el present amb intensitat abans aquest no se’ns amuntegui –a voltes desordenadament– en les prestatgeries de la memòria. Avui no toca, penso mentre camino, parlar de res més com a mínim per no distreure els bells records atresorats els darrers 49 anys, més encara quan pensem en les nostres estimades filles i els nostres no menys estimats nets. La vida continua… i fem vots que sigui a fi de bé!… I no només per a nosaltres sinó que per a tothom!

  • Dissabte 19 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Feijó mou fitxa i ja demana un congrés extraordinari del PP” (El Periódico)
“Els barons del PP demanen a Casado una resolcuó ràpida del conflicte ” (La Vanguardia)
“24 milions d’espanyols han perdut poder adquisitiu el darrer any” (El País)
“Progressa desigualment” (El Punt Avui)
“Casado arracona Ayuso pels contractes del seu germà” (Ara)
“Front pel túnel d’Horta” (Diari de Sabadell)

Dia rúfol que segueix a una nit d’Òpera i Lluna. D’òpera, a La Faràndula, amb Don Pasquale de Donizetti i l’homenatge a Mirna Lacambra, ànima de l’actual Fundació Òpera de Catalunya que recull la col·laboració establerta entre els Amics de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica del Vallès en la consecució de l’objectiu comú de difondre el bel canto arreu de Catalunya, pels 40 anys d’òpera a Sabadell. De lluna per il·uminar el cel abans s’emboirés, també metafòricament pensat en la crisi que té a Ucraïna en l’epicentre.

  • Diumenge 20 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Vox dessagna el PP” (El Periódico)
“Casado no sancionarà Ayuso per tancar la crisi” (La Vanguardia)
“Casadp recula davant Ayuso mentre els barons qüestionen el seu lideratge” (El País)
“Calendari de divisió” (El Punt Avui)
“El cas Juvillà és indicador que si no hem tocat fons, hi estem a prop” (Jordi Sánchez) (Ara)

La pluja no vol caure. I així, després d’un parell de dies de plugims que en res resolen la sequera –“aigua menuda poc dura”, resa el costumari popular–, el sol torna a lluir i ens anuncia que ho vol continua fent els propers dies. De sequera, però, no n’hi ha al PP on hi plou a dojo fins el punt que les aigües turbulents amenacen en emportar-se riu avall no només a algun personatge sinó que fins i tot al partit. “Deslliurem-ne, senyor, dels meus amics, que dels meus enemics ja me’n cuido jo” deu pensar Pablo Casado aquests dies quan s’adona que perd un llençol en cada bugada.

  • Dilluns 21 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Vox quedaria només a 20 escons del PP de Casado” (El Periódico)
“Clam al PP per renovar el lideratge del partit en un congrés” (La Vanguardia)
“Casado resisteix a despit de l’augment de pressió dels barons del PP” (El País)
“Padrí etern” (El Punt Avui)
“Creix la pressió perquè Casado dimiteixi” (Ara)

Dilluns que obre la setmana de Carnaval en la que segons la dita, “tot s’hi val”. Clar que a la llum de les coses de la política, em quedo amb el dubte de si a hores d’ara no hem de convenir que malauradament estem en Carnaval des de fa dies. I vista la crisi que afecta al PP i a quins són els seus actors, queda clar que “España es Madrid y Madrid es España” i així és com ens van les coses.

  • Dimarts 22 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Casado s’enroca” (El Periódico)
“Casado s’enroca davant la pressió interna perquè dimiteixi” (La Vanguardia)
“Casado obre el camí per a mesurar les seves forces en el PP” (El País)
“El conflicte es manté” (El Punt Avui)
“Putin reconeix les repúbliques del Donbass i hi desplega tropes” (Ara)
“Lluny de la pitjor onada” (Diari de Sabadell)

Em costa molt d’entendre com pot ser que davant la invasió sense motiu d’Ucraïna per l’exèrcit rus, a les Nacions Unides, a l’hora de votar contra aquest acte de vulneració de la legalitat i legitimitat internacionals, en el Comitè de Seguretat, a més d’un vot en contra –òbviament de Rússia– es produïssin tres abstencions: les dels Emirats Àrabs, la Xina i la Índia. La guerra no ha fet més que començar i la bogeria de Putin no sembla tenir aturador.

  • Dimecres 23 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Casado cedeix i accepta un congrés extraordinari” (El Periódico)
“El PP dona Casado per amortitzat i es disposa a impulsar Feijóo” (La Vanguardia)
“Casado obre camí per a mesurar les seves forces en el PP” (El País)
“La llengua en perill” (El Punt Avui)
“Occident respon amb sancions amb la intervenció russa al Donbass” (Ara)

Estranya coincidència amb el dia que molts anys després d’aquell 23-F que tants mals records ens evoca als que el vàrem viure, el PP ha implosionat per mor d’una batalla interna que té com a Casado i a Díaz Ayuso el seu detonant que no pas com a causa. Clar que dos es barallaven i un tercer va vèncer. És el què podria passar a partir d’ara amb un Alberto Núñez Feijóo que a despit que estigui a l’ombra de Galicia ha començat ja a ensenyar tímidament la poteta. I compte perquè si Feijóo acaba essent l’alternativa, el PSOE i Pedro Sánchez no ho tindran gens fàcil per guanyar les properes eleccions generals.

  • Dijous 24 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Hisenda debat un mínim comú per al patrimoni” (El Periódico)
“La pressió dels barons força Casado a assumir la dimissió” (La Vanguardia)
“Casado dona pas a Feijóo” (El País)
“Casado claudica” (El Punt Avui)
“Casado s’acomiada” (Ara)
“La UE empeny la Gran Via” (Diari de Sabadell)

Els tambors de guerra que sonaven des de Rússia han callat per donar pas al so de les armes aquesta matinada quan, després d’un discurs patriòtic de Vladimir Putin en el que ha assegurat que l’objectiu era “defensar i protegir” ciutadans i “desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna” , la guerra esclatava i els míssils russos començaven a volar sobre territori ucraïnès i a impactar en objectius de defensa ucraïnesa. Putin, a banda de recuperar hegemonia territorial, persegueix des de fa temps la desestabilitzció de la UE usant tots els mitjans que té al seu abast. I a fe que a hores d’ara ho està aconseguint.

  • Divendres 25 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Putin envaeix Ucraïna” (El Periódico)
“Guerra a Europa” (La Vanguardia)
“Putin llença un ataca massiu contra Ucraïna” (El País)
“Guerra” (El Punt Avui)
“Putin envaeix Ucraïna” (Ara)

Fa 81 anys Hitler envaïa Ucraïna a la cerca del seu lebensraum (espai vital). Avui Putin fa el mateix al “cercar el seu espai de seguretat vital”. Diferents conceptes per avalar un mateix objectiu: que exercir el control sobre el territori imposant governs titella que estiguin al seu servei.  Tant llavors com ara, els occidentals -els governs- davant l’escalada, optaren i opten per la prudència i les sancions de menor entitat, no fos cas que la fera es desfermés més encara. I en aquestes estem avui quan un poble, l’ucraïnès, assisteix a la vulneració sense que ningú els defensi sobre el terreny, dels seus drets més fonamentals en ares al ‘bé comu’ que propugna Putin i que també perseguia -deia- Hitler a les portes de la II guerra mundial. I ara, ell, Putin, que és qui ha causat el problema i ha vulnerat tots els drets internacionals i legitimitats imaginables s’ofereix a buscar solucions a partir, està clar, d’imposar les seves condicions… De la història res no n’aprenem…

  • Dissabte 26 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Setge a Kíev” (El Periódico)
“La batalla de Kíev” (La Vanguardia)
“La batalla de Kíev” (El País)
“La batalla de Kíev” (El Punt Avui)
“La batalla de Kíev” (Ara)
“El Carnestoltes més esperat” (Diari de Sabadell)

Em costa molt d’entendre com pot ser que davant la invasió sense motiu d’Ucraïna per l’exèrcit rus, a les Nacions Unides, a l’hora de votar contra aquest acte de vulneració de la legalitat i legitimitat internacionals, en el Comitè de Seguretat, a més d’un vot en contra –òbviament de Rússia– es produïssin tres abstencions: les dels Emirats Àrabs, la Xina i la Índia. La guerra no ha fet més que començar i la bogeria de Putin no sembla tenir aturador.

  • Diumenge 27 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“El metavers, principal atracció del Mobile” (El Periódico)
“Ofesniva total russa” (La Vanguardia)
“Ucraïna planta cara a Putin” (El País)
“Desequilibri demogràfic” (El Punt Avui)
“Guerra oberta” (Ara)

Carnestoltes. Una tradició força arrelada arreu que per mor de la pandèmia feia dos anys que no es podia celebrar. Enguany, però, la festa de la rauxa per excel·lència es veurà condicionada per un altre virus: el que Putin està inoculant al món amb la invasió de les tropes del Kremlin a Ucraïna. Un virus que, a hores d’ara, no sabem com afectarà al conjunt del planeta, més davant la tebiesa de resposta de l’anomenada comunitat internacional. Com sempre, però, qui en patiran més els efectes seran els més desvalguts.

  • Dilluns 28 de febrer de 2022

Els titulars de la jornada:
“Putin respon a la pressió amb l’amenaça nuclear” (El Periódico)
“Putin posa en alerta màxima el potencial nuclear de Rússia” (La Vanguardia)
“Putin activa la força nuclear davant l’inici de la negociació” (El País)
“Putin apuja l’amenaça” (El Punt Avui)
“Putin mobilitza la força nuclear” (Ara)

Putin –els seus delegats– s’asseuran avui a la taula de negociació amb Ucraïna a Bielorússia. Ho faran volent imposar les seves condicions i amb l’amenaça d’utilitzar armament nuclear cas que no siguin acceptades. La bogeria del líder rus no sembla tenir aturador.

 

Podeu veure també: