Diada gran la de Nadal. També per a mi, atès que la festivitat coincideix amb el meu aniversari. Potser per això, aquest matí, en sortir de casa per complir amb la meva rutina matinera, m’he sentit empès a recórrer carrers i espais de la meva infantesa, buits encara de persones per l’hora que era, però curulls de records d’indrets i de persones que em són impossibles d’oblidar. Mentre camino i m’aturo allà on abans hi havia la carnisseria dels Tres o la pastisseria Estrella o la merceria La Primavera o el basar dels Balenyà o la llibreria Cervantes o el forn dels Torres o la perfumeria i barber Vila o el cinema, bar i pista del Cervantes o la sastreria Català o el sabater Núñez o la gavineteria Cirera o el camp de l’Espanya o el restaurant Espanyol o la Casa de la Caritat…, al meu magí retornen olors oblidades alhora que hi repiquen els sons de jocs i converses amb amics d’uns anys que ja són història, en els quals les places (poques, per cert!) i els carrers (la majoria sense urbanitzar) eren el marc propici per als nostres jocs, nostres trobades i, perquè no dir-ho, algunes de les malifetes comeses. Tot plegat vells i bells records d’un temps que va ser…