Cada dia s’aprenen coses noves. Fa deu dies, gràcies a les “oportunes” apreciacions d’un dels regidors de CiU, tinguérem coneixement de què, a Sabadell, en comptes d’un alcalde teníem un capitost o un cabdill (que –per qui ho vulgui saber– és la traducció que el Diccionari de la Llengua Catalana atorga al mot castellà “caudillo”). Però no només això. El regidor Florenci Bach ens advertí, a més, de què la “transició no s’enllestirà fins que no s’acabin els caudillos com Farrés”… Per cert, ara que hi caic, això de la “transición no acabada” em recorda no sé què i a no sé qui… Jo asseguraria que el senyor Bach no és l’únic polític que afirma que la transició encara no ha acabat…

Al senyor Farrés –que, pesi a qui pesi, continua essent alcalde per decisió democràtica d’una majoria de sabadellencs– se’l pot criticar i censurar per moltes de les seves actituds i actuacions. Per moltes. Però mai, ni en cap cas ni per error, no se’l pot comparar amb els sinistres i repressors “personatges” que ens “governaren” durant anys… Massa anys…

Convindria que el senyor Bach, abans de badar boca, observés el seu entorn i, per si de cas, s’apliqués el savi consell que adverteix que “el què no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú”. I encara n’hi ha més. Els ciutadans, mitjançant el seu vot, acaben tenint sempre la raó. Si els comportaments dels polítics no són els adients, no cal que es preocupi senyor Bach, doncs els ciutadans tindran cura de fer-ho palès a través de les urnes… Com ho feren, per exemple, en les eleccions autonòmiques del novembre o en les municipals del maig…

Publicat a El 9 Nou, l’11 de desembre de 1995