–Digui’m…

–Voldria parlar amb el senyor Romeu.

–El senyor Romeu no hi és… Es de viatge… No tornarà fins divendres, a darrera hora de la tarda… Per més seguretat millor serà que provi de trucar dilluns vinent…

Aquest serà el perfil al qual respondrà multitud de converses telefòniques al llarg de la setmana que avui s’inicia. Una setmana en la qual mig país estarà de pre-vacances i l’altre mig s’ho estarà mirant. Tot, gràcies a l’oportunitat que ens brinden les diades de la Constitució i de la Immaculada Concepció. Diades que, com aquell qui diu, són l’aperitiu o l’avançada de les celebracions nadalenques…

Com cada any novament s’aixecaran veus descontentes i afectades, denunciant la insensatesa de mantenir l’estranya setmana que avui comença. “Això no és bo per al país”, ens diran uns. “Això no pot continuar així”, sentenciaran altres. “Cal buscar solucions” conclouran la majoria. Però això serà tot. I és que costa d’entendre com, després de tants anys, encara es mantenen les celebracions festives de la Constitució i de la Immaculada Concepció, les quals obren de bat a bat les portes no a un pont sinó a un aqüeducte de considerables dimensions. I això en un mes que, per a més “inri”, si de quelcom va sobrat és de diades festives.

–… Es que teníem pendent una qüestió d’urgent resolució amb el senyor Romeu… Potser el senyor Rius me’n podria dir alguna cosa…

–Ah!!… Ho sento… Però el senyor Rius tampoc no hi és… També és de viatge…

Així, entre ponts i diades, n’hi ha que ja deixen les coses per passat festes… I després encara diuen que no ens ho sabem muntar…!

Publicat a El 9 Nou, el 4 de desembre de 1995