A les alçades que ens trobem, quan els discursos catastrofistes augmenten, les mesures retalladores es dibuixen amb nitidesa, les polítiques neoliberals s’imposen, la qualitat de la sanitat i l’ensenyament públics estan en joc, els efectes de la crisi recauen fonamentalment sobre les classes amb menys recursos, la cohesió social està en risc, i la por esdevé un juget paralitzador a mans dels polítics, comença a ser hora de preguntar-se:
• Per què no es posen en marxa mesures reactivadores de l’economia?
• Per què no, posats a retallar, es redueix la despesa militar?
• Per què no es revisen els acords preferents, i econòmicament excessivament costosos per a l’Estat, amb l’església catòlica?
• Per què no es declara la guerra al frau fiscal i no es persegueix als evasors?
• Per què no s’augmenten immediatament els impostos que graven les rendes del capital?
• Per què no s’aplica una major càrrega impositiva a les grans fortunes?
• Per què no notem un canvi en l’actitud dels nostres polítics?
• Per què no… tantes i tantes coses més, abans que continuar amenaçant als que menys tenen a veure en els factors desencadenants de la crisi…
La resposta, amics meus, només està en el vent… i en la nostra força per dir prou…!
Comentaris recents