Els italians, com els ciutadans i ciutadanes del País Basc a Espanya, van comparèixer davant les urnes diumenge passat. Els resultats d’una i altra contesa electoral, a despit que no s’allunyin amb excés d’allò que s’havia previst, han presentat algunes novetats dignes de consideració. Al País Basc, els resultats de les eleccions dibuixen, d’una banda, una dràstica disminució del suport a EH (la formació que mai no ha condemnat les accions de la banda terrorista ETA); de l’altra, el reforçament de la coalició nacionalista formada pel PNB i EA. Les conclusions provisionals que dels resultats es poden extreure són moltes i els futurs pactes hauran d’ajudar a clarificar el camí del País Basc; un camí que haurà de ser, necessàriament, lluny d’actituds fonamentalistes i radicals a la recerca d’un consens capaç de superar vells i traumàtics desencontres. Les paraules del lendakari Ibarretxe, tot just es van conèixer els resultats electorals –“les derrotes s’han d’administrar amb paciència i les victòries amb intel•ligència”–, han de ser punt d’inflexió en les relacions entre les forces polítiques i la societat civil. Si sempre hi ha un abans i un després d’una consulta electoral, en aquesta ocasió, al País Basc, l’axioma és més cert que mai.

A Itàlia, algunes petites sorpreses de darrera hora estan a l’ordre del dia i són susceptibles de tenir una forta incidència sobre el futur polític del país que semblava cantat. Els primers sondetjos, en tancar els col•legis electorals, apuntaven cap una clara victòria de la dreta encapçalada per Silvio Berlusconi. La llarga nit electoral italiana, això no obstant, va anar canviant les coses: la derrota de l’esquerra, que semblava seria ostentosa, va acabar produint-se d’una manera més moderada. Els italians acabaven fent de les seves eleccions, sensatesa davant l’opció que Berlusconi liderava. Això no obstant, el principal problema en el país transalpí, continua radicant en les dificultats de poder consolidar un govern fort i estable, capaç de fer front amb èxit a la complexitat política que plana sobre aquell país.

Sigui com sigui, dels resultats de les eleccions al País Basc a Espanya i de les generals a Itàlia, se’n desprèn una lliçó: malgrat tot, a l’hora de la veritat, el conjunt de l’electorat sap actuar amb una certa saviesa i sensatesa. Sortosament, aquesta és encara una de les grandeses de la democràcia.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 15 de maig de 2001