França es troba enmig d’un debat sobre el futur dels seus mitjans de comunicació audiovisuals. De fet, en el país veí, el debat va iniciar-se fa temps. Amb l’arribada de Lionel Jospin a la presidència del Consell de Ministres, el debat no només s’ha reobert sinó que està essent animat des del mateix govern. A Espanya pinten bastos per als mitjans audiovisuals públics si ens atenem a les polítiques que vol aplicar el partit en el poder liderat pel president del govern José M. Aznar. La resta de països de la UE no s’escapen tampoc al debat sobre el futur dels mitjans públics audiovisuals.
¿Què està passant? Doncs que cada vegada són menys els que de veritat defensen la necessitat de mitjans audiovisuals de titularitat pública. I que els que ho fan, ho tenen difícil a l’hora d’argumentar-ne la seva bondat, perquè els mitjans audiovisuals de caràcter públic ofereixen, avui per avui, productes molt semblants als mitjans audiovisuals privats. I a més, els de titularitat pública, ho fan amb elevats costos per l’erari públic. D’aquí que els defensors dels mitjans audiovisuals públics, com és el meu cas, cada vegada ho tenen més difícil per a defensar la bondat dels mitjans de comunicació públics.
Però el cert és que no podem renunciar a disposar de mitjans audiovisuals de caràcter públic. Només ells poden garantir-nos que quedaran al marge dels interessos —ideològics i/o econòmics— que es mouen darrera els grups privats de comunicació. Això no obstant no deixa de ser cert que si no es produeix una autèntica revolució, tant en el model com en la cultura de funcionament i de continguts dels mitjans auduiovisuals públics, la batalla està pràcticament perduda en favor dels mitjans privats. I perdre la batalla significa renunciar a un instrument eficaç de defensa dels valors de la societat democràtica. S’ha dit sempre que la televisió es regeix pels objectius d’entretenir, divertir i informar. A aquests tres objectius, des d’una visió pública, caldria afegir-hi els d’unir i servir a la ciutadania, com apuntava el portantveu del Palau de Matingon, Manuel Valls, no fa pas massa dies..
En l’era digital i en la societat de la informació en què ens trobem, continua sent fonamental comptar amb mitjans de comunicació audiovisuals de titularitat pública. Una altra cosa és com ens ho fem per a dotar-nos d’un model que garanteixi la seva neutralitat política, que permeti dotar-los dels mitjans i del finançament necessaris i que enforteixi el seu caràcter de servei públic.
Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 2 de juliol de 1998
Comentaris recents