La jornada de Sant Jordi d’enguany ja és un magnífic record, però la set per la lectura que seria bo tothom tingués, no pot sadollar-se amb la lectura del llibre que una vegada a l’any rebem de la persona estimada. D’aquí que a despit que la Diada del Llibre hagi passat, m’atreveixo a recomanar l’adquisició i atenta lectura de dues obres de gènere i estructura ben diferents, però que no per això, deixen de ser menys interessants.

1. “Vengança. La dona que buscava la veritat a Alexandria”. Hipàtia (370-415), va ser una filòsofa neoplatònica, científica i mestra que va sobresortir en els àmbits de la matemàtica i de l’astronomia, membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona que va contribuir al desenvolupament de la matemàtica. Arran l’enfrontament del teòleg bizantí i patriarca d’Alexandria, Ciril, amb el prefecte imperial de la diòcesi d’Egipte, Orestes, Hipàtia fou percebuda per alguns seguidors del cristianisme com una amenaça. L’acusaven de mantenir un tracte d’excessiva familiaritat amb el prefecte, i d’haver-lo influït per enverinar les seves relacions amb Ciril. Hipàtia fou assassinada pels seguidors de Ciril. Aileen O’Neill, és una jove advocada nordamericana que decideix refugiar-se a Alexandria (Egipte) fugint d’un passat fosc a Milwaukee (Winscosin, EUA). El seu objectiu és escriure una novel.la. L’assassinat, però, del seu bon amic antiquari Sherif, trastocarà els seus plans.

A partir d’aquests dos personatges –l’un real i l’altra de ficció–, el periodista i escriptor Andreu Claret –bregat en mil batalles i coneixedor privilegiat d’Alexandria (on ha residit  vuit anys, exercint el càrrec de director executiu de l’Anna Lindh Foundation de la Unió per la Mediterrània)–, construeix amb habilitat i qualitat un relat que aconsegueix enganxar al lector des de la primera pàgina en que l’O’Neill es presenta. La recuperació del manuscrit que li ha estat robat al seu amic Sherif, marcarà l’esdevenir de l’apassionant història que Claret narra. Un manuscrit que conté un text –del que se suposa que Hipàtia en va ser autora– adreçat a l’estudiós de totes les branques de la literatura grega, famós pel seu domini de l’eloqüència, la poesia i la filosofia, Sineci de Cirene. El text que conté el manuscrit podria provar l’existència d’una conxorxa que qüestionaria la història del cristianisme. La policia egípcia, el Mossad, la CIA, un grup ultracatòlic extremista i fins i tot el Vaticà queden involucrats en la trama que fa de “Venjança” un thriller que en el seu rerefons hi té també el conflicte que es viu a l’Orient Pròxim.

2. “Auge y declive de la derecha nacionalista. Del Palau de la Música al PDeCAT”. El professor sabadellenc de Dret Constitucional a la UAB, Joan Marcet i Morera, ens ofereix a través d’aquest assaig, una crònica detallada dels fets que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar el procés de transició política operat des del nacionalisme moderat que Jordi Pujol propugnava i liderava al capdavant de CDC, fins al nacionalisme d’orientació sobiranista i independentista que avui formula el PDeCAT del que Artur Mas n’és president. Com explica Xavier Vidal-Folch en el pròleg del llibre, del conjunt de l’obra en sobresurt d’una manera especial la segona part, que és quan Marcet fixa les que són al seu entendre les claus ideològiques –i també pragmàtiques– que han presidit aquest procés de transició des del nacionalisme de CDC al secessionisme del PDeCAT amb el cas Palau entremig. Tanmateix, conseqüència de les urgències del dia a dia a l’haver de prioritzar la gestió i difusió de les confrontacions amb les institucions de l’Estat, el PDeCAT mostra, segons Marcet, una gran feblesa pel què fa a la definició d’un projecte polític consistent i realista.

Que tingueu una bona lectura!

Publicat a Diari de Sabadell, el 27 d’abril de 2017.