El civisme presenta diverses vessants. I no, per això, és un dels valors més conreuats. Es tracta de fer unes ciutats més habitables, en les quals la consciència col·lectiva se situï per damunt dels interessos particulars. En definitiva, que l’interès públic sigui preferent en relació a l’interès privat. Prendre consciència d’aquesta necessitat no és fàcil. Fer-ho possible és tasca de tots i resultat d’un treball permanent de sensibilització.

Ens hauria de preocupar aconseguir que els actes de comportament incívic es veiessin  desterrats dels comportaments de la ciutadania pel fet que tots estem obligats a ser respectuosos amb les persones i amb l’entorn en el qual vivim, que haurem de llegar als que després vindran. El civisme, entès en el seu sentit més universal, entronca a més amb els principis bàsics de la solidaritat; no només envers aquells que viuen en les ciutats sinó que, per extensió, cap a qualsevol persona, més enllà de la seva condició ideològica, ètnica o religiosa. Deia Varclav Havel que de tots els fonaments ideològics que acaben en “ísme” el civisme és, en democràcia, el més sobresortint.

Un dels indicadors del grau de civisme que atresora un poble, rau en el respecte i la cura que els ciutadans tenen per al seu entorn. I si ens atenem a això i a les dades que han estat donades a conèixer en matèria de reciclatge de deixalles, els sabadellencs comencen a estar sensibilitzats pels problemes medioambientals. Una bona notícia i un bon pas cap a la solidaritat en temps de dificultats.

Publicat a El 9 Nou, el 15 d’abril de 1999