Al pas que anem i si fem cas dels èxits esportius que l’acompanyen, el Barça podria deixar ben aviat de ser l’única entitat esportiva catalana amb dret a atribuir-se la qualitat de ser quelcom més que un club. I això no pas només com a conseqüència dels mals resultats esportius del primer club de futbol de Catalunya sinó més aviat pel fet que li acaba de sortir  un gran i gens menyspreable competidor a la Catalunya nord. A Perpinyà, la capital del Rosselló, s’estan vivint hores de somni gràcies al rugbi i als èxits que està assolint el club local. Així, mentre el Barça ha sortit de la competició europea de campions del futbol per la porta del darrera, l’USAP de Perpinyà s’ha guanyat una plaça en les semifinals continentals de campions de rugbi.

Deien els dirigents de l’equip de Perpinyà que si aconseguien el seu passi a semifinals, platejarien davant els organismes corresponents, la possibilitat de jugar el partit que els correspon jugar a casa a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, ja que l’Aimé Giral —nom que rep l’estadi dels de Perpinyà— té cabuda per a 12 mil espectadors i necessiten espai per encabir-hi uns 30 mil afeccionats. Com que no és el cas que cada dia es jugui una semifinal europea de rugbi, creuen els de la Catalunya nord que val la pena aprofitar l’avinentesa per a fer un bon calaix i crear afecció i, si es té en compte la simbologia visual i sonora que usen els de l’USAP, per a fer país.

I és que no tothom deu saber que abans d’iniciar-se el corresponent partit de rugbi i que els jugadors trepitgin la gespa de l’Aimé Giral sonen. per la megafonia de l’estadi, les notes de l’himne del club i el camp és un clam. Res d’estrany si no fos perquè l’himne no és altra que L’Estaca de Lluís Llach, que és cantada pels afeccionats mentre unes animadores fan onejar una gran senyera catalana al bell mig del camp. Però la nostrada cosa no acaba aquí ja que les notes de la popular sardana La Santa Espina són les encarregades d’anunciar l’entrada dels jugadors en el terreny de joc.

Si es confirma que l’USAP jugarà la seva semifinal en camp local a l’Olímpic de Montjuïc, no seria estrany veure-hi molts culés reciclats, encara que fos per uns dies, a fanàtics suporters de l’equip de la Catalunya nord. Solament així podrien gaudir, vistes com estan les coses a Can Barça, d’alguna alegria esportiva i reivindicar i moure’s a més, a ritme de L’Estaca i de La Santa Espina. Gairebé res…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 29 de desembre de 1998