Nadal

“Sento el fred de la nit / i la simbomba fosca…”. És Nadal, temps de tradicions i de celebracions populars. Sabem que cap Nadal és igual a cap d’altre. I si això és així cada any que passa, què no serà enguany en què aquestes festes estan marcades per una crisi que com sempre pesa com una llosa damunt els més dèbils…

“Així el grup d’homes que ara passa cantant…”. Si per a nosaltres aquest és un Nadal estrany, què no són aquests dies –com els de la resta de l’any– per aquells que res no tenen perquè ho han perdut tot…

“Els de casa a la cuina / prop del braser que crema…”. Sovint ens oblidem que hi ha milers de persones que no tenen braser ni res per escalfar-se. Persones que per no tenir, no tenen ni on aixoplugar-se…

“Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena…”. Quants continuarem esguardant la lluna; la lluna plena de l’esperança i de les il•lusions perdudes per plantar cara als temps i a les dificultats sobrevingudes.

“Demà posats a taula oblidarem els pobres / i tan pobres com som…”. Com sempre, quan som davant una la taula ben parada, ens oblidarem de tot i de tothom. També dels que són víctimes de la insensatesa, de la irresponsabilitat, de l’avarícia dels homes… Ens oblidarem fins i tot de la nostra pobresa…, la pobresa d’esperit.

“Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l’hora de les postres / i després de mirar-nos… arrencarà a plorar”…

És Nadal. I com quan Joan Salvat-Papasseit va escriure aquests versos fa més de noranta anys, és temps, malgrat tot, de desitjar-nos que passem unes bones festes…

Publicat al butlletí núm. 17 (desembre de 2012) de la Coral Cants al Vent.