Ningú no pot negar la gran transformació que s’ha produït en les nostres ciutats i poblacions des de l’arribada de la democràcia a la vida municipal a finals de la dècada dels anys 70. La nostra ciutat de Sabadell, sense anar més lluny, poc o ben poc té a veure amb el que havia estat només fa unes dècades i la qualitat de vida de la qual gaudim ara els sabadellencs és sens dubte molt superior a la que disposàvem fa quinze anys.
Es evident que en aquest període que va des de l’any 1979, en el que foren elegits els primers ajuntaments democràtics, fins avui han passat moltes coses i més encara han estat els factors que han aplanat la transformació a la qual faig referència. Detallar-los seria una tasca llarga i laboriosa i que a res no aconduiria sinó fos avorrir una mica més encara al sofert lector. De fet els problemes que els ciutadans patíem a finals de la dècada dels anys setanta eren de tal magnitud que l’actuació dels primers ajuntaments democràtics no tingué més remei que orientar-se, en una primera etapa, a fer front als importants dèficits que sobretot en matèria d’infrastructura urbanística afectaven singularment, però no només, als barris perifèrics de les ciutats.
Aquesta actuació dels primers ajuntaments democràtics va permetre sentar les bases de futures actuacions que haurien de donar pas a la solució d’altres mancances en infrastructures ciutadanes més complexes o de qualitat, com l’habilitació i urbanització d’espais verds, la construcció de noves escoles i equipaments, la planificació de les zones de creixement de la ciutat, la millora dels serveis públics, amb l’objectiu de fer més humanes i habitables les ciutats i augmentar la qualitat de vida dels seus moradors.
Es així com ara podem viure i gaudir en unes ciutats i unes poblacions en les que, en general, la prestació dels més elementals serveis eatà garantida. Això no obstant són ciutats i poblacions sovint massa desvinculades del seu entorn i amb tendència a no mirar més enllà de la punta del nas. Per això, potser, és el moment de pensar en l’establiment d’un sistema de relacions entre ciutats i poblacions i territori conduent a què el conjunt de ciutadans d’una àrea o comarca descobreixi totes les possibilitats que la seva zona geogràfica li ofereix a qualsevol nivell.
Qüestions com aquestes foren tractades pels arquitectes Xavier Sauquet i Manuel Larrosa en el decurs d’una de les sessions de la IV Conferència de Política Municipal que la Federació Vallès Centre del PSC celebrà el passat cap de setmana i que, contràriament al que acostuma a esdevenir en actes de partit, estaven obertes al conjunt dels ciutadans i comptarem amb la presència i participació de ponents d’altres organitzacions polítiques, amb la qual cosa els socialistes, a més de prestar un indubtable servei a la ciutadania, s’asseguraven una major i millor riquesa d’idees en els debats.
I precisament això és el que s’esdevingué en la sessió sobre urbanisme en la que l’arquitecte i ex-tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell, Manuel Larrosa, bastí un discurs que abonava la idea de què, resolts els problemes més peremptoris que patien les ciutats i poblacions de la nostra comarca, era ara el moment d’avançar vers l’entesa de les ciutats i les poblacions del nostre territori, entesa que facilitaria el mutu coneixement i ajudaria al desenvolupament d’especificitats que reforçarien el paper de cada ciutat i de cada població en un procés d’autoenriquiment.
En aquesta línia Manuel Larrosa assegurava que ja havia arribat l’hora en la qual Sabadell i Terrassa, Terrassa i Sabadell, havien d’abandonar la seva actitud de viure d’esquena i començar a sumar i coordinar esforços. Una idea suggestiva, interessant i amb terreny per conrear. Ambdues ciutats, si volen progressar i millorar les seves ofertes als ciutadans i no volen veure com els seus respectius tarannàs i personalitats es dilueixen davant la creixent força d’atracció de Barcelona, no tenen –a la curta o a la llarga– altra sortida que entendre’s i, amb elles, totes les poblacions del Vallès Occidental.
Per pensar-hi!
Publicat a Diari de Sabadell, el 3 de desembre de 1992
Comentaris recents