No hi ha dubte de què som en una nova etapa política del país. Una etapa que, com si d’un meló es tractés, no podrem saber si és bona o no fins que sigui ben encetada i ens deixi veure i tastar el seu interior. Serà solament llavors quan podrem comprovar si tot el que l’aspecte extern prometia, es correspon amb la qualitat del fruit què ofereix. Els dies de les bones intencions, de les promeses i dels compromisos primers i urgents ja han passat. Foren jorns de somriures, d’encaixades i d’abraçades fàcils. Tot per un pacte anhelat. Però les hores dolces han quedat enrere i el temps del ser o no ser ja és aquí. De res no valen excuses del passat i la nau del nou govern ja s’endinsa en l’oceà després del relleu de la seva tripulació. De moment els vents són favorables. Però la calma no dura sempre. I els primers vents atemporalats ja han començat a bufar i la tripulació novella s’ha trobat amb les primeres dificultats. Les coses, a alta mar, es veuen sens dubte diferents que en terra ferma. Els tripulants compten però amb l’experiència de vells llops de mar, navegants en travessies pretèrites.

Mentre, la tripulació que ha quedat en el port es recupera de l’esforç i de la tensió acumulades en una travessia en la qual tot ho tingueren en contra: Vents i tempestats. I es preparen per al futur. Saben que vindrà un dia en el qual hauran de tornar a prendre el timó de la nau. Just quan els actuals tripulants es vegin obligats a tornar al recer del port i els ciutadans reclamin un nou relleu en el governament de la nau. Es la llei de l’alternança.

Publicat a El 9 Nou, el 3 de juny de 1996