L’afecció a l’esport de la bicicleta s’ha anat popularitzant i cada vegada són més els i les ciclistes que recorren carreteres i camins, enfilats damunt aquests artells de dues rodes que basen tota la seva força motriu en la capacitat i en la resistència física dels que les munten. Però el cert és que les condicions enmig de les quals han de moure’s els ciclistes són difícils per a ells. N’és l’exemple el degoteig de notícies que ens informen d’accidents en els quals el ciclista en resulta sempre la part més feble. Per això és bo que els ajuntaments, com en el cas de Sabadell, es preocupin de buscar i de proposar l’adopció de mesures per tal que els ciclistes puguin circular amb més seguretat tant per carreteres com per les ciutats. La reserva d’espais per a la circulació de bicicletes a les carreteres, seria una decisió molt ben rebuda de la mateixa manera que ho va ser la creació dels carrils-bici a les ciutats; uns carrils que, dit sigui de passada, en ocasions no són respectats ni per les mateixes administracions que els envaeixen amb senyals de trànsit i altres ginys que ben poc tenen a veure amb l’esport de la bicicleta. I això sense comptar que cotxes i motos els ocupen sense manies ni miraments i res no passa. Però com que no és bo ser mal pensat, tot plegat deu respondre a la intenció no declarada de les administracions de rendibilitzar els carrils-bici i convertir-los en unes pistes d’obstacles en les quals els esportistes puguin realitzar les més dures proves de resistència… i de paciència…

Publicat a El 9 Nou, el 26 de juliol de 2001