Remoure prestatges de biblioteques i d’hemeroteques és sempre un exercici apassionant. Pots trobar-hi de tot. És precisament el què que em va succeir a mi ara fa uns dies quan, mentre cercava material per a un treball que estava preparant, els meus ulls varen aturar-se en un petit i discret volum, en el llom del qual s’hi podia llegir “Associació de la Premsa de Sabadell. VIè. Congrés de la Premsa Catalano-Balear. 1928”. No cal que us digui que, immediatament, em vaig deixar endur per la curiositat i abandonant allò que estava fent, em vaig endinsar en les més de dues-centes i esgrogueïdes pàgines del volum.

Mentre les passava jo anava de sorpresa en sorpresa. El volum, que havia estat editat per tal d’obsequiar als participants en el Congrés Catalano-Balear, contenia una cinquantena de peces periodístiques i poètiques sobre el Sabadell d’aquell temps. D’entre els autors dels treballs en sobresortien els noms de Ribot i Serra, Joan Sallarés, Lluís Papell, Joan Arús, Joan Lladó Figueres, Leandre Roura i Garriga, Pere Martí i Peidró…, tots ells periodistes, escriptors i poetes llavors en actiu i que han passat a la història de les lletres locals.

D’entre les peces però, vaig quedar-me –per la seva curiositat– amb una de les primeres, de la qual n’era autor Enric Sarradell i Pascual. Portava per títol “Sabadell, ciutat Jardí”. En el treball l’autor es referia a la necessitat de convertir el Bosc de Can Feu en parc de la ciutat i reivindicava els tres parcs previstos en el planejament urbanístic: el del Sud (168 mil m2), el de l’Est (60 mil m2) i el de l’Oest (24 mil m2) i tres places d’11 mil, 6.400 i 5.600 m2. respectivament. Llavors Sabadell no arribava als 50 mil habitants… Eren els alegres anys 20.

Publicat a El 9 Nou, el 22 de juliol de 1996